L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.142
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 19.984

dimecres, 30 de desembre de 2015

FESTIVERN 2015: "La fera ferotge" i Pau Alabajos-Cesk Freixas actuaren ahir a la Casa de la Cultura

 
Si hem de qualificar el concert que ahir van oferir el grup “La Fera Ferotge” i els cantautors Pau Alabajos i Cesk Freixas a la Casa de la Cultura haurem d’emprar mots com extraordinari, indescriptible.. per acabar reconeixent que ha estat un dels millors que haja pogut acollir l’edifici en els anys que du en peu. 

I tot un exit: de presència d’assistents, amb una Casa de la Cultura plena, dalt i baix, i d’organització per la regidoria de Cultura, que havia programat el concert com un complement als actes del Festivern. Entre els assistents l'alcalde Jordi Joan, la totalitat de regidors de Compromís, i no em vam vore cap de l'oposició.

El concert començava amb el grup “La Fera Ferotge”, on només el nom ja et centrava en la temàtica del concert: un homenatge al cantautor alcoià Ovidi Montllor, fet per un grup que ha pres com a nom una de les seues més populars i reivindicatives cançons.


Ovidi Montllor (1942-1995) va ser un dels cantautors valencians de més èxit popular en el seu temps i el més obviat pels governs del PP que han governat aquesta terra, i tot segurament perquè va ser molt crític amb la dictadura franquista i també amb la situació que es vivia durant la transició democràtica. 

El grup “La fera ferotge” ens va recordar, amb un acurats arranjaments les cançons de l’Ovidi, i novament poguérem escoltar les seues lletres àcides, de vitriol en el contingut, sempre plenes d’ironia, però embolcallades amb una música agradable, una combinació agredolça, on es mescla l’amor a la terra, al costat de la tendresa en cantar alguns personatges front a la carrega política, sense renunciar el cantant a la seua  ideologia, i on no hem d’oblidar, que no han perdut gens d’actualitat amb el pas del temps. 


Per un moment, l’esperit de l’Ovidi planava sobre l’escenari des de la inicial “Sageta de Foc” a la que seguiren “Escola de Ribera”, “Serà un dia que durarà anys”, “Perquè vull” “Serà un dia que durarà anys” entre altres per passar al final del concert a cançons plenament reivindicatives i que aixecaren grans aplaudiments del públic , des de la tendresa de “Cançó a Teresa” fins a “La Fera Ferotge”, “Tot explota”, “Als Companya” o “Bon vent i bona barca”. 
 
Una acurada selecció entre les millors i les més conegudes cançons del alcoià, ben interpretades, i on no van faltar els gestos, la interpretació gestual de la cançó, eixa manera de dir, fer i viure la cançó que imprimia l’Ovidi actor, i que el cantant de “La Fera Ferotge” es va encarregar de recordar-nos en molt moments de la seua interpretació. Un recital memorable en conjunt. 

I com a segona part, el recital conjunt de dos dels millors cantautors del moment en la nostra llengua, Cesk Freixas i Pau Alabajos, un penadesenc i un torrentí, Catalunya i el País Valencià units pel diàleg de cançons establert entre els dos. 
 
Perquè el concert s’havia preparat com això: un joc jugar amb el repertori de cadascú, per tant dues guitarres i dues veus, on el primer interpretava una cançó, i rebia una resposta del segon amb una cançó del propi repertori que tingués una relació temàtica amb l’anterior.


D’aquesta manera, s’improvisava damunt de l’escenari un repertori, improvisat o no, però que servia per conéixer com poden nàixer les cançons d’autor, íntimes, moltes vegades des de la soledat de la casa i prenent apunts en un simple paper. 
Cançons reivindicatives, actuals, de denuncia de la societat actual al costat de cançons tendres, amoroses, que ens parlaven de moment més agradables de la vida quotidiana.


Els dos cantautors estigueren a l’alçada de les circumstàncies, no deceberen ningú ans tot el contrari, mentre desgranaven el bo i millor del seu repertori. Al final, i de manera conjunta ens oferiren “Al vent” de Raimon i “L’estaca” de Lluís Llach, que foren acompanyades per les veus dels espectadors i Cesk Freixas tancava la nit amb “Traieu els filats” de Daniel Viglietti i que havia estat cantada per Víctor Jara.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

L.ovidi no es obviat per aixo sino per ensalzar lo catala en detriment de lo valencia..jo he anat a concerts d.ell i feia burla i tratava de ignorant a tot el que no pensava com ell..a vore si informeu be.

Anònim ha dit...

Això que dius es més fals que l'aigua d'Alcudiola. Jo també he anat a molts, molts concerts de l'Ovidi, fins i tot vaig tindre el plaer de parlar amb ells algunes hores quan va vindre a Tavernes amb motiu de la presentació del llibre del poeta valler Joan Vicent Clar "Infinitud de Paisatge". I t'assegure que tot el que tu dius no té res a vore amb l'Ovidi.
No vaig a negar-te que el seu estil crític i irònic era contra alguns valencians, representants d'una dreta rància i casposa, que miraven més pels interessos de Madrid que els de València, que usaven el castellà i els costum castellans i renegaven dels valencians i de la seua llengua. Eixos valencians que hui dia podem vore alineats amb un partit massa popular i amb el fill ciutadà que els ha eixit.

Per això mai l'han volgut i han escampat totes les mentires que han volgut, i arguments com el que tu dius, molt lluny de la realitat. Ni l'han volgut ni el voldran precisament perquè era l'espina, aquell qui els recordava com ells havien traït tot allò que és l'essència d'esta terra nostra.
Com tampoc no han volgut ni voldran Raimon, ni ara a Pau Alabajos o Feliu Ventura, posem per cas. Mira les vegades que els veies en Canal 9 quan existia. Mai. No mai.

Ovidi sempre ha estat al costat d'este poble, i això ho pots vore amb moltes i moltes cançons on la temàtica de la terra, el seu poble, la gent i el treball queden reflectits.

Anònim ha dit...

Per aixo es tan "famos fora del seu ambit",no com altres en molt mes categoria musical i que agraden tant a esquerres i a dretes..cada u que pense el que vullga pero no es una figura relevant per el seu valencianisme ni raimon tampoc.

Anònim ha dit...

El rellevant per el Valencianisme és Francisco que quan canta "per oferir noves glòries a Espanya" se te posen el pèls de gallina.....
turuleta.

Xelo Palomares ha dit...

Un concert màgnific que ens va fer gaudir als jovens festiverners, i als que ja no som tan jovens, en recordar cançons d'Ovidi, de quan ho erem. Una segón part amb dos cantautors esplèndids donant-se la réplica a qui més millor; i que malgrat cantar un en torrentí i l'altre en penedesenc per obra i gràcia de la música s'entenia perfectament.

Unknown ha dit...

Poca gent més orgullosa de la seua valencianitat que l'Ovidi i tants d'altres, com Raimon, Estellés o Joan Fuster. Però han estat sempre criticats i blasmats per la seua defensa a ultrança de la unitat de la llengua catalana. I això, generalment, per gent "valenciana" anticatalanista i castellanoparlant que, en realitat, s'avergonyeix de la seua condició de valencians.Algú sap de qui PParle?

Anònim ha dit...

No fa falta ser pp per vore qui son i qui sou..hi han altres partits en politica que defensen el valencianisme molt millor o acas teniu l.exclusiva ?

Anònim ha dit...

Anonim de les 9'43, si no es conegut que fas dedicant-li comentaris? Un altre que també parla d'oides.
Val més ser cap de ratolí que cua de lleó.
Quan dius això de dretes i esquerres parles de Raphael o Bertin Osborne? O potser de la Pantoja?

Anònim ha dit...

Doncs sembla ser que sí, que el Bloc-Compromís té l'exclusiva perquè eixos partits que defensen tant el valencianisme no els veiem ni els hem vist mai en cap institució valenciana o estatal.
Només coneixem el Bloc ara dins de Compromís. Si ens dius qui són eixos altres partits i on han representat els interessos valencians, els coneixerem.
Gràcies per la informació que ens donaràs.

Anònim ha dit...

Eixe últim argument no crec que done cap legitimitat de ser l'únic i veritable valencià,sino,el mateix hagués pogut dir UV de la UPV,o els valencianistes dins el PP de Compromís abans de tindre representació. No per ser majoria tens en posessió la veritat ni per tindre més recolzament,o més diners,o més poder. És el que té el poder,que corromp i a molts se'ls puja al cap.
Si que és cert que ara hi ha grups musicals,empreses i amics del Bloc,i altres grups empreses i gent molt bona i valenciana però que no tenen padrins i no pintaran el que es mereixen.