L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.395
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.374

dijous, 24 d’octubre del 2013

Ahir va tindre lloc la primera xerrada del I Cicle de conferències Economia i Territori


Presentació del cicle a càrrec de l'alcalde
Joan Cascant, president de l'Associacio Elviart i creador del projecte Microvinya, ens va impressionar. Talment, com ha fet a tants auditoris, ahir ho feia a la seixantena de persones que acudiren a escoltar la seua conferencia sobre l'aplicació o concreció de la denominada Economia del Bé Comú.

La presentació del "I cicle de conferències Economia i Territori" la fer l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, i el regidor de Foment Josep Llácer, va informar de temes de la regidoria i projectes a fer indicant la pròxima firma d’un conveni amb la Politècnica de Valencia, Campus de Gandia. El seu rector, Josep Pastor, estava entre el públic i també es de la institució el professor Pau Pérez, que va fer de moderador del col·loqui, i va anunciar unes jornades de formació per innovadors i persones emprenedores el pròxim novembre, així com una trobada amb la Universitat cada mes, fins el juny del 2014. Entre el públic cal destacar també l’assistència dels alcaldes de Xeraco i Xeresa. 


Josep Llácer explica els projectes de la regidoria de Foment
L’explicació va girar al voltant de la seua experiència pràctica, en el fet solidari i no competitiu del projecte Microvinya desenvolupat a Muro d'Alcoi (El Comptat). Una marca que per la seua filosofía d’aportacio directa al llaurador ha permés que un grup de persones de la localitat puguen viure honrada i dignament de la terra. 

Ahir va ser una xerrada modèlica: tornàvem a sentir paraules com “donar-se la mà” per tancar acords, la proximitat quan a abaratir costos i es posaven de nou en valor conceptes que, per coneguts, els tenim oblidats com la importància de certs valors: la sostenibilitat local, la venda raonable per poder guanyar en qualitat, l'autenticitat dels productes sense mentides comercials. 

Explicava com el projecte ha entrat ja en la Universitat , amb els economistess del Bé Comú, com Cristian Felber; com ha tingut ajuda de professionals de la localitat com el físic Juan Fuster, un dels enòlegs més coneguts al Penedés, que han ajudat a que una zona una mica abandonada torne a donar fruits i producció i bé a moltes families. I com no per extensió, com ha arribat el projecte a l'ensenyament als Instituts i s’ha convertit en una oferta de futur pels joves lligats a l'estudi real de la vinya. 

Joan Cascant en la seua intervenció
Joan Cascant presentava el marqueting que usen per vendre el seu vi, procurant qualitats de la vinya de les cepes autòctones que usen i per això ara encara veremen per buscar la qualitat del producte, en sentit de low cost, a foc lent, que els permeta tindre ceps autònoms de la zona i vendre el vi des de Tokio a Manhatan per pura filosofía comercial, sense oblidar l’excel·lència dels vins que elaboren (entre 91 i 94 punts Peñin, quasi res!) .

Joan Cascant, en la xerrada, ens informava que la primera pepita de raïm que es va trobar en la tomba d’una persona, fa més de vint i tants mil d'anys, va ser ací a la Valldigna, a la Cova de les Malladetes, i això era un estudi fet per francesos, i no xovinisme. En fí, com assegurava, lligar el producte a la nostra cultura i territori, al nostre paisatge, des del Bolomor al monestir de Valldigna, i saber-ho vendre tot com un pack.
 En resum una lliçó de la humilitat i el saber fer i construir de baix cap amunt. Un debat inacabat que es citaven les persones que assistiren després de dues hores a continuar amb l'eterna eixida del nostre producte local: la taronja. 
_

1 comentari:

Anònim ha dit...

Em va semblar una conferència magnífica, per què parla molt bé de la manera de fer les coses entre la gent que participa al projecte Microvinya.
Si et conten eixe projecte sense ser real, sembla que et parlen utòpicament o que simplement s'estiga venent fum, però si el projecte és pura realitat i fet per gent què no està més lluny de 45 minuts en cotxe, cal aplaudir-los i en acabar, posar-te a la feina per traslladar eixe mateix concepte a la realitat que vivim al nostre poble i al nostre producte per excelència...