L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.399
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 24.107

divendres, 29 de març de 2013

Quan una muntanya és crema, alguna cosa de tots és crema.


La imatge dels paratges afectats per l'incendi del passat diumenge i dilluns a Barx, la Drova o Les Foies de Simat és desolador. La zona cremada està considerada com de gran valor paisagístic i bona prova és la quantitat d'amants del senderisme que les visiten tots els anys. A aquest valor cal sumar el botànic ja que el Mondúver és una microrreserva de flora.

I no solament és el valor paisatgístic o botànic el que perd la Valldiga. Perdem també valor econòmico, la font d'ingressos que procedeix d'aqueix turísme “ecològic” que són els muntanyencs i senderistes. I perdem, de fet ja hem perdut, la pràctica totalitat de la massa forestal de la comarca.


L'enginyer forestal, Xavi Ródenas, sobre aquest tema ha remarcat que la Safor-Valldigna conserva uns reductes de poques hectàrees de bosc, i amb una antiguitat d'entre 40 i 70 anys. Es calcula que el 80% de la massa forestal de la comarca no arriba a complir els 30 anys d'edat, perquè els incendis es repeteixen cada pocs anys i amb açò es talla l'evolució natural dels ecosistemes, i cada vegada més, els processos de recuperació són més lents i en alguns casos es tem que irreversibles.

L'incendi del diumenge ha cremat zones ja calcinades en el 2006. Unes zones de gran riquesa per albergar un patrimoni natural d'incalculable valor, cas del Mondúver, on es troba una microrreserva de flora.
La microrreserva del Mondúver no ha sigut l'únic cas a lamentar: el valor paisagístic de la solana de Barx, la Drova i altres llocs del municipi han sigut afectats, la majoria zones de solana i que, encara que es puga pensar que de menor importància ecològica, l'enginyer forestal Xavi Ródenas remarca que aquests terrenys tarden més temps a recuperar-se precisament per disposar de més hores de sol, que retarda el creixement de la vegetació.

Un altre punt d'interès paisagístico cremat ha sigut el Penyalba, muntanya molt visitada pels senderistes i aficionats a l'escalada. El foc va creuar la muntanya per a arribar als Foies, i va haver-hi sort perquè no va calar la zona de bosc ni la Font del Cirer.

El foc va fer el mateix recorregut del 2006, i amb açò ha desfet pistes i rutes senderísticas com la PR-CV51, o el camí Els Foies-Penyalba-Mondúver molt conegut pels muntanyencs i senderistes. 


La zona cremada en aqueix 2006 començava a regenerar-se i s'ha tornat a cremar. I la regeneració cada vegada és més difícil i ja no es dóna ni temps als boscos perquè es recuperen, són opinions de l'enginyer forestal Xavi Ródenas, que ha recordat que amb els incendis el sòl perd nutrients i terra, que són arrossegats per les freqüents pluges que afecten a la nostra comarca.

Els calculos més optimistes indiquen que l'aspecte que tenien abans de l'incendi es podrà aconseguir en períodes entre tres anys ( zones d'ombra) i cinc (zones de solana.), però una zona de bosc de pi jove, per exemple, necessita entre 15 o 20 anys, segons siga zona de ombría o de solana. I entre 50 i 70 anys serien necessaris per a disposar de frondosos boscos de pi i carrasca. I aqueix aspecte a la Safor-Valldigna soló es dóna amb prou faenes en un centenar d'hectàrees.

Xavi Ródenas opina que més important que “invertir en equipaments d'extinció, mitjans aeris, etcètera, és el manteniment per a realitzar adequats tractament selvícoles”, o siga, mantenir nets les muntanyes. “Si la Generalitat invertira a preparar les muntanyes, en educació mediambiental i donara ajudes als propietaris per a mantenir-les adequadament, estalviaria perquè els costaria menys diners del que es gasten apagant un incendi” va reflexionar Ródenas. Segons calculos, el 90% dels terrenys calcinats són de propietat privada. Només la microrreserva del Mondúver, a Xeresa, era muntanya pública.
-