L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.239
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 25.269

dissabte, 9 de març de 2013

Dia de la Valldigna 2013: Joan Giner presenta el llibre "El valencià de la Valldigna"



Joan Giner i Monfort, fill de Tavernes, professor d’institut i de la Universitat d’Alacant, presentava ahir en el refectori del monestir de Santa Maria de Valldigna, de Simat l’obra “El valencià de la Valldigna”, llibre que ha reflectit el treball resultant de la beca d’investigació que li va atorgar l’any passat la Mancomunitat de la Valldigna. 

L’acte de presentació del llibre va estar presidit per l’alcalde de Tavernes i president de la Mancomunitat, Jordi Joan, i per l’alcalde de Simat, Sebàstià Mahiques, i va comptar amb una gran assistència de familiars, amics i ciutadans de la Valldigna, els quals ompliren de gom a gom el recinte monacal. 

“El valencià de la Valldigna” explica de manera ampla i rigorosa el parlar col·loquial dels pobles de la comarca a través d’un treball de camp amb entrevistes als pobladors, majorment nascuts entre el 1911 i el 1940. Tal com va explicar l’autor, els nostres parlars formen part del valencià meridional, el que s’estén al sud del Xúquer, però estem quasi a la frontera del valencià apitxat i en compartim alguns trets. 

L’autor explicava com els parlars s’han anat formant amb les diverses i múltiples aportacions dels trets lingüístics que sumaren els pobladors que als llargs dels segles han repoblat les nostres terres, especialment a partir del segle XVII, amb gent vinguda de pobles propers i d'altres zones més allunyades, com ara de le Illes Balears, cosa que explicaria els 
nexes d’unió del valencià de la Valldigna amb els parlars de la Marina Alta i de Ses Illes.

La sala plena en la presentació i actuació del cor
La configuració especial de la Valldigna, una vall tancada pero ben comunicada, són factors que han facilitat l’existència d’arcaismes i la formació de paraules pròpies, els localismes, que tenen vida i vigència tant entre la població com en l’obra dels escriptors de la Valldigna.

Joan Giner i Monfort, micròfon en mà i dempeus com el professor que es, va fer un repàs, ja des de la vessant més científica lingüísticament parlant, pel sistema fonològic de la comarca, assenyalant trets comuns i diferenciadors dels nostres parlars, i després s’endinsava en les característiques morfosintàctiques dels parlars dels quatre pobles (cinc si incloem el Pla de Corrals com a nucli lingüístic diferenciat), per acabar amb un repàs pel lèxic.

Va ser aquest punt, el de la lexicologia de la comarca, molt amé i interessant i davant fets inqüestionables, com és el cas dels canvis de nom d’un ésser, viu o no, que hi ha moltes vegades entre els pobles – citem ara el cas bufa, bomba, rosa o monja, que serveix de portada al llibre- era normal vore com els assistents assentien amb el cap entre algun somriure en notar eixes diferències que tantes vegades se’ns escapen, però que són enriquidores i formen part dels trets propis de la nostra comarca. 


Actuació del Cor Quinzedemarç 
 
L’acte va acabar amb una actuació del Cor Quinzedemarç que, i que ens perdonen la comparació, com el bon conyac guanya amb el pas del temps. El cor se’ns va mostrar anit com una entitat cultural a la Valldigna completament consolidada i amb una qualitat musical i interpretativa que no enveja res als millors cors que han passat per aquesta comarca nostra. El treball i esforç dels components, ben dirigits pel professor Fran Lledó, es nota any rere any i ha permés agrandir un repertori del quan anit poguerem gaudir en part. 

Memorable el concert, però sobre tot la interpretació del “O magnum mysterium” de Tomás Luis de Victoria, l’himne eucarístic “Pange Lingua” de Sant Tomàs d’Aquino o l’adaptació de “West side story” de Leonard Bernstein i molt bonic el detall de dedicar una de les peces basada en un poema de Miquel Martí i Pol a les dones assistents amb motiu del Dia de la Dona que s’hi commemorava ahir.

-

3 comentaris:

Cor de Cambra QuinzedeMarç ha dit...

Després de llegir el vostre article, l'única cosa que se'ns ocorre és agrair-vos les paraules que ens dediqueu. El nostre grup es nodreix per seguir treballant dels assistents, no tindríem raó d'existir sense ells. És clar que gaudim amb el treball per preparar les partitures. Durant les nits en què deixem les ganes de descansar després d'una llarga jornada de treball, deixant a casa a les nostres famílies, i prioritzant els assajos a l'oci, solament pensem que el nostre públic mereix el millor de nosaltres. Els aplaudiments, les paraules que rebem d'algun assistent, i ara la vostra crítica són una bona embranzida per seguir en la nostra línia. Els èxits i els fracassos que collim durant aquests anys de funcionament del cor, sols ens animen a seguir. És reconfortant que ens reconeguen el nostre treball, com a humans que som la vanitat és un defecte que tenim, però malgrat això, no caurem en l'error d'abandonar la nostra tenacitat.
Després de dos mesos d'intens treball per preparar aquest últim concert, ens anem a concentrar en els propers actes que tenim ja programats.
De nou un milió de gràcies per les vostres paraules, i agrair també a les institucions locals i comarcals la confiança que han dipositat en el nostre grup.

*Cor de *Cambra *QuinzedeMarç
http://www.xn--cor15demar-x6a.com/

La Cotorra de la Vall ha dit...

S'ho mereixeu i sort amb eixe concurs on participareu aviat.

Josep ha dit...

Quan u obri el llibre “ El valencià de la Valldigna" de Joan Giner i el llegeix amb cura, encara no he aprofundit prou amb ell, veu que al mateix temps que és un treball molt ben elaborat i documentat per a estudiosos i filòleg, observem que hi ha una interessant part com el vocabulari o les transcripcions fonètiques que t' tothom pot entendre o llegir; inclús una dona d'uns vuitanta anys amb poca escolarització. On reviu i sent l'idioma propi. Aquest treball potser d’ací 15 anys ja no s’hagués pogut fer per l’ensenyament generalitzat de l’idioma i els mitjans de comunicació.
I tu l’has fet d’una manera rigorosa, ben estudiada, evitant en tot moment influenciar amb els entrevistats, enhorabona!
Gràcies Joan pel regal.