Les Corts Valencianes van viure ahir un episodi lamentable: l'actuació inqualificable del president de la cambra, Juan Cotino. Aquest va expulsar la diputada de Compromís Mònica Oltra perquè duia una samarreta que denunciava la corrupció. Els diputats de tota l'oposició, del PSPV, Compromís i EUPV, van abandonar l'hemicicle. En parlem amb Oltra, que blasma l'autoritarisme habitual del PP i la sortida de to de Cotino.
—Què va passar amb el president Cotino?
—Crec que tingué un atac de testosterona dels seus; més l'autoritarisme habitual del PP. Varen coincidir un factor personal i un de partidista. També hi hagué un grau important d'estupidesa, propi de la censura. Jo duia la samarreta des que havia començat el ple, a primera hora del matí, i m'expulsà a les dues del migdia. El missatge es podia llegir en pocs segons; no calia esperar tot el matí per a expulsar-me.
—Com us ho heu agafat?
—Amb humor, però també amb preocupació, per la situació d'emergència democràtica que vivim en aquest país. Es fa un gran escàndol per una samarreta que diu una cosa molt simple: 'No ens falten diners, ens sobren lladres'.
—Què li vau dir, a Cotino, quan us negà la paraula?
—Si se sentia al·ludit. I em digué que sí. Li demaní si pels diners o pels lladres. I ja no em respongué. Evidentment, en la meua samarreta no hi ha cap al·lusió personal ni partidista. És una idea en què pensen la majoria de ciutadans, que es demanen on són els nostres diners, perquè en algun lloc han de ser. Doncs pareix que portar a un ple, que és la representació de la sobirania popular, això que la gent es demana, és motiu d'expulsió.
—El simple fet de dur una samarreta amb un lema determinat…?
—Aquests senyors no ens representen, això és clar. A mi, la gent no m'ha votat perquè estire jaquetes ni perquè oferisca tranquil·litat al Partit Popular ni al senyor Cotino. M'ha votat perquè duga ací la veu del carrer. I la veu del carrer diu: On són els nostres diners.
—Per què us va cridar l'atenció precisament en aquell moment concret?
—No ho sé. Jo duia la samarreta des del matí; potser quan vaig llevar-me la jaqueta ho degueren considerar excessiu; que ja havien tingut prou tolerància. I com que són uns intolerants, no poden suportar que ningú pense diferent. No suporten la dissidència, ni una manera de pensar diferent de la d'ells. Les votacions no els preocupen, perquè les guanyen totes.
—Què ha canviat entre el PP de Camps i el de Fabra?
—No ha canviat res, gens ni mica. Ja fa molt que ho diem. Els mateixos que aplaudien Camps ara són en el govern de Fabra. Fan exactament igual. Tenen una idea de democràcia castrada, igual que Camps. Per això el problema no s'ha acabat llevant Camps. El problema és un Partit Popular que s'ha instal·lat en el totalitarisme i que es comporta d'una manera despòtica.
—Potser actuen així perquè estan nerviosos…
—Hem passat del 'glamour' al subdesenvolupament en quatre mesos. N'hi ha prou de veure que les cases consistorials no tenen sense llum, no hi ha ni gasoli ni gas perquè els xiquets puguen calfar-se a les escoles en plena onada de fred siberià… En canvi, ací s'han gastat els diners en xauxes i saraus, i ara no hi ha diners per a les despeses corrents dels instituts i dels col·legis. Això no passa a cap país civilitzat del món.
—Que els preocupa que els xiquets passin fred?
—No, de cap manera. Els preocupa que isca una foto de xiquets tapats amb mantes als col·legis, i que faça la volta al món. Els és igual que els xiquets passen fred a l'aula; els preocupa que se sàpia. No els preocupa que hi haja lladres, els preocupa que entres a les Corts amb una samarreta que diga que hi ha lladres. No poden suportar que ningú els assenyale amb el dit, ni que siga amb una samarreta.
—Crec que tingué un atac de testosterona dels seus; més l'autoritarisme habitual del PP. Varen coincidir un factor personal i un de partidista. També hi hagué un grau important d'estupidesa, propi de la censura. Jo duia la samarreta des que havia començat el ple, a primera hora del matí, i m'expulsà a les dues del migdia. El missatge es podia llegir en pocs segons; no calia esperar tot el matí per a expulsar-me.
—Com us ho heu agafat?
—Amb humor, però també amb preocupació, per la situació d'emergència democràtica que vivim en aquest país. Es fa un gran escàndol per una samarreta que diu una cosa molt simple: 'No ens falten diners, ens sobren lladres'.
—Què li vau dir, a Cotino, quan us negà la paraula?
—Si se sentia al·ludit. I em digué que sí. Li demaní si pels diners o pels lladres. I ja no em respongué. Evidentment, en la meua samarreta no hi ha cap al·lusió personal ni partidista. És una idea en què pensen la majoria de ciutadans, que es demanen on són els nostres diners, perquè en algun lloc han de ser. Doncs pareix que portar a un ple, que és la representació de la sobirania popular, això que la gent es demana, és motiu d'expulsió.
—El simple fet de dur una samarreta amb un lema determinat…?
—Aquests senyors no ens representen, això és clar. A mi, la gent no m'ha votat perquè estire jaquetes ni perquè oferisca tranquil·litat al Partit Popular ni al senyor Cotino. M'ha votat perquè duga ací la veu del carrer. I la veu del carrer diu: On són els nostres diners.
—Per què us va cridar l'atenció precisament en aquell moment concret?
—No ho sé. Jo duia la samarreta des del matí; potser quan vaig llevar-me la jaqueta ho degueren considerar excessiu; que ja havien tingut prou tolerància. I com que són uns intolerants, no poden suportar que ningú pense diferent. No suporten la dissidència, ni una manera de pensar diferent de la d'ells. Les votacions no els preocupen, perquè les guanyen totes.
—Què ha canviat entre el PP de Camps i el de Fabra?
—No ha canviat res, gens ni mica. Ja fa molt que ho diem. Els mateixos que aplaudien Camps ara són en el govern de Fabra. Fan exactament igual. Tenen una idea de democràcia castrada, igual que Camps. Per això el problema no s'ha acabat llevant Camps. El problema és un Partit Popular que s'ha instal·lat en el totalitarisme i que es comporta d'una manera despòtica.
—Potser actuen així perquè estan nerviosos…
—Hem passat del 'glamour' al subdesenvolupament en quatre mesos. N'hi ha prou de veure que les cases consistorials no tenen sense llum, no hi ha ni gasoli ni gas perquè els xiquets puguen calfar-se a les escoles en plena onada de fred siberià… En canvi, ací s'han gastat els diners en xauxes i saraus, i ara no hi ha diners per a les despeses corrents dels instituts i dels col·legis. Això no passa a cap país civilitzat del món.
—Que els preocupa que els xiquets passin fred?
—No, de cap manera. Els preocupa que isca una foto de xiquets tapats amb mantes als col·legis, i que faça la volta al món. Els és igual que els xiquets passen fred a l'aula; els preocupa que se sàpia. No els preocupa que hi haja lladres, els preocupa que entres a les Corts amb una samarreta que diga que hi ha lladres. No poden suportar que ningú els assenyale amb el dit, ni que siga amb una samarreta.
- Entrevista a VilaWeb
El vídeo de l'expulsió
-
1 comentari:
"le abandono que deje la sala" No sap ni parlar, el tio! en mans de qui estem, ai senyor, senyor!! Quanta incultura !
Publica un comentari a l'entrada