Les terres valencianes es troben entre les autonomies espanyoles amb major índex de pobresa amb una taxa estimada entre el 20 i el 25 per cent, segons assenyala un estudi sobre "Exclusió i Desenvolupament social" de Càrites.
L’estudi adverteix que la pobresa a Espanya és "més extensa, més intensa i més crònica que mai" i que l'augment de la bretxa salarial entre rics i pobres "amenaça amb polaritzar la societat". Afegeix que la pobresa va créixer en més de dos punts entre els anys 2009 i 2011, concentrant-se especialment en les llars amb parelles joves i on habiten menors.
A nivell nacional, la primera és Extremadura amb el 38,2 % i Càrites col·loca a Canàries (31,1 per cent), Andalusia (30,1), Múrcia (29,2) i a continuació el País Valencià . També es veu a l’informe una gran diferencia entre regions, així mentre la taxa de pobresa d'Extremadura és del 38,2 per cent, a Navarra és del 7,3, i després tenim el País Basc amb un 11,6 per cent i Astúries, un 12,3 per cent. Madrid se situa entre el 10 i el 15%.
L’estudi adverteix que la pobresa a Espanya és "més extensa, més intensa i més crònica que mai" i que l'augment de la bretxa salarial entre rics i pobres "amenaça amb polaritzar la societat". Afegeix que la pobresa va créixer en més de dos punts entre els anys 2009 i 2011, concentrant-se especialment en les llars amb parelles joves i on habiten menors.
A nivell nacional, la primera és Extremadura amb el 38,2 % i Càrites col·loca a Canàries (31,1 per cent), Andalusia (30,1), Múrcia (29,2) i a continuació el País Valencià . També es veu a l’informe una gran diferencia entre regions, així mentre la taxa de pobresa d'Extremadura és del 38,2 per cent, a Navarra és del 7,3, i després tenim el País Basc amb un 11,6 per cent i Astúries, un 12,3 per cent. Madrid se situa entre el 10 i el 15%.
Les dades s’entossudeixen a desmentir la propaganda que ens ve fent el PP. Cada dia que passa les “milongues” repetides mil vegades de que som els millors, som la comunitat puntera, som el rovell de l’ou... com una manera de justificar les seues nefastes polítiques socials i econòmiques, veiem que no son reals i ens topem amb indicadors com els de Càrites, o altres que parlen del gran fracàs escolar, de la falta de llits en hospitals, de cues d’espera per operacions, o de més de mig milió de desocupats, així com que tenim una renda al voltant del 85% de l’espanyola.
Hem passat en unes dècades de ser una gran regió, comunitat, regne o país (cadascú que tatxe el que li convinga segons les seues conviccions) a ocupar el furgó de cua en quasi tots els indicadors. I alguna cosa tindra a vore qui ens governa gairebé 17 anys amb majoria absoluta ¿o no?.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada