ARTICLE D'OPINIÓ: Jo també estic en contra de l'avortament

Ho estic perquè crec que ninguna dona hauria de veure’s en la situació d’haver de prendre una decisió tan dura.

 

Per a evitar-ho cal primer rebre una educació sexual, i la forma d’assegurar-ho és impartir-la a l’escola. Que es tracte el tema de les relacions sexuals amb respecte i objectivitat. Amb respecte primer pel seu propi cos i després pel de la parella. Que es parle de sentiments i responsabilitats, però també del goig i dels mitjans de poder gaudir de les relacions i evitar malalties i embarassos no desitjats. En segon lloc, calen centres de planificació familiar per a assessorar y atendre en eixos temes. I en tercer lloc, els jovents han de poder tenir fàcilment al seu abast el mètodes anticonceptius que els siguen més adequats. 

 

Jo respecte les persones que per les seues creences mai, en ningun cas acceptarien avortar. Els que no respecte son els que volen imposar les seues creences a la resta de la societat. Perquè eixes persones son les mateixes que primer van condemnar el sexe, si no era amb finalitat reproductiva. En van fer un tabú del que no es podia parlar. Van estigmatitzar les xiques que es quedaven embarassades sent fadrines, fins el punt que les famílies per salvar l’honor les precipitaven a matrimonis a sovint abocats al fracàs. Van prohibir els mitjans anticonceptius, i els ginecòlegs progres els receptaven no amb eixa finalitat sinó sota la disfressa d’un medicament per a regular la menstruació. 

 

Parle d’un temps no tant llunyà perquè jo el vaig viure, en que per suposat l’avortament estava prohibit en qualsevol cas, però en el que les filles dels que s’ho podien permetre, a sovint els mateixos que públicament imposaven les seues creences a la societat, viatjaven a Londres per a solucionar el que aquí prohibien als demés. Les altres, les més afortunades trobaven un metge que arriscava la seua carrera per practicar un avortament, i les menys queien en mans de desaprensius, arriscant i a sovint perdent la possibilitat de tenir altres fills, o la pròpia vida. 

 

Parle d’un temps que creia passat. D’un temps de repressió i d’hipocresia. Parle d’uns drets: De decidir sobre el seu propi cos, a tenir o no tenir un fill, que creia que ja s’havien cobrat els suficients esforços i vides de dones. I no me’n se avenir de vore com en un no res fem un bot en arrere, tornant a eixe temps de repressions e hipocresies.

 

Perquè la decisió d’avortar és molt dura per a una dona, li se ha d’assessorar, però en última instancia ha de ser respectada la seua decisió. 

 

Perquè estic contra l’avortament, estic en contra la llei injusta, que se’ns vol imposar pel ministre de “Justícia” del govern del PP fidel representant de les persones que abans esmentava.

Xelo Palomares

-