Estem totalment convençuts: El PP no tenia cap interés en aprovar la moció presentada per Compromís-Bloc que en demanava la retirada de “l’avantprojecte de lleis del concebut i de la dona embarassada” del ministre Gallardón. Per molt que diguera, com va dir, que estava en contra d’eixe avantprojecte.
I ho argumentem. És massa sabut que tota moció presenta habitualment dos parts diferenciades: una “l’exposició de motius” on el proposant explica que el mou a presentar-la al plenari, i una segona, la “resolució” o “part resolutiva” on s’indica l’acord assolit pel plenari i suposa el vertader posicionament polític dels partits.
El PP, per boca del seu portaveu, deia estar a favor de la resolució i que es retirara l’avantprojecte de Gallardón. Però... eixa postura política es va quedar en “no res” quan votaven en contra. I en base a arguments tan puerils com dir que no els semblava adequada la part expositiva.
Perdem el temps a dir-ho perquè el Sr. Vidal ho sap massa: la part expositiva no té cap valor, no decideix res, no representa cap postura política. És la part “resolutiva” la que val, la que compta. I la van votar en contra a pesar de dir que la recolzaven.
El plenari ens dóna més claus de quina era realment la postura del PP de Tavernes i que pensa sobre la polèmica llei de l’avortament. Es debatia després una moció del PSOE per demanar més ajudes a l’agricultura valenciana. El PP es va mostrar en desacord amb la “part expositiva” i, com en l’anterior moció. Pensàvem que votarien en contra per coherència. Doncs, no! Manolo Vidal va dir que “no tindrien en compte l’exposició de motius” i van recolzar la moció.
O siga, en dos posicionaments iguals del PP les decisions eren diferents i contraries. Nosaltres ho tenim clar: no tenien cap voluntat d’aprovar una moció contra l’avantprojecte de Gallardón. Per molt que digueren.
I això es confirmava en acabar el plenari. Els comentaris als passadissos afirmaven que el consens de la moció del Dia de la Dona no s’havia assolit perquè el PSOE havia inclós un punt sobre la retirada de l’avantprojecte de Gallardon i, el PP s’havia oposat a qui hi aparegués en el text institucional que havia d’aprovar l’Ajuntament.
“Facta, non verba”. Tavernes vol fets i no paraules, Sr. Vidal. “Facta, non verba”, com en el cas, incomprensible, que el PP es negue a aprovar la modificació de crèdits per valor de 212.000 euros per a fer obres i inversions a Tavernes. I que ho faça després de dir que ara tenim “menys inversions...” que hi ha “banquets i engrunsadores trencats i sense reparar...”. I així es quedaran si el PP vota en contra de les propostes de canviar-los i millorar-los!
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada