L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 3.156
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
75.444

diumenge, 30 d’abril de 2017

Recordeu: demà 1 de maig tradicional pujada a la Muntanya de les Creus

 
El dia 1 de Maig el Centre Excursionista de Tavernes organitzarà la tradicional marxa a Les Creus en col·laboració amb l'Ajuntament de Tavernes.

La marxa transcorre per les Fontetes de Cantus, Les Creus, font de la Sangonera i sender dels Amoladors. Tornada sobre les 17'30 hores.
 
Les inscripcions seran a les 8 del matí. L'eixida serà a les 08:30 hores des de la Plaça de l'Església Sant Pere.

Mònica Oltra usa el mètode "Barri Sèsam" per explicar a la presidenta d'Andalucia, Susana Díaz, què és el corredor mediterrani

La vice-presidenta del consell, Mónica Oltra, ha fet avui una classe de ‘Barri Sèsam’ dedicada a la presidenta d'Andalucia, Susana Díaz. 

Oltra li ha explicat què és el corredor mediterrani, quines coses el diferencia del corredor central i per què és una infraestructura necessària i avalada per la Unió Europea. D’aquesta manera, la vice-presidenta ha respost Susana Díaz, que aquest matí ha acusat Compomís de ser una  "esquerra inútil que actua com a ximples útils de la dreta per oposar-se al corredor central".


 

Manifestació ahir a València: Ja n'hi ha prou. Per un finançament just


 
La manifestació celebrada ahir a València per a commemorar el 25 d'Abril va comptar amb la presència de milers de manifestants (30.000 segons els organitzadors) que recorregueren els carrer en un ambient festiu i reivindicatiu. Enguany hi havia un lema clar: "Ja n'hi ha prou. Per un finançament just", un crit en contra de l’actitud i els actes del govern de Mariano Rajoy que té al País Valencià en la cua del finançament.

Un lema clar: lluitar i reivindicar, tots a una veu, un finançament just. I en eixe context la manifestació va comptar amb el suport de representants del PSOE, Compromís, Podemos, Esquerra Unida, Esquerra Republicana i dels sindicats UGT, CC.OO i Intersindical en la capçalera principal.
 

El representant de Compromís, el portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, va recordar que els Pressupostos Generals de l'Estat "són un insult i una vergonya" i per això ha presentat una esmena a la totalitat. Baldoví va recordar que són uns comptes que castiguen als valencians per sisè any consecutiu.


A les portes de la Delegació del govern espanyol, Palau del Temple, es va llegir un manifest  a càrrec  de Mari Carme Prat, de la Coordinadora de Plataformes per la Llei de Dependència  i de la representant de l’ACPV, Gemma Pasqual, com a resum de les reivindicacions de la manifestació: un finançament just, més inversions de l'Estat i la reciprocitat de les emissions de la televisió valenciana amb TV3 i Catalunya Ràdio. Així mateix va reconèixer els avanços fets en matèria de defensa i usos de la nostra llengua i la proximitat del govern actual valencià respecte als ciutadans.


Pel matí va haver-hi festa amb el Club Súper 3 de TV3, Na Bimbolles d’IB3 i el Rock Babalà de l’antiga ràdio i televisió valencianes que convidava els més petits a una diada de cançons, jocs i rialles.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Quin partit es retratarà en contra de la reforma del Codi Penal?



Hem llegit a la premsa que Compromís ha registrat al Congrés de Diputats una proposició de llei per reformar el Codi Penal de manera que els partits beneficiats per finançament il·legal puguen ser suspesos temporalment d'activitat, no reben subvencions i, fins i tot, puguen ser dissolts.

Una bona iniciativa després de tots els casos de corrupció que estem vivint els darrers anys i no cal ni repetir quins partits majorment són els afectats. Seria una manera, com diu Compromís, de cobrir el buit de la legislació espanyola que castiga a les persones que participen en el finançament il·legal, però no els partits que se'n beneficien.

Compromís afirma que hi ha dèficit en la tutela penal a la qual tenim dret els ciutadans perquè no es donen actuacions de finançament il·legal dels partits polítics que perjudiquen la salut democràtica de l'Estat i de la societat.

Mesures que impulsa Compromís en la proposició de llei: introduir un nou apartat del Codi Penal que impose multes d'un a cinc anys als partits responsables, amb la possibilitat de dissoldre’ls. També contempla el tancament dels locals el temps que no puguen realitzar activitats i la prohibició d’obtindre subvencions i ajudes públiques.

Una proposta que considerem ja s’hauria d’haver tingut en compte quan es va promulgar aquella famosa llei de partits que van aprovar conjuntament PP-PSOE. Però allí l'únic objectiu era il·legalitzar l'esquerra abertzale basca d'Euskal Herria. Dins dels motius d’il·legalització que s’hi van contemplar, s’havia d’haver ampliat als casos de finançament il·legal que ara proposa Compromís.

De tota manera, és sempre temps de corregir deficiències com les que ha plantejat Compromís. Ara caldrà estar pendents si els dos partits majoritaris de sempre, i en especial el PP a qui més afecta, permeten i recolzen aquest canvi legal.

Un canvi legal que ja hauria d’haver nascut d’ells mateixos, partits de govern, quan els primers casos de corrupció i no haver deixat que la cosa anara a més les dues darreres legislatures, amb desenes de casos ara als jutjats i centenars d’imputats ( i el degoteig que no para) principalment del PP.

Una cosa està ben clara: és un canvi que la societat espanyola demana a crits. Només cal recordar els termòmetres del CSIS: sempre indiquen la corrupció dels partits com a les principals preocupacions dels espanyols.

Vorem ara quin partit queda retratat i assenyalat per a sempre per rebutjar en el Congrés de Diputats aquesta proposició de llei.

Nota: el mapa és anterior i no inclou els casos de corrupció coneguts aquests dies en el PP que afecten sobre tot a la Comunitat de Madrid

Hi ha porcs vietnamites solts pel terme de Tavernes?

 
Aquest matí quan han acudit els empleats de la neteja a les instal·lacions habilitades a la depuradora de la platja, s’han trobat amb aquests porcs salvatges a l’interior. 

La fotografia,  si comparem els animals fotografiats amb els de les fotografies que adjuntem més avall, fan pensar que poden ser exemplars del denominat “porc vietnamita” una espècie que es va introduir com a mascota fa uns anys.

La moda d’adoptar com a mascota un porc senglar ens va arribar dels Estats Units, i es podien comprar cries amb 20 euros per internet.  Però els animals es fan grans, arriben a superar els 50 quilos, i a la llarga representen un problema: menjar, el fem que deixen...


I la solució de les famílies que els tenien com a mascotes, com ha passat a tants punts de la geografia valenciana, és deixar-los anar, soltar-los, amb la qual cosa esdevenen després un problema. Com ha passat i passa amb les tortugues de Florida.


Un problema afegit pot ser el creuament del porc vietnamita amb el porc senglar, cas que sembla ja s’ha donat, amb la qual cosa hi ha més abundància de porcs senglars, i més males conseqüències per als conreus.Tant que hi ha llocs on s'ha demanat que siguen considerats entre les espècies invasores.


Una més del PP valencià: 12 milions de deute de CulturArts de l'anterior govern




El PP va crear CulturArts per a estalviar, però les polítiques desplegades pels presidents Camps i Fabra ha acabat deixant un deute en herència a l’actual Institut Valencià de Cultura (IVC) de 12 milions, per ara.

Des del canvi polític, cada vegada és més IVC i menys CulturArts. El dia 16 d’abril fa un any que Abel Guarinos va accedir a la Direcció general de l’IVC i el gestor continua descobrint "bombes" entre la paperassa.

En agost del 2015 CulturArts rebia una sentència judicial que la condemnava a pagar 5,4 milions d’euros. Pocs mesos després va rebre una nova "bomba": 2.300.000 euros de deute de Castelló Cultural que se sumaven als 3.000.000 del préstec de Teatres de la Generalitat amb el BBVA. L'any 2016 es tancava amb una herència de 10.300.000 euros de gestions de l’anterior govern del PP, que es pagarien de les arques publiques.

Villa Elisa
Un any després d’assumir la gestió, es veu el final del camí, l’eixida de l'atzucac. A pesar de la darrer mala notícia: Villa Elisa, 1.300.000 euros per la restauració d’una construcció que va ser residència d’alts càrrecs franquistes en la platja de Benicàssim (la Plana Alta). L’any 2011 la Generalitat del PP va acabar per no pagar les factures a través de Castelló Cultural, una de les entitats de CulturArts. Uns 1,3 milions d’euros que se sumen als 10.300.000 acumulats en l’herència.

Aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia informa d'una nova sentència a favor d'un figurant que en l’any 2001 va treballar en la producció de Las Troianas (una producció de la Ciutat de les Arts Escèniques de Sagunt). Només són 55.000 en favor del figurant, que es va fer malbé el turmell al tirar-se per un tub  similar al dels bombers. En total 12.055.000 d’herències

Ja n'hi ha prou!!! Les escandoloses xifres que ens fan dir prou i estar farts als valencians



Les veus d’alarma al País Valencià  contra l’ofec econòmic del govern de Rajoy  no paren de sonar. Ningú ho dubta i està demostrat per activa i per passiva amb estudis a la mà que té Madrid i València: el País Valencià ve d’una situació d’infrafinançament crònic, però a més les últimes dades sobre el Pressupost de l’Estat fan feredat per als valencians.

El Consell de la Generalitat (PSOE i Compromís) ho han denunciat sense embuts. Mentre hi ha comunitats molt ben finançades per l’Estat, eixe mateix estat només ens transfereix l’equivalent al 80% del que gastem en sanitat i educació, cosa que fa inviable l’autogovern.

El finançament és injust i damunt enguany la inversió en l’avantprojecte del pressupost de l’estat és extremadament baixa. S’hi redueix un 33% la inversió per als valencians, cosa que converteix la nostra terra en la comunitat autònoma que rep menys diners per habitant, 119 euros, quan la mitjana estatal és de 185 euros. I no hi res que ho justifique.

Enguany calen 1.300 milions més perquè els valencians tinguem un finançament just 

De mal a pitjor


El 2015 l’Estat només va executar el 59% de la inversió pressupostada en infraestructures per al País Valencià, quan la mitjana estatal és del 72%. Va rebre solament un 6,4% de la inversió del govern espanyol, tot i tenir el 10,7% de la població i el 9,8% del PIB. Però és que entre el 2009 i el 2011 la inversió rebuda pels valencians fou del 4,87%.

I els incompliments: incompliment del govern espanyol en el corredor mediterrani, quan el 80% dels trams executats del teòric corredor mediterrani surten o tenen per destinació Madrid, en clar favoritisme al corredor central i perjudicant greument l’economia valenciana.

El mal finançament crònic ha fet que el País Valencià haja baixat en les darrers dècades de la vuitena posició per renta per capita a l’onzena, amb una renda inferior a la mitjana espanyola. Tot i això, continua rebent menys, cosa que du un fet insòlit: estem per sota de la mitjana en PIB per habitant i tenim un dèficit fiscal de 6.000 milions d’euros l’any. El cas valencià trenca el discurs de la solidaritat: és un territori pobre i no rep, sinó que aporta recursos a l’estat.

I tot això du a una mancança de recursos en sanitat, educació i més serveis. Un estudi de l’Associació Valenciana d’Empresaris indica que el 88% del deute que té la nostra Generalitat prové del mal finançament de Madrid.



Una reivindicació de tots 


La demanda d’un model de finançament just és una reivindicació del País Valencià que va assolir un màxim consens el 6 d’octubre del 2015, quan tots els partits de les Corts van aprovar el reconeixement del dèficit de finançament per l’Estat i van demanar mecanismes de compensació.

En conèixer-se l’últim pressupost del govern de Rajoy , totes les formacions de les Corts, fins i tot PP i Ciutadans, van signar el 5 d’abril una declaració institucional en què refusaven l’avantprojecte de pressupost espanyol del 2017 i instaven a impulsar accions amb l’objectiu d’aconseguir inversions justes. Alhora, convocaven diputats i senadors valencians el 25 d’abril per coordinar les accions.

Després de l'estirada d'orelles del PP de Madrid i de posar-los firmes, el PP valencià no va acudir a la reunió per dir que era partidista quan ells l’havien firmada el 5 d’abril. I damunt, sembla clar que els diputats del PP elegits pels valencians donaran suport als pressupost del PP, encara que saben que perjudiquen la nostra terra, la que ells diuen defensar.

En el cas de Ciutadans, la crítica al pressupost ha portat a una crisi del partit,  on la persona que més estava en contra, el síndic Alexis Marí, per l’oposició al pressupost de Rajoy ha estat fer fora de la sindicatura. Això ha dividit el partit i quatre parlamentaris dels tretze que té el grup van desafiar Madrid i assistiren a l’acte reivindicatiu de les Corts Valencians.  Del PP no en va acudir cap. 

Font: Vilaweb

dissabte, 29 d’abril de 2017

El PP està en contra de la rotonda que millorarà el trànsit a l'entrada de Tavernes des d'Alzira




Tavernes té problemes de trànsit en l’entrada des d’Alzira, sobre tot en l’encreuament de la comarcal CV-50 amb els carrers la Farola-Divina Aurora, foto de dalt. No és un problema d’ara, ve de molts anys, massa anys, on mai els anteriors governs han actuat.

El govern de Compromís fa un parell d’anys que gestiona amb Demarcació de Carreteres solucions per “pacificar” el trànsit en la comarcal CV-50 que travessa Tavernes.  Obligat  perquè no és pot executar la ronda de circumval·lació com estava prevista perquè el govern de Rajoy, del PP,  ha anul·lat el projecte de millora i canalització del riu Vaca, que facilitava els terrenys necessaris.

Dies arrere l’alcalde anunciava en el plenari el projecte de rotonda en l’encreuament indicat, que segons els estudis és un dels encreuaments més conflictius, per no dir el que més, que té Tavernes. (vore el vídeo davall de tot)

El PP ara veu problemes i pegues al projecte. Mireu-ho bé: problemes i pegues del partit que quan va governar Tavernes mai no va fer res per millorar el transit, el partit que ha anul·lat el projecte del Vaca que ha impedit fer la circumval·lació com estava projectada.

Si Demarcació de Carreteres ha triat iniciar les obres per eixa rotonda, i després Portalet, serà perquè té estudis dels vehicles que hi passen. No pensem que amb tot un exercit de tècnics i enginyers que té haja triat aquest punt perquè sí, i segur que tampoc no ho ha fet per sorteig o perquè els ha vingut de gust aquest punt.

Tot al contrari: segur que tenen estudis, que saben quants vehicles ixen a la carretera des del carrer Divina Aurora o de la Farola, segur que saben les hores de major concentració de vehicles d’entrada-eixida al Pla. Segur que ho han decidit després de l'estudi de la zona i mirant casos com aquests que n’hi ha a centenars en altres localitats valencianes.

Tots eixos estudis ¿els té el PP de Tavernes? ¿Quants tècnics de carreteres tenen per donar lliçons a Carreteres de la Generalitat sobre com, quan i on han de construir les rodones?  I  per què no actuaren quan governaven? 16 anys de govern sense fer res, ara volen posar les lleis a Demarcació de Carreteres, que és competent i no Compromís. És que damunt no s'assabenten qui té les competències i responsabilitats.

Fa dos anys que es parla del projecte. S'ha dit i s'ha explicat moltes vegades en el plenari, tant aquesta rotonda, la del Porlatet o  la d'enfront del Bar Madrid. ¿Per què mai no han obert la boca? Perquè no han  exposat la seua opinió? En tenen d'opinió? Per què quan l'alcalde va anunciar en el plenari el projecte no van obrir la boca?

Realment sempre és la mateixa cançó: enredrar, manipular, no recolzar res en els plenaris, no votar a favor de cap proposta, això si sense mai presentar alternatives. I després criticar en notes de premsa que freguen el surrealisme per la la manipulació de la notícia.

 




RECORDEU: Avui diumenge, per la vesprada i a la platja, Mercat de Vell



Avui diumenge, 30 d'abril, a l'avinguda de la Marina de la platja hi ha previst celebrar-hi un Mercat de Vell que estarà obert de 4 de la vesprada fins les 10 de la nit. Una bona ocasió per poder vendre aquelles coses de casa que no es gasten.

També dins de l'activitat hi ha anunciats tallers de reciclatges infantils de 18 a 20 hores.


RECORDEU: Avui diumenge, dia 30, a les 20 heres teatre a la Casa de la Cultura

Avui diumenge, dia 30 d'abril, a la Casa de la Cultura es representa a partir de les 20 hores l'obra "La Lluna cega" (Sol·liloqui de grills) a càrrec de la companyia "Lletraferits & Comediants". L'entrada és a 7'5 euros i la reduïda 6 euros. 

"La Lluna cega" es una obra de Juan Copete amb direcció i adaptació d'Ignasi Moreno, interpretada per Eva Pellicer, Marisaro Martí i Vanessa Llinares

L'obra desenvolupa el següent argument: 


Mestra, mare i puta: tres dones suporten el cant dels grills en una cuneta propera al seu poble, intentant fugir de les represàlies de la guerra civil. Les dames d’aquesta història estan a punt de ser afusellades, però també són tres mortes que parlen des d’una tomba sense nom. Mentre, la vida continua… Memòria i nostàlgia són la base de tres històries que conflueixen alhora a un mateix lloc. Tres dones fugint i aturades en una cruïlla vital d’anhels, somnis, certeses, esperances, frustracions i fracassos. Històries farcides de por i tendresa que volen ser una mena tribut als desapareguts i el record d’uns fets reals marcats per la intolerància i la violència; l’odi d’anys d’ira i foc que transcendeixen el pou de la història per a fer-se universals.

Clausura de la Setmana Cultura de la Gent Gran



La Setmana Cultural dirigida a la gent gran que ha organitzat la regidoria de Serveis Socials va concloure ahir divendres amb un sopar de germanor d'entrepà celebrat al Braç Treballador i que va comptar amb l'animació d'un duet, amb la qual cosa els assistents van passar una vetlada molt agradable.


La regidora de Serveis Socials, Noe Alberola, ha valorat positivament aquesta tercera edició de la Setmana Cultural perquè ha estat un lloc d'encontre de la gent major on han gaudit d'excursions, xerrades, tallers de cuina i sobre tot, d'un bon ambient i una bona harmonia entre els participants. 


Dins de les activitats de la setmana, les Ames de Casa Tyrius van oferir un taller de cuina, amb la confecció de diversos plats i postres. Us oferim unes imatges també.


Una xerrada d'Enric Marco sobre "El cel nocturn a la Valldigna" tanca la Setmana Cultural de la Gent Gran




Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí de Tavernes, ha tancat el cicle d'activitats de la Setmana Cultural de la Gent Gran amb una xarrada sobre “El cel nocturn de la Valldigna”.

Marco començava recordant que observar el cel per la nit ple d'estrelles era un fet habitual en el passat quan Tavernes era un poble eminentment agrícola. En els anys quaranta i cinquanta els carrers de tots els pobles estaven molt pocs il·luminats i l'efecte sobre el medi ambient era poc important. Ara, però, el cel nocturn està ocult per culpa de la contaminació lumínica.


És que, com Marco comentà, a partir dels seixanta i setanta es canvià la llum dels carrers, s'augmentaren els punts de llum i la potència. Aquest procés normal que va passar a tots els pobles de l'estat, es va desbocar al llarg dels anys amb la instal·lació de més i més llum.

El professor ha estat crític amb la situació actual, i comparava amb la resta de l'Europa, on s'ha mantingut un nivell raonable d'enllumenat, mentre a totes les poblacions valencianes es viu la "cultura de la llum", quan més llum hi haja sembla que és millor quan seria el contrari. La incidència sobre l'entorn natural és, per tant, important, sobretot a les grans ciutats com València.


L’actual “moda” de les llums leds ha estat també citada per Marco, assenyalant que la substitució de les llums actuals grogues de sodi d'alta pressió per leds blancs no és la solució. Amb aquests Leds potser s'estalvia però cal saber que aquests Leds tenen una important contribució de llum blava amb un efecte molt negatiu sobre el medi ambient i sobre la salut humana, com demostren les més recents investigacions científiques.

Alguns pobles valencians, com Ontinyent o Aras de los Olmos, han optat per usar un tipus de leds més sostenibles, sense blau en els seu espectre, els anomenats leds ambre. Per cert, com va recordar Aras és un municipi dels Serrans que pertany a la Reserva de Cel Fosc Gudar-Javalambre, avalada per la Fundació StarLight de la Unesco.


Marco ha acabat recordant el cel fosc com un patrimoni cultural perdut en gran part del món, un patrimoni que ha estat present durant tota la història de la humanitat. Amb les estrelles s'han format constel·lacions, s'han recreat mites i, amb l'observació i la meditació sobre elles, científics com ara Ptolomeu, Copèrnic, Galileu, Newton o Hubble van poder explicar com és l'univers.