L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR :1.947
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 51.241

dimarts, 13 de juliol de 2021

REPORTATGE: Un matí a Bolomor: una finestra oberta al món neandertal de la Valldigna

 

Fa ja més d’una hora que el sol s’ha alçat per Mallorca i ja il·lumina Valldigna. Tavernes, al fons, és una gran taca de claror, mentre a la llunyania s’albira Cullera i tot el que abans eren camps d’arròs. Els raigs de sol no fereixen ara el barranc de Bolomor, ubicat a la part més ombrienca de l’Ombria vallera i serà, de fet i només a la vesprada, quan s’il·luminarà el barranc i el jaciment paleolític que alberga.

A Bolomor la temperatura, per ser juliol, és agradable. I això facilita el treball dels investigadors. Estant a la cova, t’acompanya el soroll monòton i continuat dels treballs dels arqueòlegs, el ferro de l’escarpa colpejat pel martell contra la pedra, descobrint tresors que prenen forma d’ossos milers i milers d’anys soterrats que són arreplegats amb delicadesa. I guaites la vall i et poses a pensar com podria ser la Valldigna en aquells temps, en aquell llarg període entre 100.000 i 500.000 anys.

Treball delicat i minuciós per no perdre un bri d'informació

 Et resulta complicat, fins i tot ara després de 30 anys de treballs, és complicat comprendre tot i que coneixem molt sobre aquell món, gràcies sobre tot a la pacient tasca dels investigadors - centenars han passat per les excavacions - sempre dirigits per Josep Fernández. Enguany en són 17, la pandèmia no deixa lloc per a més. 

Columna sedimentària de gran potència

Estudi d’ossos i eines lítiques deixades en una gran torre de sediment, d’extraordinària potència, i on els investigadors han fixat una numeració que parla i informa als visitants d’una extraordinària datació temporal. Al seu costat, i per millor comprensió del visitant, uns grans panells, amb les fases de Bolomor, i al costat la reproducció dels animals dels quals s’han trobat restes i dues gràfiques de dalt a baix, una en serra que marca dins de cada fase, si era un període càlid o de fred i l’altra amb la distància al jaciment de la mar. 

 

Fases de Bolomor

 I és que les datacions temporals de Bolomor, per als científics, són també un gran instrument per estudiar els canvis climàtics al llarg de vora mig milió d’anys,  les glaciacions a Europa i les etapes de calors. Mig milió d’anys de vida a la Valldigna. I paral·lelament, tot un seguit d’exemplars de la fauna i flora que hi han viscut,  espècies que han deixat testimoni del seu pas en forma d’ossos, llavors o pol·len i que avui costa de creure que pogueren ser els ocupants del territori en altres temps.

 “Observeu els pics que va formant. Quan més alts més càlida és l’época” remarca Josep Fernández, tot amb un paral·lelisme amb l’entrada de la mar dins de la Valldigna i que, en moltes èpoques, arribaria fins als peus del jaciment. Un paisatge diferent, que seria com un paradís per als distints pobladors, animals i homes, que hi vivien.

Josep Fernández

 

El barranc de Bolomor, un lloc singular de la flora i fauna mediterrània

El barranc de Bolomor, un bon exemple de bosc mediterrani amb una flora esponerosa,  amb especies singulars i algunes protegides al catàleg valencià,  és un lloc tranquil, i la cova una gran talaia sobre la vall i la zona costera i des d’on els grups de Neandertal podien seguir bastant bé les evolucions dels ramats, fins i tot escoltar-los en els seus brams de zel, sense cap problema. “Ací estant, escoltem a la perfecció tots els avisos que es fan a Tavernes amb l’altaveu del cotxe que passa pels carrers. S’escolta perfectament” ens diu a manera de comparació Fernández. I ens fa pensar com en temps pretèrits, sense cap tipus de contaminació acústica, el bram d’un elefant s’escoltaria a prou quilòmetres de distància. Tavernes queda a uns 2 km en línia recta.

 Avui dia els investigadors no poden veure ni escoltar les veus d’aquells animals, ja no hi són, però ara i adés si que queden sorpresos per alguna visita. “Hem vist algun grup de cabres salvatges passar per davant del jaciment” ens comenta Fernández, tot i que en altres ocasions és el crit d’una rapaç en vol el que poden escoltar i això els fa alçar la vista cap al cel blau del juliol mediterrani seguint l’estela del vol majestuós. Fins i tot ens diu que s’observa un augment del nombre d’ocells petits, cas del teuladí. Igual és – comentem nosaltres- perquè la paralització de la fumigació aèria ha facilitat també l’existència d’un major nombre d’insectes que els serveix d’aliment.  Una simple qüestió lògica: més recursos alimentaris més població. Talment com els humans.


Equip del 2021

  Enguany, treballs centrats en el nivell XV

Josep Fernández observa atent la tasca que es du a cap en la superfície del jaciment. I li comentem que sembla mentida com les aportacions sedimentàries des de la muntanya, terra i pedres mesclades, amb el pas del temps prenguen la consistència i duresa de la roca. “Són centenars de milers i milers d’anys” ens diu, i li recordem nosaltres, salvant  les distàncies temporals i històriques, el “formigó romà”.

 “Enguany ens estem dedicant preferentment  al nivell XV, sobre els 300.000 anys d’antiguitat” ens comenta mentre observem el petit sondeig efectuat per uns quants investigadors a un costat de l’ampla superfície del jaciment, una petita rasa que va a poc a poc aprofundint-se en el nivell XV.  Aquests primers centímetres veiem que són estèrils, però arribarà un moment que començaran a aparèixer les troballes i que ens servirà per a delimitar millor el marc general d’excavació” ens comenta.

 

Sondeig per esbrinar la qualitat del nivell

La zona d’excavació se situa en la superfície del tàlveg que forma el mant estalagmític de la cova, un tàlveg  que va ser reomplert durant milers i milers d’anys, a capes distintes segons la climatologia de cada època.  El mant estalagmític es pot distingir perfectament en la zona d’entrada a la cova i és allí  on els pedrapiquers a principis del segle XX treballaren de valent per traure blocs amb els quals farien les taules de “marbre” d’alguns casinos de la Vall, segons diuen els vells.  

 Això va causar destrosses en alguns estrats del jaciment, però Fernández considera que amb la superfície que queda sense “contaminar”, permetrà completar la cada dia més ampla informació que van, any rere any extraient, sobre quines han estat les condicions ambientals dels períodes vitals a Bolomor,  manejar dades precises sobre la flora i la fauna, i conèixer aspectes fonamentals dels grups, no majors de 35 persones, que al llarg del temps han habitat la cova. 

Mant estalagmític de l'entrada

La tasca de laboratori essencial per a la interpretació de l'excavació

 I no només això, perquè la investigació en els laboratoris, una tasca que es desenvolupa durant mesos o anys després del treball de camp en el jaciment, és molt estricta, detallada i valuosa: ens permet conèixer a través de les llavors o, fins i tot del pol·len, les plantes i arbres de la Valldigna a través del temps. Amb altres precisions no menys valuoses per a la comunitat científica: les tortugues, per exemple com a recurs alimentari, o les petites preses com conills.  Tot era processat pel neandertal per a la supervivència.

 I al costat de la simple extracció de restes òssies o d’indústria lítica humana, cal interpretar la vida de l’home de neandertal, els costums, hàbits, alimentació... i per això és de gran ajuda els foguers, les llars de foc, que constituirien el nucli central del campament al voltant del qual naixerien els primers signes de socialització i, perquè no? del llenguatge.  I tot això acompanyat per algunes troballes humanes, un fragment de parietal, dents...  que per la seua antiguitat ens confirmen Bolomor com a la primera llar de l’home en terres valencianes.

Les restes humanes més antigues valencianes

 

No es pot oblidar que són ja 31 anys d’investigacions de Josep Fernández, on va arribar un dia sense saber que la Valldigna i Bolomor li robarien el cor, tant que ha fet de la difusió, coneixement i investigació del jaciment un dels seus grans objectius de la vida.  I així li ho ha reconegut Tavernes, que l’ha nomenat fill adoptiu de la ciutat. Ara, ja jubilat, mira amb respecte els més de 2 metres del nivell XV, i reconeix que caldrà molt de temps, alguns anys, per  arrancar-li els seus secrets. I es queda pensatiu...

 “Sabem que està ací, ha d’estar pels indicis” ens diu mentre comenta la possible existència d’un campament neandertal avalada per la troballa d’un ós cremat – signe inequívoc d’una llar de foc, una llar de foc de 300.000 anys o més, una veritable gran troballa si finalment s’exhuma- , però reconeix que igual pot haver estat en la part afectada pels treballs dels pedrapiquers, o quedar enterrat en una zona de l’entrada que ens informa “no anem a excavar. Una gran part del jaciment l’anem a deixar sense tocar, per a futures generacions amb altres avanços en tècniques arqueològiques”, comenta.

Vista general. En primer terme la zona que es deixarà sense excavar, per al futur

  Els treballs dels darrers anys s’han dut a cap ben endins de la cova, on sempre s’han localitzat més restes òssies i d’indústria lítica. “L’activitat del neandertal a la cova es desenvolupava més a l’interior. A la porta de la cova no trobem material” ens diu, i potser siga així per un instint de defensa dels depredadors, per poder defensar-se millor.

Recorreguem el jaciment. Ens acompanya el soroll del martell colpejant el cap de l’escarpa, desfent rocs, obrint petites rases en el sol del XV, amb molta cura, usant el raspall suaument per apartar restes de petites pedres i terra, que tot es mira i remira perquè no es perda ni un bri de possible informació 

Indústria lítica de Bolomor

 I en el recorregut observem els grans canvis haguts en els 31 anys d’excavació, com s’ha posat una tanca al jaciment, com s’ha muntat un sostre que protegeix del sol i de les inclemències de l’oratge, però també els serveix per arreplegar l’aigua de la pluja en uns improvisats aljubs, realment uns dipòsits de plàstic de centenars de litres i que s’usa per neteja i llavatge d’algun material petit en el mateix jaciment i,fins i tot, s’ha muntat una plataforma a l’aire, on es desenvolupa la vida social del jaciment i on s’acull per a les explicacions les centenars de persones que visiten el jaciment dins del programa de visites guiades. 

Falta d'implicació de les grans administracions públiques 

 Canvis que ens porten a parlar de l’escassedat d’ajudes per a impulsar un Centre d’Interpretació com cal, fer de Bolomor un referent del paleolític valencià, cosa que a nivell científic ja ho és  pels seus “foguers”,  les llars trobades  i estudiades, algunes de més de 225.000 anys d’antiguitat, que són referent a Espanya i Europa en el procés de domesticació del foc i, com no, dels processos de socialització de l’home de neandertal .  

Els foguers més antics de Bolomor (uns 225.000 anys)

 “Els processos són lents, i més els administratius, però la importància del jaciment si que pensem hauria de mereixer un altra consideració i dedicació de les autoritats autonòmiques valencianes” li comentem nosaltres. Una tasca que no la put dur en solitari només l’Ajuntament de Tavernes, tot i que ha dedicat els últims anys esforços i recursos per impulsar el que avui dia encara està en els inicis. Josep Fernández assenteix amb el cap. I nosaltres pensem en Atapuerca, on els milions de les grans empreses espanyoles arriben, mentre ací  no hi ha cap empresa, ni tan sols valenciana, que ajude a aconseguir eixos diners per acabar en uns anys un Centre d’Interpretació digne del que és i representa Bolomor en el paleolític valencià i europeu.

I ja a migdia i com se sol dir, amb un sol de justícia sobre la Vall, deixem el jaciment. L’activitat continuarà encara,  pràcticament és treballa des de poc després de l’eixida del sol fins a l’hora de dinar, però no es detura i continuarà a la vesprada amb anotacions, treballs complementaris en l’alberg de Xeresa on resideixen al llarg de vora un mes que duren les excavacions.