PUNT DE VISTA: Víctimes del franquisme a Gandia

1939. S’acaba la guerra i l’exèrcit vencedor inicia la seua brutal repressió. Empresonaments, exilis, afusellaments, càstigs. Hom cercava la desaparició física d’aquells que havien defès la República –uns mals espanyols, al capdavall, segons ells–; i també, però, la humiliació amb l’esclafament total dels vençuts i la venjança dels vencedors.

 

1975. Mor el dictador i, tímidament, comença allò que anomenaren la Transició. El règim maquillà la seua estructura de poder amb democràcia i eleccions sense modificar-ne gens els seus bastiments. Ni l’Exercit, ni les forces de seguretat (Guàrdia Civil i Policia Nacional), ni el poder judicial canviaren per a res. S’hi imposà la monarquia amb un rei elegit pel general Franco. 

 

2006. Llei de Memòria Històrica. Aquesta llei es va promulgar, trenta anys després de la mort del dictador, per tal de rescabalar les víctimes i els repressaliats republicans del franquisme. 

 

 

 

Quant al tema tan controvertit de les fosses comunes, la nova llei ens diu: L'Estat ajudarà a la localització, identificació i eventual exhumació de les víctimes de la repressió franquista els cadàvers de la qual es troben encara desapareguts, sovint enterrats en fosses comunes.

 

Si tornem ara a l’any 39 i enfoquem la nostra mirada al cementeri de Gandia, trobarem que hi foren afusellats, en diferents tongades, 62 persones, segons els registres que es conserven a l’Ajuntament. Aquests homes, la majoria o tots soldats republicans, foren colgats en fosses on, posteriorment, s’hi construïren nínxols, el parador de les quals, no se sap amb certesa en l’actualitat. 

 

Els seus fills, i ara sobretot, els seus néts –entre els quals s’hi compta qui açò subscriu–, es preguntaren sovint el perquè de tanta crueltat inhumana i també, el veritable parador d’aquells cadàvers. Per què no podien recuperar els ossos dels seus avis? 

 

 

Fou així com alguns d’ells, començaren a indagar fa pocs anys, i a fer preguntes a diferents persones i institucions que els pogueren ajudar en aquesta tasca. Es tractava de donar una sepultura digna als afusellats (o assassinats) de Gandia. 

 

Unes d’aquestes persones foren Núria Martín i Begoña Albero, les quals van contactar amb Arqueoantro, un equip d’arqueòlegs i antropòlegs, amb alguns historiadors, o amb l’Associació de Republicans de la Safor i el seu president Salva Sanxis.

 

Fou així com nasqué l’Associació de Víctimes del Franquisme de la Safor amb una vintena de membres. Objectiu: Aconseguir trobar, amb el valuós ajut d’Arqueoantro i un georàdar, la localització de les fosses per tal de recuperar els ossos dels afusellats pel franquisme al cementeri de Gandia. 

 

Que servisca aquest escrit com a homenatge a aquells que foren morts en defensa de la República i, sobretot, com a informació a tots els interessats en el tema; i també, per descomptat, als familiars que encara no se n’han assabentat.
Sico Fons