A la matinada canvi a l'horari d'estiu: Com ens afecta? Consells per al confinament

Aquesta pròxima matinada, la del diumenge, 29 de març, el rellotge s’haurà d’avançar una hora: de dues de la matinada a les tres. Entra en vigor l’horari d’estiu, un període de set mesos per adaptar-nos a més llum del sol i estalviar - diuen- energia.

 

 

El canvi a horari d'estiu sempre ha suposat canvis en les persones, perquè de vegades ens costa adaptar el rellotge biològic del nostre cos a la nova situació. Enguany ens arriba quan portem dues setmanes de quarantena. Tenim ansietat per la por al contagi, per la pèrdua del treball, la falta de contactes socials, d'activitat física, la relaxació de les obligacions laborals i socials. Tot això actua com a sincronitzadors per a posar cada dia el nostre rellotge biològic en hora.

El rellotge intern està desorganitzat pel confinament. La solució és conéixer i potenciar els sincronitzadors que posen en hora les nostres "agulles internes" del rellotge de la vida quotidiana.
Existeixen molts tipus de sincronitzadors. Un, el més important, l'alternança de llum i foscor, el dia i la nit, al costat dels horaris de somni, de menjars,  els contactes socials o l'activitat física: el cronotipus. 

Si volem que un sincronitzador siga eficaç s'ha repetir a la mateixa hora cada dia, com en la vida habitual, però  ara sorgeixen els problemes, perquè en confinament la regularitat és difícil, molt difícil. Hem de potenciar els nostres sincronitzadors, ser regulars en l'aïllament. I no saltar-nos-ho.

Els humans ens regim per tres temps: l'intern, del qual ja hem parlat (cronotipus), l'extern social (horaris de treball i hora oficial) i l'extern solar. La situació ideal seria que els tres coincidiren, però no sol ser així. 

Hui tenim canvi estacional. En teoria ens afectarà menys perquè podrem seguir en major mesura el nostre temps intern i no el marcat pels horaris socials externs. Molts no canviaren la seua rutina amb la nova hora oficial. 

Tornant al nostre confinament, una forma eficaç de "carregar la bateria" del rellotge biològic és potenciar el contrast: ho podem aconseguir separant temporal (un moment concret) i espacialment (un lloc de la casa) el treball de l'oci, el dia (llum, activitat, sons) de la nit (foscor, descans, silenci), o els dies de treball dels dies lliures (amb diferents tipus d'activitat en cada cas).

Res de treballar des del llit, o no diferenciar entre temps de treball i d'oci. I vestir-nos i endreçar-nos abans de començar a treballar.

Hem d'incorporar una "ració" d'exercici físic i una bona dosi de llum natural (o, si no és possible, almenys llum brillant artificial). Quan va arribant la nit, no obstant això, la llum hauria de ser tènue i càlida, convé disminuir l'activitat física, i tractar de mantindre la ment en calma i allunyada del treball i les preocupacions. És el moment d'iniciar les rutines personals que ens condueixen al somni, i que siga en un ambient de silenci i foscor. Sense llegir notícies en els nostres dispositius mòbils abans de dormir. I llaura menys que mai.

En quarantena podem menjar abans de les tres, podem dormir entre 7 i 9 hores cada nit. No val dir que la pel·lícula "va acabar molt tard", perquè hi ha plataformes amb horari a la carta. Tampoc cal portar els xiquets/es  al col·legi, etc.

Tant de bo prompte tornem als nostres sincronitzadors socials. Ara la nostra solidaritat, agraïment i admiració per als treballadors que ens faciliten viure en quarantena. I nosaltres a continuar nodrint el nostre rellotge biològic de rutines casolanes. És la millor ajuda que ens podem brindar. 

I l'any que ve, segur que ens tornem a enfadar pel 'fastigueig' d'haver d'adaptar-nos al canvi d'horari.

Extracte i traducció de l'article original de “The Conversation”.