El feminisme i la lluita pels drets de la dona no és un
moviment nou. Marly Wollstonecraft
publica el 1792: “A Vindication of the Rights of Woman: with Strictures on
Political and Moral Subjects”, que podem considerar una de les primeres obres
feministes de la literatura i de la filosofia. Wollstonecraft començava a obrir camins que reivindiquen els drets de
les dones, com l'educació, entre altres coses, i possibilitava així una nova
onada de moviments socials.
El 8 de març de 1908, al voltant de 140 treballadores de la fàbrica textil "Triangle Shirtwais" de Nova York es declaraven en vaga i morien
a conseqüència d'un
incendi. Reivindicaven condicions laborals bàsiques i justes: la jornada laboral de 10 hores, la igualtat
salarial, temps per a la lactància i millora de les condicions higièniques en
què treballaven.
 |
| Soterrar de treballadores de "Triangle Shirtwais" |
El 1910 té lloc la primera Conferència Internacional de Dones Socialistes a Alemanya, liderada per Clara Zetkin. Es proposa commemorar el 8 de març en record de la mort d'aquestes treballadores i naixia el Dia de la Dona Treballadora. El 1952 les Nacions Unides declaren el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona amb l’ús del color lila com a símbol per ser d’aquest color els teixits que treballaven les dones a la fàbrica tèxtil quan van ser cremades.
La lluita per a reivindicar els drets de les dones comença a
créixer i a expandir-se: cada vegada són més les dones i els homes que
justifiquen aquesta lluita com a seva pròpia i reconeixen el feminisme com el
moviment social que defensa la igualtat entre dones i homes.
Una de les primeres demandes i èxits és l'assoliment del
sufragi femení, del dret a vot per primera vegada el 21 de desembre de 1918 a
la Gran Bretanya, tot i existir algunes restriccions respecte dels homes. A
Espanya, el sufragi universal es va aprovar l'1 d'octubre de
1931, en el govern de la República, amb un paper
destacat de Clara Campoamor. La primera vegada que vora 7 milions de dones votaren a Espanya va ser en les eleccions del 19 de novembre del 1933. Les eleccions les va guanyar la CEDA.
 |
| Primera vegada que votaven les dones a Espanya: 19 novembre 1933 |
A Espanya la incorporació real de les dones a la feina
s’esdevé quan aquestes comencen a formar-se per a millorar en les seves
professions, i és entre 1920 i 1936 quan sorgeixen les primeres dones amb
càrrecs importants.
La crisi econòmica de la passada dècada va dur una involució
en els drets de les dones: més desigualtat, empobriment, feminització de la
precarietat, retallada en drets socials i pèrdua de drets de la ciutadania,
fins i tot de drets ja consolidats amb l'arribada de la democràcia i contemplats
en la Constitució Espanyola. En conseqüència, es va produir un augment de la
desocupació en les dones i, a finals de l'any 2010, la taxa d'atur femenina
superava el 20%.
 |
| Clara Campoamor |
A més, cal esmentar la bretxa salarial que, a Espanya, se situa en
el 15% segons l'INE (Institut Nacional d'Estadística), és a dir, estem per sota de la mitjana de la
Unió Europea (Bretxa salarial de gènere de 20%), una desigualtat salarial que
cal eliminar. Això afecta al llarg de tota la vida laboral però també la
jubilació, doncs veiem com aquesta bretxa es reprodueix en la pensió i deixa
així un nombre més gran de dones en situació de pobresa, a més en edat
avançada.
Cal denunciar que actualment, en ple segle XXI, es donen
situacions on les dones segueixen patint desigualtats respecte dels homes, es
troben amb obstacles que han passat a denominar-se “el sostre de vidre”, una expressió
que fa referència a la barrera invisible que limita que les dones arriben a
càrrecs directius o de més responsabilitat, com també el “terra enganxós”, o
siga la càrrega de les dones en el seu paper de cuidadores a l'àmbit privat,
sense oblidar els diferents micromasclismes diaris o les situacions paternalistes
o condescendents des d'un posicionament masculí.
I en aquest context no es pot oblidar l'ús d'un llenguatge
sexista o la invisibilitat de les dones en els diferents àmbits públics com el
científic, cultural, polític, entre d'altres. En definitiva, segueix vigent
encara tot el que la dona ha patit al llarg de la història.
Una situació que es vol capgirar amb actuacions on cal destacar , per la seua contemporaneïtat, “l'Agenda
2030 de Desenvolupament
Sostenible”, on es marca l'acció global per al desenvolupament fins a l'any 2030 i configura un full de ruta
d'actuació connectat entre si per a aconseguir un objectiu en comú: el desenvolupament mundial
sostenible.
Dins d'aquesta Agenda 2030 trobem dos objectius (ODS), el 8 i el 10, que vetllen per un treball digne, un
creixement econòmic i la reducció de les
desigualtats. Aquests objectius exigeixen
un sistema de governança multinivell eficaç: cada nivell de govern
(internacional, nacional, regional i local), ha de comprometre’s, mitjançant
consensos, aliances i col·laboracions amb altres sectors, a
impulsar, implementar i
aconseguir les fites
marcades. El feminisme queda recollit dins d'Agenda 2030 com un objectiu
a implantar, aconseguir i consolidar.
Segons la moció institucional de l'Ajuntament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada