La tercera sessió del III Cicle d’Economia i Territori celebrada anit en la Casa de la Cultura va resultar molt interessant, aclaridora i, sobre tot, molt didàctica a l’hora d’explicar que ens passa als valencians en el finançament. Va estar impartida per Vicent Cucarella, economista i tècnic d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i un dels experts elegits per les Corts Valencianes per redactar l'informe sobre el finançament valencià.
,
L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, diputat membre de la comissió d’Hisenda de les Corts Valencianes va iniciar l’acte creant el marc cognoscitiu del tema del dia, o siga explicant que hi ha comunitats amb PIB major o menor que la mitjana espanyola, i dins d’aquests dos grups es pot considerar dos subgrups segons reben de l’Estat més o menys del seu PIB, per arribar a una conclusió: el País Valencia es l’única autonomia que amb un PIB menor que la mitjana (un 12% menys) rep de l’Estat menys del que aporta. En altres paraules, som una autonomia pobra i damunt, la que menys rep de l’Estat en finançament.
L’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, diputat membre de la comissió d’Hisenda de les Corts Valencianes va iniciar l’acte creant el marc cognoscitiu del tema del dia, o siga explicant que hi ha comunitats amb PIB major o menor que la mitjana espanyola, i dins d’aquests dos grups es pot considerar dos subgrups segons reben de l’Estat més o menys del seu PIB, per arribar a una conclusió: el País Valencia es l’única autonomia que amb un PIB menor que la mitjana (un 12% menys) rep de l’Estat menys del que aporta. En altres paraules, som una autonomia pobra i damunt, la que menys rep de l’Estat en finançament.
A partir d’aquestes premisses, Vicent Cucarella, d’Alzira i que com deia es quasi veí de Tavernes en estiuejar a la nostra platja de sempre, va anar desfullant tot un conjunt de realitats que els valencians majorment desconeixen i que els partits que han governat Espanya han sempre obviat. I ens refrescava la memòria quan ens deia que des del mateix moment de la transferències a la nostra autonomia ja es va produir un infrafinançament que s’ha anat agreujant al llarg dels anys, encara que ell sempre prenia les dates a partir de l’any 2002 “quan totes les autonomies assoleixen el sostre competencial i així podem comparar sense cap problema i a més totes les dades són oficials”.
I el panorama que feia veure als assistents era desolador perquè som un país cuer, estem a la cua de pràcticament tot: de finançament, d’inversions de l’Estat, de renta per càpita i el que es pitjor, no hi hagut cap voluntat política des de Madrid de revertir la situació, i com ell deia, potser perquè els partits que han manat ací, el PP i el PSOE, mai no s’han enfrontat als seus partits a Madrid “i quan han passat el port d’Almansa han deixat de pensar com a valencians per ser nomes fidels a les consignes dels partits”.
Vicent Cucarella va explicar el concepte de deute històric, és a dir, la suma acumulada any rere any del que hem deixat de percebre els valencians si Madrid ens haguera finançat amb acord a la mitjana espanyola i no per davall com ha fet sempre i fa encara. Eixa quantitat la xifrava en 14.000 mil milions d’euros des de principis dels anys 2000, però indicava que pot arribar als 20.000 mil milions si sumem el deute històric anterior a eixe anys, des del mateix inicia de la nostra autonomia.
I remarcava que eixa quantitat és la meitat del deute actual que té el País Valencià, 40.000 mil milions, un deute que s’ha anat produint per l’infrafinançament que patim des de Madrid i que ha fet que la Generalitat no puga ni pagar els serveis bàsics que reconeix la Constitució com la sanitat, l’educació i els Serveis Socials.
Cucarella es va acompanyar en la seua explicació per gràfics comparatius basats en les xifres oficials de l’Estat i que resultaven demolidors: autonomies riques que reben de l’Estat més del que aporten, desajustos del 25% entre comunitats a l’hora de rebre fons de l’Estat i en inversions... així sí, sempre en els llocs de cua l’autonomia valenciana, desmuntant clarament el topic del Llevant feliç. “Som una autonomia pobra” va ser una frase repetida moltes vegades al llarg de la xerrada, però Madrid, quan a finançament, ens tracta i ens aporta com si fórem la més rica d’Espanya.
Com a resum de la situació, Vicent Cucarella deixava ben clar que si en lloc del segle XXI fórem al segle XIX, la situació del País Valencià quan el finançament “seria colonial”.
La nota negativa la van donar els partits de l’oposició: cap regidor de l’oposició en una conferencia organitzada per l’Ajuntament com institució de la qual en formen part. Malgrat el consens de les Corts Valencianes, que per unanimitat han aprovat dirigir-se al govern de la nació exigint un canvi del model de finançamen, i que la impartia un dels experts triats pels seus partits en les Corts Valencianes, coautor de l’informe que es va aprovar en les Corts i es va remetre al govern de Rajoy.
Ara, sempre podran assabentar-se del tema comprant el llibre de l’autor “El finançament valencià. De la submissió al canvi necessari” en la Llibreria Suinval del Carrer la Dula.
4 comentaris:
Empreu paraules de forma tan gratuïta, que sonen fins i tot vulgars. Si compareu el finançament del País Valencià actualment, amb una colònia del segle XIX, no hi ha res a veure. Està clar que estem mal finançats, però aquest és un problema que té la seua arrel a la mal denominada «Transición» i que els valencians, siga amb partits que ens defenguen o no, sempre romandrem a l'oblit, igual que els nostres veïns catalans o bascs, ja que la capi tira i ofega molt. Cadascú mira pel seu melic, si volem un finançament just, aquest no es produirà mentre formem part de l'estat espanyol.
No pose en teclat nostre les paraules que va dir un dels millors experts en finançament del País Valencià i que hem deixat en l'article ben entrecomillat.
No ha llegit vosté be l'article i segur que no hi va estar. Està ben clar: si un territori té i dóna 100, i en rep de tornada 88 i no pot atendre les necessitats del seu poble ¿Això que és? I més quan altres tenen i donen 100 i en reben 125 (Cantabria) o 118 (Extremadura). Li aconsellem es fixe en el gràfic que es veu de fons en una de les fotos.
El cas valencià que és: Un espoli? Un robatori? (paraula que també va usar).
Salvant les distàncies de segles, en el fons i en esperit el mateix que les colònies: traure'ls el suc cara a la metròpoli.
Jo estic ben d'acord. El tracte que ahir es va vore que rebem d'Espanya en el finançament i recursos que ens envien es ben paregut al que usaven les potencies amb les colònies. Per a mi l'article és encertat i resum l'hora de xerrada i el que el ponent va dir.
Una conferència molt interessant i aclaridora del perquè del empobriment del País Valencià. De fet és el principal problema que tenim els valencians, però no ens adonem, i una de les representacions és la poca assistència a la xarla. El problema de la mala financiació hauria d'estar per damunt de colors polítics, però ací els polítics valencians sempre han rendit pleitesia als seus caps de Madrid, i ací diuen que reclamen el que desprès en les Corts de la capital voten en contra: perquè no han de quedar bé amb els votants sinó amb el Jefe de Madrid per a que els pose en bon lloc de la llista. I això seguirà així fins que les llistes siguen obertes i/o els valencians tingam una veu pròpia i forta a Madrid, que no depenga de cap partit estatal.
Publica un comentari a l'entrada