El senador de Compromís, Carles Mulet, ha visitat Tavernes per interessar-es pels treballs d’exhumació i identificació dels víctimes de la Fossa 112 de Paterna, on l’Ajuntament de Tavernes a través del govern de Compromís ha gestionat des de la passada legislatura les subvencions per als treballs, a més d’haver aportat ajudes de fons propis.
El senador de Compromís visita associacions valencianes de familiars de víctimes de la repressió del franquisme per fer-los-hi conèixer la iniciativa de llei presentada al Senat denominada “Llei de Reconeixement i Protecció integral a les víctimes del franquisme i de la memòria democràtica”, de la qual el senador de Compromís és un dels firmants i impulsors, així com conèixer la seua postura respecte a la mateixa.
La proposta de llei, com ha assenyalat Mulet, abraça molts aspectes però un dels fonamentals és “el reconeixement i la reparació que les víctimes i les seues famílies mereixen, inspirat pels principis de memòria, dignitat, justícia i veritat. Les víctimes del franquisme són un referent ètic per al nostre sistema democràtic en ser el símbol de la defensa de la llibertat, de la democràcia i de l'Estat de Dret”.
El senador de Compromís s’ha mostrat clar quan als aspectes que ha de reparar la llei proposada al Senat: "S'han de declarar il·legals i nuls, sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les seues sentències instruïts per causes polítiques pel règim franquista. I és l'Estat qui ha de certificar la nul·litat del procediment i sentència corresponents”.
També ha considerat que es deu procedir a la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977 en tot el que siga emparar la impunitat dels crims comesos pel franquisme, que s'han de considerar com a crims de lesa humanitat i imprescriptibles.
Un petit homenatge a l’alcalde Vicente Gómez
Carles Mulet ha visitat conjuntament amb l’alcalde Sergi Gonzàlez, la regidora de Memòria Històrica, Noe Alberola, i regidors de Compromís el carrer dels Sequers dedicat a la memòria de l’alcalde de Tavernes, Vicente Gómez, recordant que va ser el primer alcalde elegit democràticament el 17/04/1931 i era alcalde també fins el 20/03/1939. Va ser condemnat a mort en un Procediment Sumaríssim d’Urgència (Consell de Guerra) i afusellat a Paterna on va ser enterrat a fossa comuna 112 de Paterna.
La presidenta de “l’Associació de familiars de represaliats de la fossa 112”, Carmen Gómez, que és neta de l’alcalde valler, ha explicat al senador tot el procés d’exhumació de la fossa 112, els problemes que han hagut de superar, l’ajuda rebuda dónes del govern municipal de Tavernes.
L’acte, un petit homenatge a la seua memòria, va recordar la figura de Vicente Gómez com impulsor del progrés per a Tavernes en el període que va ser alcalde, així com la tasca humanitària de salvar molts vallers franquistes en temps de guerra, mentre ell no va rebre ajuda de ningú, i sense tindre els mans brutes de sang, era afusellat un 9 de desembre del 1939, per ser simplement alcalde de la República.
Una llei que vol canviar situacions injustes
Els represaliats per oposar-se al colp d'estat de 1936 i de la dictadura franquista no gaudeixen ni tan sols de l'estatut de víctimes. Aquesta llei pretén, en primer lloc, que els integrants d'aquest col·lectiu siguen oficialment declarats com a víctimes.
La negativa de l'Estat espanyol a anul·lar les sentències franquistes en nom d'una suposada seguretat jurídica, com es va establir en la Llei de Memòria Històrica del 2007, suposa una plena responsabilitat en les conseqüències de la legislació repressiva del franquisme.
El fet inconcebible que l'Estat de Dret mantinga les sentències repressives franquistes com a fermes i legals avui dia, suposa per part de l'Estat democràtic un reconeixement explícit de la seua responsabilitat en els abusos i les agressions als drets humans comesos per la dictadura franquista.
I un fet a tenir en consideració: la repressió franquista no sols afecta a fets de la Guerra Civil de 1936-1939 i anys posteriors, sinó que la dictadura i les seues polítiques repressives es van estendre fins a les eleccions democràtiques de 1977 i la promulgació de la Constitució de 1978.
Per tant, un objectiu de la Llei de Víctimes del Franquisme, presentada al Senat per Carles Mulet amb altres senadors del grup parlamentari, ha de ser l'homologació amb els països democràtics del nostre entorn, amb la sanció penal a aquells que avui continuen justificant o enaltint el franquisme, el nazisme i altres formes de feixismes, perquè són ideologies incompatibles amb la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada