El festival "Sete Sois Sete Luas" ens va oferir ahir un concert de musica i ball espanyol, amb l'al·licient de poder escoltar al violinista de Tavernes, Joaquin Palomares, en un espectacle que va resultar alegre, animat i de gran qualitat musical.
Només les peces musicals, dels millors compositors espanyoles, ja constituïen per elles mateixes un concert extraordinari, però a més es va adornar amb en la coreografia de la ballaora Estefania Brao enriquit amb les castanyoles, el mantó, els bastonets i el taconeig de complement als ritmes de la cobla, el pasdoble, les sevillanes. El trio Estefania Brao, Joaquin Palomares i Fernando Espí (a la guitarra) no va decebre ningú i feren les delícies del públic assistent.
El trio Brao-Palomares-Espi entre el virtuosisme instrumental i els passos de ball del folklore ibèric van fer un recorregut per les grans composicions musicals de l'estat espanyol, amb peces dels millors compositors dels segles XIX i XX.
Un espectacle-concert on escoltarem la suite “Serenata espanyola" de Joaquín Malats, pianista i compositor d'extraordinari talent i molt acostat a Isaac Albéniz, de qui ens van proposar el "Tango" de la suite "España op. 165 n. 2".
Albéniz va posar en valor el caràcter folklòric de la música espanyola al costat de compositors com Enrique Granados i Manuel De Falla, que amb bona lògica no podien faltar en una cita musical d'aquestes característiques i el trio ens oferia, de Granados, la "Danza Española n. 5" (Andaluza) mentre que la música de Falla es feia patent a l'escenari amb quatre de les set "Canciones Españolas" ("El paño moruno", "Nana" y "Polo", de temes típics andalusos i la "Jota" d'Aragó).
Conjunció perfecta al llarg de tota la nit de la guitarra, el violí i el ball, en una perfecta simbiosi que deixava ben palés la qualitat dels membres del trio, però que deixaven palés el sentiment, l'esperit i les sensacions que poden transmetre al public.
I espectacular va resultar la presència en el programa d'anit de Federico Garcia Lorca, el POETA (en majúscules, com a homenatge), però que a més de ser un gran poeta va ser un excel·lent compositor i músic fins i tot abans de ser poeta, i qui rep moltes influències de Falla a l'hora d'expressar en el pentagrama les vivències que des de menut tenia amb la música popular. De las “Canciones Españolas Antiguas” escoltarem "Anda, jaleo", "Los cuatro muleros", "Sevillanas del Siglo XVIII", "El Café de Chinitas", "El Zorongo" i "Nana de Sevilla" embolcallada la música per l'atmosfera que creava sobre l'escenari les evolucions de Brao.
I como no, en una nit excelsa com la d'ahir, no podien faltar les notes de Pablo de Sarasate, el gran violinista, del qual poguérem oir "Playera" i "Romanza Andaluza". Al final, unes sevillanes, per acabar una nit que molts recordaran algun temps.
No cal ni dir la reacció del públic, en forma d'aplaudiments. al final del concert, reafirmant les mostres de reconeixement que ja s'havien expressat després de cada peca musical del concert. Reconeixement i agraïment per un gran espectacle on els tres fregaren la perfecció sobre un escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada