Aquests dies som en plena pluja d’estels, en el temps del fenomen dels Perseids, la pols il·luminada del cometa Swift-Tuttle, que coneixen popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç. Aquest fenomen astronòmic ja fa dies que es pot veure, i arriba aquest nit al punt culminant.
El valler Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, ens explica que cal saber per a sortir a contemplar aquest espectacle extraordinari.
Què són els Perseids?
Són una pluja de meteors que provenen dels residus del cometa 109P/Swift-Tuttle. Enric Marco ho explicava així en una entrevista: “Els cometes, que són conglomerats de gel, diòxid de carboni i residus sòlids, s’evaporen ràpidament quan s’aproximen al sol. Es converteixen en un gas que s’emporta partícules sòlides i van deixant un rastre amb aquests residus, que és com una cua.”.
Aquests dies, la Terra, en el seu camí al voltant del Sol, passa per l’ampla zona que ocupa la pols d’aquest cometa. Per això, aquests petits fragments són atrapats per l’atmosfera terrestre, cauen i xoquen contra la Terra. Les partícules, que a vegades no arriben a fer ni dos mil·límetres de gruix, es cremen pel fregament en l’alta atmosfera i arriben a una velocitat entre 50 i 70 quilòmetres per segon.
El millor moment i manera per a contemplar-los
Marco ens explica que enguany el millor moment és la nit de dimecres a dijous, malgrat que la Lluna, prop del quart minvant, farà difícil l’observació en les últimes hores de la nit.
No cal tindre un telescopi per a veure els Perseids, es poden observar fàcilment a ull nu. Tot i això cal fugir de la contaminació lumínica dels nuclis urbans, i per això Enric Marco ens recomana de cercar cels impol·luts. I tindre paciència, perquè els ulls tarden trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en els moments de màxima intensitat de la pluja, es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora.
Tanmateix, explica Marco, "si en una hora n’observem vint o trenta podem estar satisfets, perquè significa albirar-ne un cada dos minuts". L’astrònom també recomana de posar-se còmodes –estirats a terra o en una gandula– i mirar cap al nord-est, en direcció a les constel·lacions de Perseu i Cassiopea.
Des d’on es poden observar?
Una experiència completa serà en un lloc ben fosc, i en el cas del País Valencià ens recomana les comarques de l’interior: la Canal de Navarrés, els Serrans, el Racó d’Ademús i les comarques interiors de Castelló.
Llàgrimes de Sant Llorenç o Perseids?
Tradicionalment, les pluges de meteors del mes d’agost s’han batejat com a Llàgrimes de Sant Llorenç, perquè les veiem al voltant del 10 d’agost, dia de la festivitat del sant. Ara bé, segons el “Criteri sobre la denominació catalana de pluges de meteors” del Termcat, se’ls ha d’anomenar Perseids de manera normativa. El nom deriva del fet que, quan els observem des de la Terra, la trajectòria que dibuixen els meteors sembla provenir de la constel·lació de Perseu.
El nostre agraïment a Enric Marco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada