AVUI és Sant Llorenç, amb celebració de gran tradició a Tavernes

A Tavernes i com passa amb el Dia de la Sang o Dia del Clot de la Font i Sant Jaume, la diada de Sant Llorenç era una de les jornades de més festa de l'estiu, junt al Dia de la Sang (Dia del Clot ). Això s'esdevenia fins, més o menys, la dècada dels 70 quan no hi havia eixa regulació estatal de les festes, que va obligar a que moltes de les que tradicionalment hi havia a tots els pobles, perderen el caràcter de festa local. I Sant Llorenç no ha estat una excepció.

 

Avui dia ja no és festa local i això ha fet que, fins i tot, la devoció al sant màrtir, un diaca romà que va ser cremat-martiritzat en la graella, ha anat a la baixa. I com no, qui més ho ha notat, més que ningú, és el patrimoni cultural valler pel que comporta també de pèrdua de les nostres tradicions.

 

És molt de lloar que any rere any, hi haja un grup de vallers/valleres que arribe a peu a l’ermita, com secularment ho feien els avantpassats que anaven a peu a l’ermita de Sant Llorenç que s’alçava al Teularet, fins que l’autopista va obligar a tombar aquella ermita construïda al més pur estil valencià rural i de la qual només en queden algunes imatges. En compensació, la concessionària ens va construir l'actual, la que ara podem visitar al Racó Joana, com ens va construir de manera indirecta un bonic pantà amb la construcció elevada sobre terraplè de l'AP7.

El temps han anat canviant la manera de la celebració del dia, però tradicionalment conserva el que era bàsica a la festa: la celebració sobre les 11 hores de la missa al sant, la benedicció del terme valler i el muntatge del porrat on la gent del poble que hi va, pot comprar cacau, tramussos i el torrat, a més d’algunes llepolies per als més menuts. Enguany, això ha canviat pel coronavirus i la missa i la benedicció del terme es durà a cap en la capella de la platja, demà dilluns, dia del sant a la vesprada-nit.

Sant Llorenç de l'Alcudiola actualment restaurada

 

I parlem de les ermites...

 

La primera ermita dedicada al sant que tenim constància és la de Sant Llorenç d'Alcudiola, bastida se suposa en els segles XVI-XVII en la partida del mateix nom, ja molt prop del terme de Favara. El seu origen cal unir-lo al de l'antiga parròquia de l'alqueria d'Alcudiola, que va quedar deshabitat segurament amb l'expulsió dels moriscos i el temple va passar a ser una ermita rural que compartíem amb Favara, abans que aquesta localitat quedara annexionada a la parròquia de Cullera.

Siga com siga, la devoció a Sant Llorenç va quedar molt vinculada a Tavernes i també a la veïna localitat de Favara, que hauria de celebrar  aquests dies les seues festes majors però la Covid-19...

 

En temps en que la celebració era comuna als dos pobles, molt antigament, se celebraven processons i romeries per demanar al sant que protegira les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç. Després del despoblament, i amb el pas del temps, sorgiren rivalitats entre Tavernes i Favara pel lloc i al final es va prendre una decisió salomònica: cada poble es va bastir una ermita pròpia en altres llocs i la d'Alcudiola va quedar abandonada en començar a celebrar cada poble el dia del sant pel seu compte. 

Imatge antiga de l'ermita de Sant Llorenç del Teularet (desapareguda)

Tavernes va construir l’ermita de Sant Llorenç a un turó de la partida del Teularet, que després les obres de l'autopista va enderrocar, com ja hem explicat, i se'n va bastir una de nova al racó Joana.

Enguany no podrem anar a Sant Llorenç, almenys per complir la tradició de celebrar la missa en honor del sant i tots plegats en processó per la rodalia acompanyar la imatge en un acte en que se li demana al sant que ens protegesca les collites, el nostre terme i que siguen bones les collites. De manera simbòlica, enguany ho celebrarem a la capella de Santa Maria de Valldigna i pregarem perquè la Covid-19 desaparega i poder gaudir d'una a completa normalitat.