El Festival “Sete Sóis, Sete
Luas” havia nascut en 1993 a iniciativa d’Itàlia i Portugal sota la idea que
les iniciatives culturals de qualitat i nacionals no han de ser exclusives de
les grans capitals i va comptar des del primer moment amb el recolzament de
personatges com Dario Fo i José Saramago, premis Nobel en el 1997 i 1998
respectivament.
El suport d’institucions italianes i portugueses, cas dels respectius Ministeris de Cultura, i fundacions culturals com “Calouste Gulbekian”, Institut Camoes facilitava la seua consolidació, potenciada per diversos premis que la mateixa Comunitat Europea els ha concedit al llarg del temps o estar inclòs en el Programa Cultura de la Unió Europea.
A hores d’ara té presència en 11 països i són 30 les ciutats que acullen els seus actes, entre elles Tavernes, i de nacions com Brasil, Cap Verd, Croàcia, França, Grècia, Israel, Itàlia, el Marroc, Portugal, Romania i Espanya, amb la qual cosa s’implica a uns 400 artistes amb uns 150 concerts de música popular i contemporània.
A Tavernes, les primeres actuacions i presa de contacte serà el 1996, i l'any 1997 seria elegida seu espanyola del festival. Tavernes passava a formar part d’una xarxa internacional de ciutats menudes i mitjanes que desenvolupaven activitats i espectacles culturals amb propostes de musica popular, teatre de carrer i arts plàstiques que involucren a figures de la cultura europea i sobre tot de la Mediterrània.
Aquells primers anys la
programació es desenvolupava al llarg de tot l’estiu i el 1997 es va obrir amb el grup de Grècia “Sirtos Ensemble”, i després sèrie el torn “Wisky
Trail”, el grup investigador de la música cèltica, escocesa i irlandesa, en
actuacions que tenien lloc a la capella de la platja. Amb el pas del temps, va passar a celebrar-se a l'escoleta de la platja fins l'emplaçament actual, el parc del llac de la Goleta.
El festival “Sete Sóis, Sete Luas“ va ser des dels inicis una porta oberta a la participació de grups valencians fora de les nostres fronteres actuant en nom de Tavernes, dins d’un circuit cultural del qual formaven part en aquells temps artistes i intel·lectuals de la talla de Barnardo Bertolucci, Michelangelo Antoniani, José Saramago, Carlos Paredes, Césare Evora, Paolo o Vittorio Taviani, L’Odin Teatret de Eugenio Barba, Antonio Tabucchi o The Living Theatre sense oblidar la presència de Marco Ferrari, Teresa Salgueiro, Maria de Madeiros, Dulce Pontes, Manoel d’Oliveira, Francesco Alberoli…
Un dels primers grans moments del
festival a Tavernes es va donar amb la presencia en concert del polifacètic (actor,
director, music...) Emir Kusturica on recordem que arribaren al concert
autobusos fins i tot de Bilbao. Tavernes aquell dia va ser el centre musical i
el punt de mira de molts aficionats de l’estat espanyol.
 |
Els XXV anys del Festival "Sete
Sois Sete Luas" a Tavernes donen per a escriure molt, moltes narracions de nits
musicals memorables amb artistes, grups, cantants i músics d’una gran vàlua internacional,
encara que no massa coneguts pel gran públic, però no és l’objectiu d’aquest
escrit. Nomes cal fer una recerca “Sete
Sois, Sete Luas” en el blog per comprendre que ha estat i és el festival per a Tavernes i com a promoció del seu nom .
I ací no podem oblidar que un dels trets més importants de “Sete Sois, Sete Luas” és una aposta ferma i decidida per la interculturalitat en un ampli ventall cultural que, segons l’organització, “promou la tolerància i l’intercanvi cultural entre els pobles del Mediterrani, que eixe és un dels objectius principals del festival, i demostrar que la cultura no té fronteres”.
I ací no podem oblidar que un dels trets més importants de “Sete Sois, Sete Luas” és una aposta ferma i decidida per la interculturalitat en un ampli ventall cultural que, segons l’organització, “promou la tolerància i l’intercanvi cultural entre els pobles del Mediterrani, que eixe és un dels objectius principals del festival, i demostrar que la cultura no té fronteres”.
“Sete
Sois, Sete Luas” és cultura, pensada i adobada per al foment del diàleg
entre cultures i els seus creadors, i esperem que siga per molts anys.
Hem volgut plasmar molt resumidament l'inici els primers anys, allò que potser ja s'ha oblidat, i amb quin esperit es munta el festival. Tots els esdeveniment, des d'aquells primers anys ençà, són història.... Enhorabona pels 25 anys de bona cultura musical, gastronòmica i, encara que d'aquests darrers no n'hem parlat, ni de les magnifiques exposicions al monestir de Santa Maria de Valldigna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada