El concert, per eixes circumstàncies
d’haver de guardar les distàncies socials, va obligar els músics a interpretar
des del terra, no dalt de l’escenari i a escampar per a espectadors només sobre
les 200 cadires, ocupades totalment. Inclús el descans va ser de 5 minuts, durant el qual els espectadors i músics hagueren d’estar quiets al seu lloc, sense moure’s, ja
que no es podia entrar i eixir el recinte.
La banda va estar dirigida pel
director local Carles Sancho Cantus, que
va haver de superar tots aquests problemes derivats de la pandèmia, i també aguantar algun que altre soroll
fort del bar pròxim que dificultava la bona audició d'alguns passatges més piano i
de baix volum que hi havia entre les obres escollides com a programa.
Carles Sancho era la primera
vegada que dirigia la banda simfònica de la SIUM, cosa que segurament li
donaria un poc de nerviosisme momentani, sobre tot a l’inici del concert. No
obstant, considerem que se’n va reixir en aquesta primera prova, va fer una molt
bona primera direcció de la banda i el concert va estar ben dirigit i ben interpretat pels músics. La
nostra enhorabona.
També ho van entendre així els
aficionats que aplaudiren llargament les peces musicals, recolzaren el director
local i agraïren el treball realitzat per tots, director, músics i directiva de la societat,
més encara en el temps que vivim on els problemes s'acumulen als esdeveniments culturals i artístics perquè calen del públic, i després de tant mesos sense esdeveniments de
la banda simfònica. Molt d'agrair el treball fet.
El programa ofert en la primera part: "Benicadell" (Pd) de J. Enric Canet Todolí; "Second suite for military band" de Gustav Holst i "Il giudizio universale" de Camillo de Nardis. A la segona part "Danza colorista" de Rafael Mullor, "Un dia a Viena" de Franz von Suppé i "Agua, azucarillos y aguardiente" de Federico Chueca, i ja fora de programa es va interpretar “La boda de Luis Alonso” de Gerónimo Giménez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada