El col·lectiu calabrés de Parafoné ens va proposar en el concert d’anit del Festival "Sete Sois; Sete Luas" un excel·lent tast de la música de la seua pròpia terra, la Calàbria, però sense contaminar, o si voleu dit d’una altra manera, sense deixar que després de 15 anys actius en el panorama musical italià siga el mercat marque la música que han d’interpretar, sinó que siga la música seua terra qui dicte la línia musical a seguir sobre l’escenari.
Amb això no estem dient que no s’obriguen a la investigació, a noves formes musicals sonores o a l'ús d'instrumentació més actual, més bé tot el contrari, sempre es cerca la fusió entra la tradició i la innovació, contribuint a la recuperació i renaixement de la música tradicional calabresa.
El so de Parafonè és projecta per tant des del passat, des de la base del ric tresor sonor de la seua terra, i això els ha convertit en un dels grups més innovadors del sud italià. Ens recordaven en certa manera al cas més paradigmàtic de la nostra terra valencià en la música tradicional, i pensàvem en un camí semblant al que ací al País Valencià va recórrer durant molts anys Al Tall.
Els set músics de Parafoné toquen instruments diversos, alguns rudimentaris, amb molta percussió, vent i acordió. Música 100% italiana, de la seua terra, amb un punt elèctric (baix i bateria, aconseguint una fusió de la música tradicional – de vegades fins i tot podíem reconèixer són pròpies de la nostra dolçaina - amb ritmes més moderns, tot recolzant-se en unes bones veus.
Una música la de Parafoné que li arriba bé al públic valencià, com ens han arribat en altres ocasions la música tradicional que ens han ofert en el festival grups de Nàpols o de Sicília. Potser siga perquè el Mediterrani és eixe pont de mar blava que ens ha unit a tantes cultures, o potser també, i això ens duria a pensar que la seua música també és una part de la nostra música valenciana - cançoner del Duc de Calàbria- o almenys nascuda d’influències comunes, perquè no podem oblidar que des del 1300 fins al 1600, la Calàbria va formar part de la Corona d’Aragó, dins del regne de Nàpols i dos Sicílies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada