PLENARI DESEMBRE 2015: Tavernes deixarà la Mancomunitat de la Valldigna. L’entitat ha costat 4 milions d’euros entre el 2004 i el 2015.

Nota: com el tema és important, hem intentat explicar el punt de la Mancomunitat amb el major detall possible.

Compromís i EU aprovaven la proposta de fer efectiva l’eixida de la Mancomunitat de la Valldigna en el termini d’un any, si finalment els estudis i propostes del 2016 sobre el futur de l’entitat no són viables. El PP es va abstindre i el PSOE votava en contra.

Segons va indicar l’alcalde, Jordi Joan, la Mancomunitat de la Valldigna li ha costat a les arques municipals des del 2004 la quantitat de 3.965.259 euros, és a dir i tal com remarcava “el cost del col·lector de la platja i la liquidació de la piscina” i convidava a tots a una profunda i sincera reflexió sobre “si eixos vora 4 milions han tingut un retorn a Tavernes. Pensem-ho”. 

EL DEBAT 

El debat l’iniciava el regidor de participación i transparencia, Enric Chofre, que deia que calia reflexionar sobre si és eixa la Mancomunitat que volem, perquè es reduïa pràcticament a organitzar “patxotxaes” i assenyalava que els estatus obliguen a avisar amb un any d’antelació, encara que no era un acord vinculant, perquè es volia reformular l’entitat amb els seus objectius i finalitats i intentar evitar que l’eixida fóra efectiva. 

Maria Císcar, del PP, deia que no veía diferència econòmica entre ara i fa dos anys, i que quan l’alcalde cobrava de la Mancomunitat i es pagaven “patxotxades” sí que era correcte per acabar dient que les decisions sobre el futur es prenien abans i no després d’anunciar l’eixida. 

Víctor Borràs, del PSOE, va demanar el sentit que tenia “patxotxades” i el alcalde va dir que calia entendre un sentit figurat. Va recordar que la Mancomunitat va nàixer en el 2002 perquè la Valldigna no havia sigut ben considerada i arropada en la Safor i ara sense unanimitat es vol eixir. Després de fer un repàs a les assignacions a la Mancomunitat va demanar sobre la postura de la resta d’Ajuntament i si s’havien fet propostes sobre mancomunar algun servei, d’acord en allò que contemplen alguns punts dels estatuts. 

Eduardo Bononad, d’EU-UP, anunciava el vot a favor perquè deia que veient els pressupostos de la Mancomunitat els trobava sense sentit perquè no hi ha res que millore, abaratesca o solucione problemes i pensava que hi ha molts serveis que es podrien donar de manera conjunta i eixir mes barat. I va dir que estudiant els pressupostos “sincerament s’encaren a pagar eixes patxotxades” i acabava en una frase lapidària “per organitzar el Dia de la valldigna no cal una Mancomunitat”. 

Chofre va rectificar i va dir que “pagar patxotxaes anava entre cometes”, era una manera de dir, i que la postura de l’ajuntament de Tavernes, que es qui més diners aporta, havia estat consensuada amb els alcaldes dels demés municipis i tots entenien que tal com esta avui dia no era sostenible. 

Va assenyalar que Tavernes aportarà l’any que ve 41.000 euros “la corfa de l’entitat, per a no fer absolutament res, nomes que mantindre-la” i que treballarien per dotar l’entitat d’un sentit. “No volem eixir-nos, però volem previndre la situació i si després d’estudiar es determina que no es viable, no volem esperar un any més” 

El regidor, que és vicepresident de la Mancomunitat, demanava una reflexió sobre tres preguntes bàsiques: Per a que la volem; els serveix que es volen mancomunar i els diners que caldrà per això. Afirmava que si les dues primeres preguntes eren positives, Tavernes estava disposada a continuar. 

VORA 4 MILIONS I BEN POCS BENEFICIS ALS VEÏNS 

L’alcalde Jordi Joan va cloure el repàs demanant que no calia tindre “tant apego a les estructures del passat” i calia entendre que les coses canvien, per pasar el debat al debat al terreny polític on va asegurar que alguns regidors del plenari sabien quina era la seua postura de sempre sobre la Mancomunitat, però que no era igual una alcaldía amb 5 que amb 9 regidors i per tant, ara, i dins de les competències i el que marca la ley, era quan el govern intentarà dur endavant les seues polítiques. I sobre polítiques va dir que calia una reflexió, com havia fet el regidor Chofre. 

També va assegurar que la Mancomunitat té superàvit i amb les aportacions dels ajuntaments es podia funcionar un any més. 

El cobrament de dietes de l’alcalde com a president feia que Jordi Joan li diguera a Ciscar que “li feia gràcia, i això també forma part de la política, que els grups de l’oposició es capfiquen en els 600 euros que cobrava, quan és el que cobrava l’alcalde de Benifairó del PSOE o el de Simat del PP. Es veu que el pecar mortal nomes el feia l’alcalde de Tavernes”. 

I va retreure a l’oposició el que es dedicara a dir que ser diputat en les Corts Valencianes “és una cosa mala. Quan va haver un alcalde del PP diputat provincial i després director general tots vam considerar, jo també, que una cosa bona per a Tavernes. El PSOE va tindre un alcalde també diputat provincial i supose també es consideraria una cosa bona. Ara si un alcalde de Compromís cobra 600 euros està mal, però si ho cobren els altres alcaldes està bé; si un alcalde de Compromis és diputat mal, si són els altres bé”. 

I acabava recordant-li a Maria Ciscar, del PP, que l’única persona que ha cobrat de la Mancomunitat un salari en el sentit estricte, i no dietes per assistència a plenaris i comissions com ell , va ser un regidor del PP de Benifairó. 

I va recordar als tres partits de l’oposició vallera que el règim de retribucions de la Mancomunitat en la passada legislatura es va aprovar per unanimitat dels grups que estaven respresentats en l’entitat que eren el PP, PSOE, Compromís i EU. 

Jordi Joan confessava que per haver sigut president durant dos anys ara sabia ara com funciona i que tenia el convenciment que “els serveis, entre cometes, que fa la Mancomunitat es poden fer igual si no existeix. Amb això vull dir que per celebrar el Dia de la Valldigna no cal una Mancomunitat, ni per a fer “les Rutes de la Xara” tampoc, ni per pagar una revetla a Pasqua a la platja de Tavernes crec que tampoc. I ho dic amb sinceritat i ho defenc”. 

Va recordar que l’Ajuntament té poc marge de maniobra, que hi ha una revisió cadastral que implica menys ingressos a l’Ajuntament i al final els números són els que són i que no tenien una maquineta per anar fabricant diners.