Va passar que un degà de Santiago va anar a Toledo a vore el mag Illán, i va anar pujant de categoria gràcies a la màgia del toledà. De bisbe de Santiago va passar a ser arquebisbe de Tolosa, després cardenal a Roma,i sempre recordant la promesa feta aa Illán, el mag: allò que deixava era pel fill del toledà.
Fins que arriba a ser Papa i ja no va recorda la promesa, ni tampoc a qui l'havia fet arribar amb la seua màgia allí. Fins i tot el va tractar malament per ser un bruixot, quan ell era el Papa de Roma.
Però el mag Illan va trancar l'encanteri i el Papa és queda al carrer de Toledo, sense papat, ni "papa" per a menjar.
Així que la moralitat de la història és que recordem les promeses i recordem qui ens ha fet arribar. ( Qui ho ha fet una vegada, ho pot tornar a recuperar... una moralitat pels que estan tan dalt) .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada