Una situació que els experts ja avisen que pot ser més greu i que pot allargar-se més al sud encara, cap a la platja de Xeraco. Els efectes d’aquest espigo, com ha explicat a “Las Provincias” Josep Pardo, catedràtic d’Enginyeria Cartogràfica, Geodesia i Topografia de la Universitat Politècnica de València, qui afirma que “s’ha convertit en un problema crònic, i s’ha comprovat que progressivament es trasllada cap al sud”.
L’espigó nord de la desembocadura del Xúquer es va construir als anys 1950, però es va ampliar els anys 1980 i ha impedit l’arribada de sediments marins a les platges del sud. L’ampliació es va realitzar per evitar els problemes que els sediments causaven en la desembocadura del Xúquer però n’ha creat un de més greu tal com ací hem publicat moltes vegades: primer va ser el Marenyet i Brosquil, després la Goleta, ara comença a notar-se els efectes a la “Platja de Tavernes” i després.... tot ben amanit damunt per les conseqüències cada dia mes evidents del canvi climàtic i escalfament global de la Terra.
 |
| Espigó del Xúquer: al nord es forma un gran arenal, al sud les platges desapareixen |
L’espigó o escullera del Xúquer estaria en el origen i causa del problema ho hem indicat desenes de vegades en els últims anys en els articles que hem publicat, alhora que sempre hem dit que calia un projecte global de defensa i que l’aportació d’arena només era un parxe momentani, fins el següent temporal.
Recordem alguns paragrafs nostres dins de desenes de textos que hem publicat:
Juliol 2013: “L'erosió de la platja de La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a la desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen al nord quan haurien una gran part de dipositar-se tant a la platja de la Goleta com a la del Brosquil, al sud del Xuquer”.
Octubre 2014: “L'aportació d'arena pretén garantir l'estabilitat i evitar que la regressió afecte als edificis de primera línia, cas de la Goleta de Tavernes i la veïna del Brosquil de Cullera, ambdues en regressió des que es va construir l'espigó del Xúquer. Les aportacions continues d’arena des de fa anys s’estan demostrant com a transitòries i només són remeis puntuals per evitar entrades de la mar a la urbanització, però no s'ha plantejat encara una solució definitiva”.
Octubre 2015: “La situació actual de la platja de la Goleta no té res a vore amb la de fa unes dècades, quan a Cullera no s’havia construït l’espigó del Xúquer, infraestructura que per a molts és la culpable de la situació en haver modificat el sentit de les corrents. I seria la causa de la falta d’arena no solament a la platja de la Goleta sinó de la veïna platja del Brosquil”.
 |
| Arenal davant del camping La Paz (anys 1980) |
Juliol 2016: “... hi ha un problema més greu de fons que és la situació de La Goleta d'ençà que es va construir l'escullera i espigó del Xúquer, i d'això en fa ja més de 30 anys. D'aleshores ençà l'arenal que era la platja de la Goleta ha anant minvant fins arribar després d'un fort temporal a desaparèixer i necessitar d'aquestes continues aportacions d'arena”.
Gener 2017: “La Goleta gaudia d’un bon arenal, com demostra la fotografia del Camping La Paz. La gent major afirma que tot va canviar quan a Cullera es feren els espigons del Xúquer i l'arena s'acumula al nord de l’espigó, i desapareix al sud, on hi ha el Brosquil i a la Goleta”.
Abril 2018: “ Segons els estudis, l'erosió de la platja de La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a la desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen al nord quan una gran part haurien de dipositar-se tant a la platja de la Goleta com a la del Brosquil, al sud del Xúquer.”
Principi dels anys 2000. Encara quedava un bon arenal
Ja coneixem el problema... quina solució i per a quan?
D’on ve el problema no és cosa nova ara, malgrat que hem d’agrair a “Las Provincias” la publicació de les opinions, que segurament el catedràtic Josep Pardo ha fet basades en els estudis que hi ha, mentre apunta “com a solució ideal recuperar el sistema natural perquè deixarà passar l’arena”. Més clar aigua: fora l’espigó de la desembocadura, encara que això implique haver de dragar la desembocadura del riu Xúquer cada un període temps.
El catedràtic ja veu que això no serà fàcil i així també apunta que “si això no és possible s’han d’efectuar trasllats d’arena sistemàtic. Aportacions de «major magnitud» que les actuals perquè s’ha desequilibrat molt el flux i las puntuals no són efectives”.
Ací estava el camping La Paz
En resum una actuació costosa fins ara el Ministeri de Transició Ecològica, responsable superior de la Demarcació de Costes, sembla no contemplar, nomes construir uns espigons davant la costa de Cullera per frenar la pèrdua d’arena, però els experts indiquen que no es el remei apropiat: “els problemes es traslladen més al sud i es danya altres zones costaneres. La solució passa per recuperar el transport natural” afirma el catedràtic.
L’Ajuntament de Tavernes ha demanat que, fins que arribe un projecte definitiu, Demarcació de Costes instal·le unes geomalles davant de la nostra costa perquè retinguen l’arena i els temporals no se l’empasse i desaparega. La petició ja porta uns anys en els despatxos i fins i tot ha arribat a Madrid, en forma de pregunta al govern efectuada pel senador Carles Mulet, de Compromís. No ens consta, per ara, que el govern Sánchez haja donat cap resposta a Mulet sobre aquesta actuació o altra que pense executar.
Mentre tant, cada dia més, menys arena i menys platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada