Ni valencians, ni tan
sols espanyols. Totalment influïts per l'imaginari i els costums nord-americà
de la festa de Halloween, , els valencians i valencianes hem oblidat molts dels
monstres i personatges desagradables que perviuen encara en la tradició oral
dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan
eren menuts.
A casa nostra ens hem
oblidat del Butoni (entra a les cases pel forat del pany); del dimoni
Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts);
de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets
per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a
la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels
nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més
insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als
donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.
Monstres populars,
amb més o menys grau, segons la comarca on es viu, servien per espantar els
menuts, per fer-los obeir o simplement per contar contes a la vora del foc en
les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i
tauletes, no se’ls imaginava ningú.
Uns personatges que servien per fer por els
menuts, i eren els protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes
i després, a les nits d’hivern. I ara ja ho veieu: Els valencians vivim una constant pèrdua de
les nostres tradicions, bombadejats per tradicions anglosaxons introduïts via
televisió o matxacona propaganda, Sant Valentí pel Corte Inglés, p.e., mentre la veritable festa dels enamorats
valenciana, Sant Dionis, són pocs qui la celebren. Forasters vindran que de
casa ens trauran!.
Halloween s’ha fet l’amo
de les celebracions de Tots Sants, una
festivitat d’origen en les celebracions
celta, assumides i acceptades pel cristianisme, i que va arribar a USA duta
pels irlandesos que emigraren amb la gran fam.
Com és celta el costum
que també hem fet nostre: les disfresses.
Els celtes encenien fogueres per foragitar els mals esperits (¿ara és la
carabassa amb la llum dins?) i com que
estaven convençuts que les ànimes dels morts visitaven les cases per trobar un
cos on habitar, i en eixe viatge eren acompanyades per bruixes i mals esperits,
la gent es vestia així, disfressada, per
tal de confondre aquella ànima interessada en prendre-li el cos.
 |
| El Butoni en un monument faller |
El Museu Valencià d'Etnologia fa quatre anys que
organitza per Tots els Sants un conjunt
d’actes sota el títol general de “Espanta la por” per donar a conèixer a grans
i menuts tot l'imaginari valencià sobre la por, quins són els nostres monstres,
dels valencians, i ho fa mitjançant tallers, música, un joc de cartes, exposicions...
tot per desfer aquests despropòsits de pèrdua de la nostra tradició oral i de
les tradicions.
Elaboració pròpia
Elaboració pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada