L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 987
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 17.899

divendres, 23 d’abril de 2021

REPORTATGE: Un museu etnològic i alberg rural convertirà el Molí del Pla en un centre cultural i turístic


L’Ajuntament de Tavernes vol dinamitzar i posar en valor el Molí del Pla després de la restauració i convertir-lo en un element d’atractiu turístic i cultural, aprofitant la Via Verda del trenat Carcaixent-Dénia que passarà per davant de l’edifici.  La passada legislatura es va plantejar habilitar l’edifici com a allotjament rural, amb una possible gestió des del Centre Excursionista de Tavernes però les qüestions legals sobre la cessió van paralitzar la proposta.

Una idea que ara l’Ajuntament ha recuperat i ahir la va exposar al director general d’Administració local, Toni Such, que va visitar l’edifici acompanyat per l’alcalde, Sergi González, i diversos regidors del govern municipal valler. 

Explicació del projecte a l'Ajuntament

El director general confirmava que el projecte és viable i que podia rebre ajudes dels Fons Europeus de Desenvolupament Rural (FEDER) del 2021 per a la seua posada en pràctica. En aquest context l’alcalde, Sergi González, destacava ahir que “es tracta d’un projecte que potenciarà la infraestructura que ja tenim i remarcarà l’important patrimoni històric que suposa el Molí del Pla per a Tavernes, pel seu alt valor etnològic, paisatgístic i turístic”.

Visita de les autoritats al Molí del Pla

La conversió del Molí del Pla en un referent a la Valldigna per al turisme  i també per a les persones que volen gaudir de la natura i del senderisme, i fins i tot del cicloturisme potenciat per la Via Verda, s’aconseguiria destinant la planta baixa a museu etnològic que recorde als visitants  l’arquitectura i l’ús de l’aigua  a la Valldigna.

 Actualment i després de la restauració acabada el 2013 la part superior l’ocupa una gran sala que es vol destinar a allotjament per a pernoctar, per a la qual cosa es distribuirà amb estances que podran acollir fins a 20 llits per allotjar excursionistes i senderistes. Els serveis de l’edifici es completaran amb dos mòduls prefabricats que estarien a l’exterior, en el terreny que va comprar l’Ajuntament al voltant del moli, i que acollirien mes llits, i el segon es destinaria a menjador, dutxes i banys, tots dos completament accessibles. Hi ha el projecte d’electrificar les instal·lacions amb l’ús de plaques solars.

Unes breus notes informatives sobre el Moli del Pla 

Inauguració després de la restauració el 2013

La restauració del Molí del Pla amb fons PIP de la Generalitat es va acabar després de 6 mesos de treball el 2013 i va ser inaugurada per l’aleshores alcalde Jordi Joan. Va ser en  conjunt una encertada restauració de les restes existents, de refer l’estructura del sostre  i reforçar tota l’estructura interna, que presentava aleshores perill d’ensorrar-se en haver caigut part del sostre i fins i tot el terra de la primera planta.

El moli, conegut com a del Pla pel camí on es troba, data del segle XVI encara que no es pot descartar que es construirà sobre una edificació anterior. És un dels quatre molins que el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna administrava en benefici propi en la seua època d’esplendor i com assenyala un expedient de la Sala Real de l’Audiència de València del 1784, funcionava amb l’aigua del riu Vaca canalitzada des de “l’Assut del Gorg de l’Ast”, en el terme de Simat de la Valldigna.

Situat al costat del riu Vaca, en el medi rural de la Valldigna,  conserva la tipologia constructiva original: edifici de forma rectangular, construït en pedra i morter, amb coberta de doble vessant amb teules àrabs sobre bigues de fusta. Esta revestit per una mescla de calç i arena i com a decoració encara conserva alguns taulells pintats amb triangles al ràfec de la teulada.

 

Vista general i porta d'entrada

La recuperació i posada ara en valor té al seu davant el repte d’explicar com es vivia i es treballava els conreus tradicionals i quin era el paper de l’aigua com agent transformador de la societat fins a l’època industrial perquè no es pot oblidar que els molins eren generadors de riquesa en moldre els cereals de la Valldigna, blat i dacsa en època monacal majorment, i posteriorment en el segle XIX l’arròs, quan es va introduir el conreu d’aquest cereal a les marjals de Tavernes.

Els molins hidràulics s'expandiran per la Mediterrània a partir del segle XII, quan l'augment demogràfic obligava a una producció major de farina. Els reis i senyor feudals, cas de l'abat de la Valldigna, afavoriren la construcció com a mitjà de recaptació i domini sobre els vassalls, i així imposaven l'obligació de moldre els cereals, principal aliment de la societat tradicional, als molins de la seua propietat.

El Moli del Pla ens descobreix una arquitectura creada per a l’aprofitament de l’aigua, convertida en energia natural capaç de transformar el gra del cereal i augmentar la qualitat de vida dels habitants de la comarca. El possible futur museu etnològic serà una classe oberta als estudiants de la comarca sobre la nostra història agrícola i econòmica.

 

Cap comentari: