L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 880
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 18.180

diumenge, 25 d’abril de 2021

AVUI DIA 25 D'ABRIL: Dia de les llibertats nacionals

Batalla d'Almansa

Avui fa 314 anys de la batalla d’Almansa. El 25 d’abril del 1707 a la planícia d’Almansa va tindre lloc la batalla on els valencians perdérem la nostra identitat i les nostres llibertats: la derrota comportarà la pèrdua de totes les institucions, constitucions i costums propis, que foren arrasats i eliminats per a quedar subjectes a les lleis i al domini castellà. Tot això comportà el poder absolut dels Borbons, pel maleït Felip V i la suplantació de la llengua vernacla front al castellà. 
 
La batalla d’Almansa s’inscriu en la denominada Guerra de Successió, conflicte europeu després la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Àustria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…) s’aliaren i sostingueren com a candidat l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, per por a l’engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. La corona castellana va recolzar el candidat francès.

El suport de la corona d’Aragó a Carles d’Àustria s’explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d’aquesta dinastia, que manava a França d’una manera absolutista, no acabés fent desaparèixer les institucions pròpies. Al País Valencià els seguidors de Carles d’Àustria es diran maulets mentre els partidaris de Felip d’Anjou, molt minoritaris, eren dits, botiflers.
 

Felipe V al museu de Xàtiva. El quadre al revés per haver-la cremat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" 
 
Tots coneixem la història i les seues conseqüències, i ara, salvant el temps, el govern de Madrid (Castella) continua de fa anys negant-nos la pa i la sal d’un finançament just, amb la qual cosa ens falten recursos per a educació, sanitat, dependència...  Pràcticament, i és dur de dir, si ens anàrem a altres èpoques seria una situació colonial, de sotmetiment a les polítiques econòmiques que ens vénen de Madrid. 
 
El País Valencià continua essent l'autonomia que rep menys ingressos i menys fons per inversions. I amb un sistema de finançament autonòmic caduc des del 2014, i amb la falta de voluntat de canviar-lo, tant del PP com del PSOE, amb les promeses incomplides una darrere l'altra pel govern de Sánchez, ajornant la reforma continuem rebent  ens du a menys recursos en sanitat, educació, dependència i serveis públics que altres autonomies, i haver d'acudir al deute per poder disposar dels fons que ens calen. 
 
 

 
Pel que fa a la llengua, signe d'identitat del nostre Poble... a partir de 1707, els valencians amb el Decret de Nova Planta vam tindre prohibit usar-la en tots els afers oficials, i això va implicar un abandó del valencià i la castellanització d'un ample sector social. Ara no ens ho prohibeixen així de clar, però el PP i Ciudadanos usen tots els recursos per judicialitzar tot allò que supose un avanç en la recuperació de la llengua pròpia. No el volen el valencià, de cap manera. I altres posen entrebancs perquè la reciprocitat dels mitjans de comunicació en la llengua pròpia i comuna compartida amb altres territoris de la Corona d'Aragó no siga possible.

Els valencians/es tenim moltes batalles "d'Almansa" ara mateix. El Covid-19 ha estat l'excusa del govern Sánchez-Podemos per ajornar una reforma del sistema de finançament, tot i haver-ho signat  amb Compromís
amb la investidura, estem lluitant per un corredor mediterrani que ens duga a Europa - per cert, Madrid no està al Mediterrani-  per aconseguir un sistema de transport de tren com cal, lluitem per una sanitat i una educació com cal. I això no es pot aconseguir sense finançament just i menys sense que Madrid ens torne el que ens correspon per població i que ens ve llevant des de fa dècades. 

Caldrà ser valents i deixar "d'ofrenar glòries" estèrils i fer el que cal: treballar per la nostra terra, perquè com diu el nostre himne, de Tavernes: "Defensem la nostra terra, i serem grans"!!!