L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.021
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.641

diumenge, 18 d’abril de 2021

Les cabres de la Muntanya de les Creus


El 9 gener del 2020, informats pel Centre Excursionista de Tavernes a través del seu president Vicent Felis, publicàvem un reportatge sobre l'existència de ramats de cabres salvatges a la Muntanya de les Creus, un tema que tornarem a reprendre el 16 de juny del mateix 2020. Vist l'interés que la noticia ha suscitat els darrers dies, més d'un any després de la nostra publicació, reprenem avui el tema en base als textos i fotos publicades aquell temps. 
 
 
 
  
Els senderistes que pugen fins als cims de Les Creus seguint les vies tradicionals des de Tavernes, o fan la pujada pel terme de Benifairó, i segueixen pel Pla de la Sangonera, es trobaran en moltes ocasions amb uns ramats de cabres, salvatges avui dia, i que pul·lulen amb total llibertat per la muntanya.

 
 
Inconscients de l'estat de pandèmia que ens ha afectat als humans, no han canviat per a res els seus hàbits, i com en tantes altres ocasions els senderismes poden observar com es mouen per la muntanya a la recerca de brots tendres, enguany fàcil de trobar pel gran rebrot de la vegetació després d'una hivern i primavera molt plujós.
 
El CETV ens va comentar que feia uns vuit/nou anys un veí de Benifairó va posar un ramat, prou nombrós, de cabres en un corral al Pla del Barber, dins del terme de la localitat veïna. El corral era una antiga construcció de les que encara podem observar enderrocades a la muntanya, amb una casa i corral on s'aixoplugaven per la nit, en una vida en semi llibertat i era habitual vore-les soltes per aquests paratges.  Un grup de romanesos s'encarregava del ramat.
 


Els muntanyencs que solien anar per aquests paratges seguint els senders, o altres persones que hi pujaven en pla excursió, les podien veure pasturant soltes, sense cap pastor amb elles, pel Pla del Barber, de la Sangonera i Les Creus. Les cabres tornaven al seu corral, algunes es quedaven sense tornar i s'hi veien, pels penya-segats de Les Creus. El corral va estar actiu un parell d'anys. Després desaparegué el ramat i les persones que n'estaven al seu càrrec.


El CETV ens va indicar que algunes cabres que no s'arreplegaren van romandre pels paratges de Les Creus i són aquestes qui han anat criant i, a fa un temps ja es calculava que podien haver-hi més d'una trentena. Hi viuen de manera salvatge i habitualment formen grups de vuit o nou exemplars, amb un mascle dominant en cadascun dels grups.
 
 
 
Les podem vore per zones de la muntanya de Les Creus, fora dels senders, i pels llocs on no transita molta gent, normalment als penya-segats dels Castellets, Cova del Frare i sota els cingles on estan instal·lades les Creus.

Des d'aquell temps a la nostra Muntanya de les Creus (Atenció, no es diu "de les Tres Creus") tenim també cabres com en tantes muntanyes de les serres del País Valencià, cas per exemple de les serralades de Bèrnia i l'Aitana. S'alimenten de la malesa i per tant fan una gran tasca quan a la prevenció d'incendis

El Centre Excursionista de Tavernes ha instal·lat una via ferrada prop d'on podem trobar aquests animals, i per això l'ha anomenada "Pas de Cabres".