Els
senderistes que pugen fins als cims de Les Creus seguint les vies
tradicionals des de Tavernes, o fan la pujada pel terme de Benifairó, i
segueixen pel Pla de la Sangonera, es trobaran en moltes ocasions amb
uns ramats de cabres, salvatges avui dia, i que pul·lulen amb total
llibertat per la muntanya.
Inconscients
de l'estat de pandèmia que ens ha afectat als humans, no han canviat
per a res els seus hàbits, i com en tantes altres ocasions els
senderismes poden observar com es mouen per la muntanya a la recerca de
brots tendres, enguany fàcil de trobar pel gran rebrot de la vegetació
després d'una hivern i primavera molt plujós.
El CETV ens va comentar que feia
uns vuit/nou anys un veí de Benifairó va posar un ramat, prou nombrós, de
cabres en un corral al Pla del Barber, dins del terme de la localitat
veïna. El corral era una antiga construcció de les que encara podem
observar enderrocades a la muntanya, amb una casa i corral on s'aixoplugaven per la nit, en una vida en
semi llibertat i era habitual vore-les soltes per aquests paratges. Un grup de
romanesos s'encarregava del ramat.
Els muntanyencs que solien anar per aquests paratges seguint els senders, o altres persones que hi pujaven en pla excursió, les podien veure pasturant soltes, sense cap pastor amb elles, pel Pla del Barber, de la Sangonera i Les Creus. Les cabres tornaven al seu corral, algunes es quedaven sense tornar i s'hi veien, pels penya-segats de Les Creus. El corral va estar actiu un parell d'anys. Després desaparegué el ramat i les persones que n'estaven al seu càrrec.
El CETV ens va indicar que algunes cabres que no s'arreplegaren van romandre pels paratges de Les
Creus i són aquestes qui han anat criant i, a fa un temps ja es calculava que podien haver-hi més d'una trentena. Hi viuen de manera salvatge i habitualment formen
grups de vuit o nou exemplars, amb un mascle dominant en cadascun dels
grups.
Les podem vore per zones de la muntanya de Les Creus, fora dels senders, i pels llocs on no transita molta gent, normalment als penya-segats dels Castellets, Cova del Frare i sota els cingles on estan instal·lades les Creus.
Des d'aquell temps a la nostra Muntanya de les Creus (Atenció, no es diu "de les Tres Creus") tenim també cabres com en tantes muntanyes de les serres del País Valencià, cas per exemple de les serralades de Bèrnia i l'Aitana. S'alimenten de la malesa i per tant fan una gran tasca quan a la prevenció d'incendis
El Centre Excursionista de Tavernes ha instal·lat una via ferrada prop d'on podem trobar aquests animals, i per això l'ha anomenada "Pas de Cabres".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada