L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.036
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 1.036

dimecres, 14 d’abril de 2021

14 d'abril: Proclamació de la II República a Espanya


Era  un dimarts, 14 de abril, però de l’any 1931 quan el rei Alfonso XIII, besavi de Felipe VI, abandonava Espanya i es proclamava la II República. Sense aldarulls, ni alçaments militars, sense disparar cap tret, sense vessar cap gota de sang es produïa un canvi de sistema política i de regne, Espanya es convertia en una república.

Al llarg d’eixa dia s’esdevingueren fets distints derivats dels resultats electorals de l’anterior diumenge, el dia 12, quan a tota Espanya guanyen les forces d’esquerra, fins i tot a les grans ciutats. Tot això desencadenaria un darrer fet: Alfonso XIII va comunicar a primeres hores de la vesprada que abandonava Espanya.

Antonio Machado escriuria que "la República había venido por sus cabales, de un modo perfecto, como resultado de unas elecciones. Todo un régimen caía sin sangre, para asombro del mundo”. 

Ja més tard, en unes reflexions escrites en plena guerra civil, escriuria: "Unos cuantos hombres honrados, que llegaban al poder sin haberlo deseado, acaso sin haberlo esperado siquiera, pero obedientes a la voluntad progresiva de la nación, tuvieron la insólita y genial ocurrencia de legislar atenidos a normas estrictamente morales, de gobernar en el sentido esencial de la historia, que es del porvenir. Para estos hombres eran sagradas las más justas y legítimas aspiraciones del pueblo; contra ellas no se podía gobernar, porque el satisfacerlas era precisamente la más honda razón de ser de todo gobierno".

Tots els anhels, tot l’esforç, tots els somnis de llibertat d’un poble que volia avançar cap a una societat millor, cap a una democràcia avançada s’ensorraren a poc a poc a partir del 18 de juliol del 1936, amb un alçament militar que convertiria Franco en “Caudillo de España por la gracia de Dios”, no pels vots del poble, i que vora 40 anys després l'entronització d'un rei i d'una monarquia que el poble no ha votat.  



Proclamació de la República a València

El dia 14 d’abril, a les 3 del matí,  a les portes del diari El Pueblo (Joan d’Àustria, 10), s’hi concentraven milers de persones. A dins hi havia reunits els regidors electes i els principals dirigents dels partits i els caps republicans prenien la decisió: Sigfrido Blasco-Ibáñez, director del diari, regidor i cap de la Unió Republicana Autonomista, anunciava la proclamació de la República a València.

Una gran manifestació, encapçalada pels càrrecs republicans, que havien de prendre possessió de la ciutat es dirigien a l'Ajuntament i sense oposició, s’hissava la bandera valenciana i la tricolor als dos pals de la façana del palau municipal. Homes i dones ploraven d’emoció. Sigfrido Blasco-Ibáñez, com a dirigent del partit principal, era l’encarregat de proclamar la República davant la multitud que es congregava a l'aleshores plaça de Castelar.

A València s’havia assolit la victòria republicana i s’havia estès a tot els País Valencià: Alacant, Castelló, Sagunt, Xàtiva, Borriana, Alcoi, Elx…  A més, el valencianisme entrava per primera volta al consistori: dos regidors de l’Agrupació Valencianista Republicana i un de la Unió Valencianista, que, malgrat presentar-se en candidatures diferents, acabaren formant un grup municipal valencianista.

La República s’havia proclamat tres hores abans que a Madrid i calia assumir el control, cosa que es fa amb la creació de la Junta Provisional Republicana, que prendre les decisions: controlar l’ordre públic i prendre mesures urgents mentre no hi hagués autoritats. Tot seguit, la Junta Provisional Republicana es va adreçar al govern civil i a la capitania general perquè hi fos hissada la bandera republicana, però les autoritats s’hi van oposar, perquè no havien rebut ordres de Madrid. 

 Finalment, a les 21.00, els dirigents republicans i els regidors electes es reunien a l’ajuntament, amb la multitud aplegada a la plaça i a l’interior de l’edifici, escales, vestíbuls i salons. Vicent Marco fou elegit batlle provisional i hom va redactar un ban dirigit ‘al poble valencià’, amb dues versions: valencià i castellà. S’hi demanava ordre i s’hi indicava que la junta impediria qualsevol excés i atac contra la propietat, establiments bancaris i llocs consagrats al culte de la religió.

L’endemà de la proclamació va ser declarat festiu i es va organitzar una festa totalment cívica i es constituí la junta de govern de la diputació provincial i al vespre va haver-hi una desfilada militar, encapçalada pel capità general, que davant l’ajuntament va retre homenatge a la nova bandera, juntament amb una manifestació civil. El 16 el comitè va dissoldre els òrgans provisionals i l’endemà el doctor Agustín Trigo (el creador del Trinaranjus) fou elegit nou batlle de València. La república era un fet.


Cap comentari: