Pau Riba l'any 2014 en l'actuació al "Pop al carrer" de Tavernes |
Ens ha deixat Pau Riba, el músic, el poeta, el pensador... l'artista total als 73 anys víctima d'un càncer de pàncrees. Era nét del poeta Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu, per una banda, i del diputat i fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva, per l’altra. Va nàixer al si d'una família catòlica, culta i catalanista, de la qual va heretar la cultura i l'estima al seu país , però no el demés i tota la seua vida va ser un transgressor, provocador, heterodox, rocker i hippy.
El seu doble disc "Dioptria" amb el grup Om -Dioptria I (1970) i Dioptria II (1971), construït al voltant del món de la dona i amb sonoritat rock, està considerar el millor disc català del segle XX. L'any 1967 va publicar el seu primer senzill "Taxista", i va fundar el "Grup de Folk" amb Jaume Arnella, Jaume Sisa, Jordi Batiste i Oriol Tramvia, entre més, amb una memorable actuació el maig del 1968, al parc de la Ciutadella de Barcelona.
Instal·lat a Formentera l'any 1971, Pau Riba va ser un dels personatges emblemàtics del moviment hippie. Allí va enregistrar el disc "Jo, la donya i el gripau". Ja a Barcelona, l'any 1975 va participar en el primer Canet Rock, on va fer una de les actuacions més sonades.
Des d'aquella època, i durant cinc dècades, va escriure cançons i editant nous treballs: "Amarga crisi", "Transnarcís", "De Riba a Riba", "Mosques de colors" i el darrer, el 2019, "Ataràxia", amb l’Orquestra Fireluche.
És també autor de llibres "Lletrarada" (1997), un llibre amb les seues cançons, algunes d’inèdites; i Al·lolàlia (1998), un recull de curiositats lingüístiques, als quals seguirien "Històries de l’univers (Males Herbes, 2021), que era la continuació d’un llibre anterior, "La revolució que ara toca" (Pòrtic, 2016).
Pau Riba a Tavernes
El poeta Enric Cassasses presenta Pau Riba (Pop al carrer 2014) |
Pau Riba, el cantant que inicià la seua carrera a finals dels 60, el considerat l’artista total per l’ús que fa de totes les disciplines artístiques es presentava a Tavernes i, com era d’esperar, no va decebre el públic.
Presentat pel poeta Enric Cassasses, que li dedicà un poema “Val més una cançó que mil crits”, Pau aparegué amb el grup Els 40 Gripaus, banda formada per multi instrumentistes creadors d’instruments amb ànima circense que havia anat escollint un a un per a celebrar el 40é aniversari de l’edició de l’àlbum “Jo, la donya i el gripau” (1971), i entre els músics el seu fill de 12 anys, Llull Riba amb la mini bateria i percussió.
Dos moment de l'actuació de Pau Riba |
Però la gent en volia més, i després d’insistir, Pau Riba encara ens regalà dues cançons més, una d’elles, l’astro-eròtica “Traw k traw” del seu àlbum “Cosmossoma”.
Va ser una nit màgica que ens va deixar ben contents a tots els espectadors encara que per a molts el temps se’ns va escurçar tan ràpidament que ens va semblar curta, massa curta la presència de “l’enfant terrible” del pop català dels 70.
Descanse en Pau Riba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada