Però el 25 N no ens ha de servir per a celebrar un dia contra la violència de gènere, no podem celebrar avui els assassinats, les violacions i les vexacions. Només hem de parlar, almenys per ara, d'un dia de commemoració, de record a les tres germanes Mirabal, joves dominicanes assassinades el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador Trujillo. Hem de parlar avui de la visibilització de la violència contra les dones per a conscienciar tothom que hem de lluitar per a la seua eradicació i per la completa igualtat de gèneres.
Fins a que això no passe, fins a l'eradicació de la violència de gènere, fins a la igualtat total de l'home i la dona en la nostra societat, fins a eixe dia... no hi haurà res a celebrar el 25N.
No oblidem que duguem dècades de commemoracions, mentre continua any rere any augmentant la llista de la vergonya, el nombre de dones maltractades, violades, assassinades en qualsevol part del món només per ser dones. I mentre això s'esdevinga, no hi haurà res per a celebrar, no podem celebrar res, només ens cal lluitar per la completa igualtat.
Per tant, el 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, ens ha de recordar que la lluita contínua i ens ha d'impulsar a actuar i pensar que no és només avui sinó tots els dies de l'any quan hem d'actuar per a previndre i actuar contra aqueixa vergonyosa xacra. Una xacra que es manifesta en moltes classes de violència, de la física a la psicològica, passant pel maltractament als fills.
El 25N és un dia per a prendre consciencia que són moltes les dones que necessiten la seguretat d'un treball per a fugir del seu agressor, per a ser conscients que la autonomia de la dona és el primer pas a la seua llibertat.
El 25N és una data que hem de tindre marcada en el calendari per eixir al carrer i reivindicar accions més que paraules, per a cridar fort contra aqueixa llosa pesada que existeix malauradament en la nostra societat.
El 25N ha de ser una data per a lluitar contra la involució dels qui diuen que la violència de gènere és una invenció política, que no existeix. I les dades són per a pensar: un de cada cinc de jóvens entre 15 i 29 anys considera que la violència de gènere és un invent ideològic. Dades escruixidores i que impliquen la necessitat de formar les noves generacions en valors, enfront d'aquella ideologia d'extrema dreta que nega la realitat, mentre critica les lleis aprovades en defensa de polítiques d'igualtat.
Hi ha encara un llarg camí per recórrer, tot i que no es pot negar que les iniciatives dels últims 10 anys, i en això Tavernes és tot un exemple, ha afavorit la conscienciació ciutadana en un greu problema que disminueix la qualitat de la democràcia i la nostra societat.
El Ministeri d'Igualtat ha confirmat que el nombre de dones assassinades per violència de gènere a Espanya ascendeix a 38 en aquest 2022 i són 1.168 des del 2003, quan es van començar a recopilar dades. Mentre el nombre de menors assassinats i assassinades per violència de gènere ascendeix a 2 en 2022 i a 48 des del 2013, any en què va començar la recopilació de dades.
Mentre aqueixes dades estiguen sobre la taula, mentre dia a dia llegim i escoltem nous casos de violència masclista, el 25N no hi haurà res a celebrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada