La Conselleria de
Benestar Social que dirigeix Mónica Oltra en les bases del nou sistema
d'assistència social s'ha imposat com a objectiu un cuidador social per cada
3.200 habitants, molt lluny dels 12.800 que tènia cada cuidador amb els governs
del PP.
O siga, serien 1.600 cuidadors per a tota la comunitat i es multiplicaria per més de quatre els 352 professional que havia en el 2015 amb un govern del PP. Així mateix s’incrementara la inversió fins als 36 milions, molt però que molt superior a la destinada pel PP.
Mónica Oltra ha recordat que va heretar dels governs del PP "uns serveis socials burocratitzats; sense coordinació ni equips professionals, amb poques competències i molts serveis privatitzats", on fins i tot havia “algun enginyer agrònom fent valoracions de Dependència o una sola persona per a atendre 13 municipis".
També hi havia “serveis duplicats que prestaven diverses ONG o 118 aplicacions informàtiques per a implementar dades i obtenir les ajudes" i 46.000 persones en llista d'espera, que han baixat a 30.000 en any i mig.
Amb el nou projecte els ajuntaments disposaran del personal, amb equips multidisciplinaris, i crearan les xarxes d'atenció. Es treballa perquè cada ajuntament compte amb un treballador social, un educador, un psicòleg, un assessor jurídic i un administratiu. Benestar Social incrementarà els pressupostos per a dotar d'un major finançament als municipis.
Madrid no aporta el que li correspon
Mònica Oltra ha denunciat "l'escàs finançament" que aporta el Ministeri de Sanitat i Assumptes Socials en el Pla Concertat per a les Prestacions Bàsiques amb el 17,4% , pràcticament la meitat del previst en el pla, que hauria de ser cofinançat a parts iguals pel Ministeri, l'administració autonòmica i els ajuntaments.
Mònica Oltra ha urgit al Govern d'Espanya "a corregir aquesta situació que obliga al Govern valencià i als ajuntaments a assumir la resta, i pagar la part que li correspon al govern central".
O siga, serien 1.600 cuidadors per a tota la comunitat i es multiplicaria per més de quatre els 352 professional que havia en el 2015 amb un govern del PP. Així mateix s’incrementara la inversió fins als 36 milions, molt però que molt superior a la destinada pel PP.
Mónica Oltra ha recordat que va heretar dels governs del PP "uns serveis socials burocratitzats; sense coordinació ni equips professionals, amb poques competències i molts serveis privatitzats", on fins i tot havia “algun enginyer agrònom fent valoracions de Dependència o una sola persona per a atendre 13 municipis".
També hi havia “serveis duplicats que prestaven diverses ONG o 118 aplicacions informàtiques per a implementar dades i obtenir les ajudes" i 46.000 persones en llista d'espera, que han baixat a 30.000 en any i mig.
Amb el nou projecte els ajuntaments disposaran del personal, amb equips multidisciplinaris, i crearan les xarxes d'atenció. Es treballa perquè cada ajuntament compte amb un treballador social, un educador, un psicòleg, un assessor jurídic i un administratiu. Benestar Social incrementarà els pressupostos per a dotar d'un major finançament als municipis.
Madrid no aporta el que li correspon
Mònica Oltra ha denunciat "l'escàs finançament" que aporta el Ministeri de Sanitat i Assumptes Socials en el Pla Concertat per a les Prestacions Bàsiques amb el 17,4% , pràcticament la meitat del previst en el pla, que hauria de ser cofinançat a parts iguals pel Ministeri, l'administració autonòmica i els ajuntaments.
Mònica Oltra ha urgit al Govern d'Espanya "a corregir aquesta situació que obliga al Govern valencià i als ajuntaments a assumir la resta, i pagar la part que li correspon al govern central".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada