 |
Una imatge recent del Molló
|
Tavernes rebrà de la Generalitat la quantitat de 54.817 euros per a la restauració del "molló", la fita històrica separadora del nostre terme municipal i el de Cullera, segons informa avui el diari Levante-EMV. Aquest molló és un dels molts que va manar construir el rei Jaume II el Just per delimitar i separar el territori lliurat al govern del monestir i de l'abat de Valldigna dels territoris i termes veïns.
El "Molló" és una construcció monolítica en forma de
con, de 3'40 metres d'alçada i vora 9 de circumferència. Històricament marcava el limit entre dues jurisdiccions, en
aquest cas entre la jurisdicció reial en la vila de Cullera i la
jurisdicció abacial de Valldigna.
 |
| Una imatge dels anys 1990 del "Molló" encara amb la imatge de la Mare de Déu de Valldigna |
El "Molló" estava rematat per dues escultures en la seu part superior, una amb l'escut de l'antic Regne, que avui es
troba al museu de Cullera, en la cara que mirava a la ciutat de la Ribera i per una
escultura-imatge de Santa Maria de Valldigna, en la part que mirava a Valldigna. Aquesta imatge fins els anys 90 es trobava en un greu estat
de conservació, però això no va ser impediment perquè algú la robara i ara es desconeix el parador actual.
El "Molló" es troba situat a l'altra banda del canal de defensa i fa uns anys el propietari de la terra on s'ubicava va cedir l'usdefruit gratuït durant 30 anys als
dos municipis, que se'n farien càrrec de recobrar-lo, preservar-lo i
donar a conéixer el seu valor històric. Cal recordar que té la consideració de Bé
d'Interès Cultural (BIC).
 |
Potser siga la imatge més antiga del Molló: anys 1950 al llibre "Historia de Tabernes de Valldigna" de V. Gascón
|
Unes breus notes històriques
Quan Jaume II el Just va donar l'actual Valldigna a l'orde del Cister, va sorgir la necessitat de delimitar amb fites els límits de la donació. Calia un amollonament, i el rei va encomanar a Bernat de Clapers, batlle de Na Blanca, la reina, perquè acudira personalment a Valldigna i reconegera els termes per tal de posar els mollons divisoris i que no sorgiren disputes entre el monestir i les localitats circumveïnals. Una vegada reconegut el territori, el 16 de març del 1300 el rei encomana a Bernat de Clapers i a Pere Fores anar-hi i posar els mollons, acció de la qual informa l'escriptura pública del notari Bernat Escrivà, a finals del mateix mes.
 |
Un altre dels mollons de Valldigna, aquest al peu de la Muntanyeta del Rei (Foto: A. Grau)
|
La delimitació no va agradar a alguns habitants dels llogarets veïns que, d'amagat, els enderrocaren. Això va determinar un escrit del rei als jurats de la vila d'Alzira on avisava que ningú no gosara d'enderrocar-los novament, sota pena d'actuar contra ells amb el màxim rigor reial. Els mateixos problemes van sorgir per la delimitació amb el terme de Gandia i de Cullera.
Els habitants de Cullera expressaren la seua disconformitat amb la delimitació i protestaren al rei, cosa que no va valdre de molt perquè el monarca Jaume II el Just, després d'una visita als termes de Cullera i del monestir, va decidir en arribar a València fixar la nova línia divisòria dels termes que no variava massa l'anterior.
Cal esmentar que en el mateix document, el rei Jaume II el Just atorgava al Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna la jurisdicció de cinc milles mar endins ("... haec autem limitatio se extendat pro quinque milia intrus mare" (Arxiu de la Corona d'Aragó), un privilegi que mai cap senyor havia tingut i que determinaria l'escut de l'abadia de Valldigna i després seria repetit en els escuts de les poblacions en forma de torre damunt de les ones.
Elaboració pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada