Hem pogut observar la primera llocada d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
al llac de la Goleta, com podeu observar a les fotos una bona llocada, d'onze aneguets, comandats per la mare ànega, una femella que ja té prou feines per tirar endavant tota la prole.
Per damunt de les aigües tranquil·les netes, l'ànega portava els aneguets amunt i avall, mentre alguns feien alguna petita cabussada a la recerca d'alguna cosa que endur-se al pap. Al costat, altres ànecs i alguns oques guaitaven amb sorpresa la desfilada: això d'una llocada d'11 és cosa de vore!
Al llac de la Goleta de fa anys que nien els collverds, mantenint una colònia estable per a goig de majors i menuts especialment. La natura segueix el seu ritme, inalterable i, en certa manera, ens alliçona de la necessitat de cuidar-la, perquè de recanvi, no en tenim.
I mentre sentíem la cridòria de les oques, ens hem recordat d'aquest poema de Miquel Desclot, adient per al moment que estàvem vivint.
UN ÀNEC I UNA OCA
Un ànec i una oca
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni l’ànec és soca
que sembli una lloca
ni l’oca és tan oca
que arribi a tanoca.
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni l’ànec és soca
que sembli una lloca
ni l’oca és tan oca
que arribi a tanoca.
|
| |||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada