L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.675
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:46.657

dimarts, 16 de juny del 2020

Les cabres de la Muntanya de les Creus: un nou atractiu medi ambiental de la Valldigna?


Els primers senderistes que han pujat a la Muntanya de les Creus amb ocasió de la desescalada han pogut comprovar com es manté la presència del ramat de cabres, avui dia salvatges, que ha pres la muntanya vallera com a habitat permanent.

Inconscients de l'estat de pandèmia que ens ha afectat als humans, no han canviat per a res els seus hàbits, i com en tantes altres ocasions els senderismes poden observar com es mouen per la muntanya a la recerca de brots tendres, enguany fàcil de trobar pel gran rebrot de la vegetació després d'una hivern i primavera molt plujós.


Els animals continuen la seua vida, mantenint-se a distància dels humans, pels paratges de les Creus i pel Pla de la Sangonera, en total llibertat i havent oblidat per complert el seu origen inicial d'animal domèstic. Segons la informació del CETV, farà uns vuit anys que hi havia un ramat, prou nombrós, de cabres en un corral al Pla del Barber, dins del terme de Benifairó, que seria atés per romanesos. Una antiga construcció de les que encara hi ha algunes enderrocades a la muntanya, amb una casa i corral era el lloc on s'aixoplugaven per la nit, en una vida en semillibertat i era habitual vore-les soltes per aquests paratges.


Les cabres solien tornar al corral, però algunes es quedarien sense tornar i no les varen arreplegar quan van traslladar el ramat amb les persones que n'estaven al seu càrrec. Amb el pas del temps, les successives cries i sense depredadors naturals, la població hauria augmentat fins a una trentena, en estimació del CETV que formen grups completament salvatges entre vuit i nou exemplar amb un mascle dominant.

Les podem vore per zones de la muntanya de Les Creus, fora dels senders, i pels llocs on no transita molta gent, i amb més freqüència als penya-segats i cingles dels Castellets, Cova del Frare i Les Creus.



La Muntanya de les Creus s'ha unit a altres muntanyes de les serres del País Valencià, cas per exemple de les serralades de Bèrnia i l'Aitana, que també en tenen i que, per alimentar-se de la malesa, fan una gran tasca quan a la prevenció d'incendis

El Centre Excursionista de Tavernes ha instal·lat una via ferrada prop d'on podem trobar aquests animals, i per això l'ha anomenada "Pas de Cabres".

Agraïm al CETV la informació i fotografies