L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.992
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:40.187

dissabte, 27 de juny del 2020

Confinament 4: La diàspora

Aquest text li’l dediquem, Gràcia i jo mateix, a Encar Franco.

L’aprenentatge es féu per parcel·les, més ràpid entre el jovent que arribà a la Universitat, menys intens i més lentament entre els qui quedaren al poble. Però ni aquesta separació fou homogènia. Hi hagué una minúscula part d’aquells que s’interessaren per esbrinar què era això que ara els qüestionaven obertament, que la vida vehiculada fins aquell moment no duia el ver vers, que llur cursus se’n sortia de solc.

Pocs foren coneixedors de la quasi nul·la informació que hi havia aleshores, una mica de sociolingüística de batalla (Aracil, Ninyoles), un molt d’assaig mal compartit (Fuster), les primeres temptatives d’història de proximitat (Regla, Jover), els batecs iniciàtics de la política amb llengua pròpia.

En general, però, la sequera al poble i arreu era la tònica dominant. Tampoc no se’n tenia necessitat. Els qui no hagueren de marxar forçosament podien escollir l’assimilació al codi gran quan calgués, davant de qui fos, on convingués. La consciència lingüística no era indispensable, crèiem, si no s’havia de sortir del cau. El que no comprenguérem a temps és que al marge de les necessitats calia activar les obvietats pedagògiques, perquè cadascú temptés de fer la seva. No anàrem llestos ni vius a comprendre que l’enemic tenia la idea, ell sí, ben moblada, i que venia a quedar-se a casa, la que conquerí tres segles abans.

No sabérem explicar de tornada de la Universitat de la vida, cadascú la seva, que més enllà de creure que no calia moure’s, calia fer-ho urgentment perquè el règim havia assolat les neurones de la generalitat de la gent. D’altra banda estaven aquells que hi anaren i en tornaren sense cap altre bagatge que el de l’assimilació apresa d’origen. Foren multitud, majoria absoluta, i, el que és pitjor, ocuparen els mateixos càrrecs que aquells mestres que ens ensinistraren en l’autoodi.

Josep Franco i Giner

Volteta amb els gossets.
Avui vull baixar al club a córrer. Em farà molt de bé veure a la gent i esforçar-me una miqueta. Alternativa, mirador.
Faré bici amb Rossana. Anàrem a Sueca (2h) i després vaig fer ioga a casa.
Volteta al poble i estiraments.
Avui pujaré al tennis a fer bicicleta de 12.00 a 13.00.
No tinc reunions fins les 15.00.
Al final vaig anar a fer la volteta al poble i una hora de ioga. Descans.