La
disponibilitat de recursos financers per càpita en cada autonomia
determina el nivell de la seua despesa per càpita en salut i, en
general, solen gastar més les comunitats amb major finançament. La
desigualtat financera en les comunitats condueix al fet que un servei
públic essencial, com és la Salut Pública, siga desigual per als
ciutadans amb la qual cosa hi ha un menyspreu als seus drets
constitucionals.
El País Valencià pateix de fa décades una restricció financera i realitza un enorme esforç econòmic per a sostindre uns serveis públics de salut equiparables als que es presten en el conjunt del territori estatal.
Mentre els valencians necessitem destinar el 73.4% dels recursos del Sistema de Finançament Autonòmic per a una despesa per càpita en salut lleugerament superior a la mitjana, el País Basc gasta un 18% més que els valencians, però només usa el 51,5% dels recursos del seu règim autonòmic foral. El quadre que publiquem és amb les darrers dades oficials i és molt aclaridor. Si es vol vore, clar.
 |
|
La primera columna recursos per càpita del Sistema de Finançament Autonòmic en el 2018. La segona és l’índex de finançament per càpita repecte a la mitjana. La tercera és despesa per càpita en la Funció 6 Salud (COFOG, la quarta l’índex de despesa en salut per càpita respecte a la mitjana i la cinquena és la proporció de despesa en salut respecte al finançament autonòmic, comú i foral. |
El quadre permet observar que existeix unes diferències de finançament per càpita de més del 30% entre les comunitats autònomes de règim comú però... de més del 70% amb les comunitats beneficiades per regímens forals. En una situació d'extrema gravetat, com ha sigut la covid-19, les desigualtats han sigut i són insuportables. Ja ho va dir Joan Baldovi: dins de dos mesos el País Valencià haurà d'acudir al deute per a pagar la sanitat fins a final d'any. Però això sembla importar poc al govern espanyol des de de fa 20 anys.
L'estat s'hauria de prendre seriosament i amb la màxima urgència, la correcció de l'insuficient finançament autonòmica i la total falta d'equitat. N'és el responsable. Els espanyoles, i més encara els valencians per les xifres que podem veure, necessitem equitat com a requisit de la igualtat de tracte i oportunitats.
Quan els valencians ens queixem de l'infrafinançament que patim, i que ens ha portat a un deute de més de 40.000 milions, dels quals més de la meitat és deute impropi, és a dir, deute que prové d'una situació injusta i conseqüència directa de l'infrafinançament que patim, apareixen sempre les veus, generalment els que més es beneficien de la situació injusta, i que haurien de callar. De fet se'ns rebolica la panxa quan veiem al president de Cantabria Miguel Angel Revilla en "La 6" dir que només volem tracte de favor o quan escoltem bovades com les que hem oït aquests dia, quan li deien a Baldoví: no és l'hora, no reclame...
Si el moment per a denunciar la situació injusta no és un debat parlamentari en el Congrés ¿quan és el moment perquè els valencians exigim un tracte just? Portem 20 anys esperant el moment que se'ns escolte a Madrid, siga el govern del PP o siga del PSOE està sord i cec davant la greu realitat que patim els valencians i el tracte que rebem és el menyspreu a les justes reclamacions.
No, senyors del govern, siga del PP o del PSOE-Podemos, al País Valencià no es paguen els hospitals i els sanitaris amb aire. Ja ho va dir Joan Baldoví.
Les dades estan preses d'un estudi de José A. Pérez, comisionat per al finançament autonòmic de la Generalitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada