REPORTATGE ACTUALITZAT: Unes notes sobre l'esperanto a Tavernes i la pedra gravada a les Creus

Hem actualitzat amb una referències que ens han fet arribar després de la primera publicació. Gràcies per la col·laboració.

El reportatge que vam publicar sobre els abrics de Mossèn Ricard i altres llocs d'interés històrics en les Creus, ha fet que alguns dels lectors ens hagen fet arribar l'interés per conéixer més sobre la pedra gravada amb idioma esperanto. Ampliem el que vàrem publicar i que és tot el que sabem (per ara).

"Endavant esperantistes" ("Tantruen esperantistos" en l'original) és la inscripció que apareix gravada en la pedra, al costat d'una estrella de cinc puntes que conte en el seu interior una "E" majúscula, és a dir, el símbol oficial de l'esperanto. Al seu costat unes inscripcions de lletres - V.B, R.E i V.P - que suposadament, són les persones que, en alguna o altra manera, serien autors de la inscripció o potser formaven part del grup esperantista que hi havia a Tavernes.

I la data que hi trobem, 19-11-1933, és suposadament el dia en que es faria la inscripció i, cosa que fins ara no s'havia esmentat, coincideix  - casualitat, o no?- amb  la data que es van celebrar les segones eleccions generals a Corts Espanyoles durant la Segona República i que cal remarcar foren les primeres a Espanya  en les quals va haver-hi sufragi universal. Unes eleccions que acabaren amb el triomf dels partits de dreta i que donaria lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre (anys 1934 i 1935). Però això són altres històries.

La inscripció en esperanto (cal dir que esperanto significa esperança) ens fa pensar en un grup esperantista a Tavernes que, per indicis i relacions amb altres grups,  podem deduir que tindria una certa tradició a la nostra ciutat. 

Així, a principis del segle XX ja n'apareix confirmada l'existència d'aquest grup en unes referències que coneixem per l'advocat Domingo Talens, de Carcaixent, qui va difondre l'esperanto en aquella ciutat de la Ribera.  Talens va acudir el 14 de setembre de 1909 a l’estació del Nord a rebre al doctor Zamenhof, que visitava València, i va tindre també una participació important l’endemà, a l’acte celebrat al Saló de l’Exposició Regional, i que va ser presidit pel creador de l’esperanto. 

Domingo Talens, segons les dades que es coneixen, "va acudir en representació dels esperantistes de Carcaixent i Tavernes de la Valldigna”, és a dir, hi havia a la nostra ciutat una tradició en el foment i difusió de l'idioma creat per Zamenhof ja al principi del segle XX. Tavernes tindria un lloc destacat com iniciadora del moviment valencià, talment com Simat,  Xest, Cullera, Gandia, Carlet, Énguera, Sagunt, Vinaròs, Benicarló i Alcalà de Xivert. Del grup pioner, almenys nosaltres, no sabem res.

Sí que coneixem una de les persones, Vicente Peris Sifres, que correspon a les inicials V.P. que hi ha a la pedra.  Amb motiu de publicar-se en premsa l'existència de la pedra (gener i febrer del 2014), els seus fills explicaren que son pare els havia dit que, quan tenia 14 anys, havia eixit d'excursió amb uns amics, i van gravar la inscripció. 

Cal indicar que en aquells anys el moviment esperantista tenia una gran força i embranzida. En els "casinos republicans" vallers, durant la II República, s'hi impartien classes nocturnes per a adults per a lluitar contra l'analfabetisme dins d'un programa engegat a iniciativa de  l'alcalde Vicent Gómez Marí, que a més fou el creador de la biblioteca municipal. Doncs bé, entre les classes d'adults coneixem per referències de familiars que s'impartia també classes d'esperanto. 

Tot aquest moviment envers l'idioma creat per Zamenhof, suposem desapareixeria després de la guerra civil amb les imposicions de l'idioma únic i "hábleme en cristiano" de la dictadura.

L'autor Vicent Peris Sifres

Vicent Sifres Peris (qepd) va ser una persona de gran intel·ligència, molt bona formació cultural i autodidacta. A pesar del seu problema de mobilitat funcional, i que l'obligava a anar amb crossa, no va poder estudiar per la falta de mitjans familiars. Eren altres temps!

Les seues inquietuds personals, i per l'esforç personal, va aprendre també francés, anglés, òbviament l'esperanto, i fins i tot musica i interpretava el violí.

L'alcalde republicà Vicente Gómez Marí, vista la seua intel·ligència, el va dur a treballar a l'Ajuntament, del qual va ser funcionari fins la jubilació. Durant molt de temps va ser l'encarregat de dur la biblioteca municipal en una època en que no existia un tècnic específic per eixa tasca a l'Ajuntament i la biblioteca obria només unes hores a la vesprada, majorment entre les 6 i les 8. 

Doncs bé, Vicente Peris va fer funcions de bibliotecari quan la Biblioteca Municipal estava en una de les dues edificacions de planta baixa (la que mirava al nord) que hi havia fa dècades enmig del Passeig del Passeig del País Valencià, mentre l'altra que estava a la banda sud servia per guardar les eines de la neteja dels carrers del poble. 

Aquestes dues edificacions estaven flanquejades per dos escultures de lleons en pedra, una  imitació dels existents al Congres de Diputats, i que servien per als jocs dels xiquets. Anys més tard, es reformaria "el passeig" i es van enderrocar les dues edificacions baixetes, els lleons i també la pèrgola que ocupava tota la part oest del passeig, on ara escampa les taules l'única orxateria que queda a Tavernes.

Vicente Peris va continuar durant alguns anys al front de la Biblioteca Municipal que amb la reforma del passeig va passar als baixos de l'Ajuntament, al costat del Jutjat de Pau, i s'hi entrava per la gran porta de fusta que mirava, com ara també, a l'actual carrer del Dr. Grau.

Temps era temps!

Elaboració pròpia