Avui a les 6 de la vesprada hi ha manifestació del poble
valencià en contra de l’infrafinançament que de fa dècades patim els valencians
i valencianes. Segons les lleis actuals, el model de finançament que ens deixa
a la cua d’Espanya va acabar l’any 2014 i s’havia de reformar, però fins ara el
govern de Rajoy del PP no ha tingut temps. Està massa ocupat en tapar els focs
dels múltiples casos de corrupció que hi ha en el jutjat fins ara.
Una convocatòria que s'espera multitudinària i que vol
llançar un missatge clar i rotund al govern de Rajoy sobre la necessitat de
posar fi al maltractament fiscal del model que va caducar en el 2014.
Tots i totes, dins de les classes empresarials, socials i
polítiques recolzen les reivindicacions, només el PP valencià, que no vol
incomodar Madrid, s'ha despenjat de la protesta. La màxima dirigent valenciana del
PP, la Sr. Bonig, fent palés d’una gran hipocresia afirma que els problemes se
solucionen en els despatxos no en manifestacions. Hauria d’explicar perquè ella
mateixa i molts populars de València i de tota Espanya anaren a Barcelona a
manifestar-se i el govern del seu partit no va voler mai atendre el problema
català en els despatxos.
Per culpa de l'infrafinançament els valencians rebem 1.325
milions d'euros menys que la mitjana espanyola, encara que tot cal dir-ho fins
ara les conseqüències de l'infrafinançament han resultat, a ulls de la gent del
carrer, menys visibles.
I que faríem amb 1.325 milions més cada any?
L'infrafinançament te com a primera conseqüència que la
Generalitat Valenciana no tinga per a cobrir el cost de la despesa de sanitat i
educació i per això ha de recórrer any rere any al Fons de Liquiditat
Autonòmic, un préstec realment que incrementen el deute públic.
L’infrafinançament impedeix també fer inversions i això ha
fet que no es puguen millorar els serveis públics. Actualment, amb el model
aprovat en 2009 i caducat des de 2014, la Conselleria d'Hisenda calcula en
1.325 milions l'infrafinançament respecte a la mitjana espanyola. I si parlem
per ciutadans, cada valencià rep anualment 260 euros menys que la mitjana
espanyola.
Un exemple: l'infrafinançament anual és equivalent al cost
total de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. O siga, amb un bon
finançament podríem construir un complex com aquest, amb sobrecostos inclosos.
Això és un exemple però en base als números d’una mitjana
espanyola, amb un finançament “normal” en aquest 2017 s'acabaria la llista
d'espera de persones dependents, es podrien construir residències per a
persones majors en 30 municipis del país i es podrien doblar les ajudes per a
les víctimes de violència contra les dones.
Amb eixos 1.325 milions a l’any, dedicats tots a sanitat, es
podrien construir uns 660 centres de salut, 95 hospitals menuts i 18 hospitals
d'una grandària mitjana, d'acord amb la despesa habitual de construcció de
cadascuna d'aquestes infraestructures.
Si la Generalitat rebera 1.325 milions anuals més, dedicaria
312 milions a Educació i es podrien construir 78 col·legis nous.
Són nomes uns exemples del que ens costa l’infrafinançament
als valencians i valencianes. Això ha suposat que, en el sistema caducat en el
2014, els valencians i valencianes hem deixat de percebre vora 16.000 milions d’euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada