L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 693
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 10.941

dissabte, 18 de novembre de 2017

Empresaris, sindicats, més de 200 entitats i col·lectius socials, i tots els partits, EXCEPTE EL PP, recolzen la manifestació d’avui




Avui a les 6 de la vesprada hi ha manifestació del poble valencià en contra de l’infrafinançament que de fa dècades patim els valencians i valencianes. Segons les lleis actuals, el model de finançament que ens deixa a la cua d’Espanya va acabar l’any 2014 i s’havia de reformar, però fins ara el govern de Rajoy del PP no ha tingut temps. Està massa ocupat en tapar els focs dels múltiples casos de corrupció que hi ha en el jutjat fins ara.

Una convocatòria que s'espera multitudinària i que vol llançar un missatge clar i rotund al govern de Rajoy sobre la necessitat de posar fi al maltractament fiscal del model que va caducar en el 2014.

Tots i totes, dins de les classes empresarials, socials i polítiques recolzen les reivindicacions, només el PP valencià, que no vol incomodar Madrid, s'ha despenjat de la protesta. La màxima dirigent valenciana del PP, la Sr. Bonig, fent palés d’una gran hipocresia afirma que els problemes se solucionen en els despatxos no en manifestacions. Hauria d’explicar perquè ella mateixa i molts populars de València i de tota Espanya anaren a Barcelona a manifestar-se i el govern del seu partit no va voler mai atendre el problema català en els despatxos.

Per culpa de l'infrafinançament els valencians rebem 1.325 milions d'euros menys que la mitjana espanyola, encara que tot cal dir-ho fins ara les conseqüències de l'infrafinançament han resultat, a ulls de la gent del carrer, menys visibles.

I que faríem amb 1.325 milions més cada any?

L'infrafinançament te com a primera conseqüència que la Generalitat Valenciana no tinga per a cobrir el cost de la despesa de sanitat i educació i per això ha de recórrer any rere any al Fons de Liquiditat Autonòmic, un préstec realment que incrementen el deute públic.

L’infrafinançament impedeix també fer inversions i això ha fet que no es puguen millorar els serveis públics. Actualment, amb el model aprovat en 2009 i caducat des de 2014, la Conselleria d'Hisenda calcula en 1.325 milions l'infrafinançament respecte a la mitjana espanyola. I si parlem per ciutadans, cada valencià rep anualment 260 euros menys que la mitjana espanyola.

Un exemple: l'infrafinançament anual és equivalent al cost total de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. O siga, amb un bon finançament podríem construir un complex com aquest, amb sobrecostos inclosos.

Això és un exemple però en base als números d’una mitjana espanyola, amb un finançament “normal” en aquest 2017 s'acabaria la llista d'espera de persones dependents, es podrien construir residències per a persones majors en 30 municipis del país i es podrien doblar les ajudes per a les víctimes de violència contra les dones.

Amb eixos 1.325 milions a l’any, dedicats tots a sanitat, es podrien construir uns 660 centres de salut, 95 hospitals menuts i 18 hospitals d'una grandària mitjana, d'acord amb la despesa habitual de construcció de cadascuna d'aquestes infraestructures.

Si la Generalitat rebera 1.325 milions anuals més, dedicaria 312 milions a Educació i es podrien construir 78 col·legis nous.

Són nomes uns exemples del que ens costa l’infrafinançament als valencians i valencianes. Això ha suposat que, en el sistema caducat en el 2014, els valencians i valencianes hem deixat de percebre vora 16.000 milions d’euros.