L'homenatge a Carles Pellicer esdevé un gran reconeixement a la tasca d'uns dels millors esportistes locals.

Emotiu, sincer, humà... espectacular, magnífic, perfecte en tots els ordres... són alguns qualificatius amb els quals podem resumir l'homenatge que el C.B. Tavernes i els amics han retut a Carles Pellicer i Vercher, persona que ho va ser tot en el club durant molts. 

Un acte emotiu, sincer, humà... carregat d'emocions, algunes contingudes i altres deixades aflorar amb plors sostinguts i silenciosos dins l'obscuritat de la sala mentre es projectaven imatges i imatges enyorables per a tots els presents. 

Un acte espectacular, magnífic, perfecte en tots els ordres quan a tècnica, ritme, música, so i paraules. Un dels millors actes que mai haurà presenciat la Casa de la Cultura que es trobava de gom a gom. 

Un acte fet possible gràcies a l'esforç i dedicació de Javier Pallas, dels músics i la coral Quinzedemarç, però també de persones com Jaume Talens, dissenyador de l'acte, i Quique Chofre, muntant la part audiovisual. I sense oblidar la perfecta presentació de Noe Alberola acompanyada en la recitació per les dues roses: Rosa Magraner i Rosa Estruch, que no han oblidat el seu paper docent per donar-hos una lliço de com s'han de llegir, recitar els poemes perquè traspassen l'ànima amb la càrrega de sentiment que duen sempre al darrere. 

Carles Pellicer s'ho mereixia. És una coincidència general en tots aquells que el coneixerem i compartírem hores amb ell, bé en la canxa i sota alguna cistella - no es diu canasta, es diu cistella ¿ho recordes? - o bé en un altre camp mentre parlàvem de problemes socials, de la llengua, del país, del Tavernes i la Valldigna que tant estimava.

Perquè Carles Pellicer ha tingut quatre grans amors: el bàsquet, la medicina, la família i la seua terra. I els quatre amors cabien dins del seu cos generós i amigable, sempre disposat a ajudar, a fer alguna cosa pels demés. D'això els amics n'han parlat molt en el transcurs de l'acte. I igual en algunes coses s'han quedat curts.

 

L'acte

L'acte es va iniciar amb unes paraules de salutació de la presentadora i membre de la directiva del C.B. Tavernes, Noe Alberola, per continuar amb la lectura que feien les dues Roses d'un fragment de l'elegia II de Carles Riba "Les elegies de Bierville", que donaven pas a "El cant dels ocells" amb arranjaments i orquestració de Javier Pallás interpretat per l'orquestra "Homenatge a Carlos Pellicer" i el cor "Quinzedemarç" tots dirigits pel mateix Javier Pallás. 

La recitació de la "Cançoneta del mal camí" de Joan Oliver (Pere Quart) servia de pont a la projecció d'un audiovisual que, amb fotografies, ens recordava Carles Pellicer com a jugador de basquet, com a amic i company i com a pare. Molt emotiu. 

Tot seguit vam poder escoltar uns parlament de diversos amics de Carles Pellicer: un company d'equip de quan era jugador de "La Salle Paterna", un dels amics de quadrilla "Els beatos" de Tavernes, intercalat amb la presència damunt de l'escenari de l'equip de bàsquet, ara veterans, amb els quals Carles havia jugat al llarg del temps, els quals lliuraren a la viuda Raquel Pons i les filles una plaques commemoratives. 

 

Després seria el torn de l'actual directiva del C.B. Tavernes amb un sentit parlament d'Honori Gil, persona que va conviure molt de temps amb Carles Pellicer en les seus facetes com a entrenador, coordinador i directiu, una tasca que com recordava havia dut al club a la situació actual. La directiva va anunciar la creació per banda del club d'una beca d'ajuda a xiquets i xiquetes en risc d'exclusió social i que formen part del club.

De Salvador Espriu hem pogut escoltar la recitació d'una de les "Cançons de la roda del temps" (Musicades per Raimon) la titulada "Cançó de la mort callada", amb un final tan colpidor com va ser colpidor el traspàs de Carles Pellicer: 

“ I sento com la muda
mort dels homes s’emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor” 

Un duet de violoncel i veu, Preludi de la Segona Suite de Joan Sebastià Bach interpretat per Javier Pallás amb recitació de Jaume Talens, donava pas a un text de Joan Fuster “Definició d’home” de l'obra "Diccionari per a ociosos" i la lectura "Tu ets l'esdevenidor" de Rainer Maria Rilke , en traducció de Joan Vinyoli. 

Tot seguit, tenia lloc la interpretació per l'orquesta i el cor de "El cant de l'enyor" de Lluís Llach, basat en un passatge del Misteri d'Elx. Va ser un altre dels moments més emotius, superat en la següent interpretació, la del tema central de la pel·lícula "1492: La conquesta del paradís". 

Indescriptible el conjunt d'emocions, sensacions, sentiments... que es notaven en la Casa de la Cultura quan un grup de xiquets de l'escola de basquet s'obria pas pel lateral de la sala en dues fileres que confluïen davant l'escenari i portant un ciri de llum que deixaren en l'escenari. Tot un simbolisme, agraït pels assistents amb un gran aplaudiment.

I volem tancar aquesta crònica del que ha estat un dels actes més espectaculars, i alhora humà, recordant les paraules de la seua viuda, Raquel Pons, que a més del seu agraïment i de la família, va fer una semblança del que havia estat el seu marit, de quan se li va diagnosticar la malaltia, de com va assumir el destí que li esperava, mentre va recordar també com les seues filles havien hagut de madurar molt de pressa en els pocs anys que van poder gaudir del seu pare. 

Un homenatge que com ja hem dit, era tornar-li a Carles Pellicer, un poc del molt que ell va donar als amics, al basquet, als companys i a la família.