Scritti sul linguaggio. Secondo Tempo.

Scritti sul linguaggio*. Secondo Tempo.


III

1. Jo sóc, però ella (ell) "se", sap. Aquest "se" ha d'existir sempre entre cometes perquè no en sabem res d'ell (ella). O potser sí, sabem alguna cosa. Per exemple, hi ha una cara de color sang; té un cos molt pesat; no diu res, sempre calla (o sempre té la boca oberta: xerrar és la seva voluntat); no fa res, fins i tot no deixa que es faci res (o no: fa tantes coses que no tenim temps de fer res més que esperar les seves paraules, escoltar el seu buit tan gran); es diu blanc, i fa mal; no té res a veure amb la raó (o és el mateix motiu pintat de blanc que fa mal: no hi ha blanc que no faci mal). Han parlat tant d'ella (d'ell) que les coses es fan una mica estranyes davant del seu encant. Com que és tot allò que no volem veure (en l'espai, en el llenguatge, en la mort, en la mirada) sempre està davant nostre, davant nostre la foscor dels nostres pensaments. Ara ens agradaria quedar-nos al mig del trajecte, "en el camí", per entendre-ho millor, i no podem (o no volem: fa mal). No tenir cap referència (Foucault diu que parla des d'un lloc que no existeix) fa molt de mal.

Si volem també podem fer un discurs de silenci entre el jo i el se. Posem a l'esquerra les paraules que podria dir el jo, i a la dreta les que diries el se.

Jo-Missatge / Se-Text

Indiferència: gènere humà / No Indiferència: singularitat

Tots els homes som iguals: Estat / No tenim coartada: Blancs

Marxisme-feminisme-nacionalisme / Alteritat

Diferència: individualitat: efecte del capitalisme / Real

Llengua-Codi-Social / Paraula-Escriptura-No social

Circulació-Productivitat / Intransivitat-Improductivitat

Transparència / Cos-Opacitat-Materialitat

Hegel-Saussure-Hjelsmlev / Nietzsche-Heidegger-Lévinas-Barthes

Pensament / Pensament altri

Raó: violència d'exclusió / Efecte de violència: bogeria

Identitat-Context-Reducció / Anadialèctica

Semiòtica-Significat / Significància

Linealitat del llenguatge / Funció poètica-Volum

Comunicació-Informació / Soroll-Gra-Estètica

Núvols / Pols

Resposta / Angoixa-Desig-Plaer

En aquest discurs, on posem el sentit?

Evidentment enmig del viatge: entre el jo i el jo, és a dir, en el llindar que divideix aquests dos personatges que no poden resistir la temptació de xerrar tota l'estona. Cecs, escolten de cadascun d'ells el buit que l'altre li vol imposar. L'espai textual seria l'encreuament que existeix, oblidat, en el silenci absolut, esperant l'arribada de la llum que ha d'il·luminar, il·luminant alhora, el camí que ens conduirà, un cop més, a la reducció de la diferència, a l'eliminació de l'alteritat. 

Vista general de Bari (Itàlia)

2. Alegre, però no massa. Dues o tres coses sabem d'ella. El sentit de Bari.

Bari, la ciutat dels miratges, de les il·lusions. Hi ha tantes ciutats a dins que intentar reduir-ne la presència seria una violència d'exclusió, una vegada més.

Bari. Potser hi ha una ciutat al sud d'Itàlia, però no mira cap al sud, més aviat cap amunt. Aquest és el motiu pel qual arriben els vents del nord de Sibèria. Ni tan sols és una ciutat: si més no, n'hi ha dues. Bari i Barivecchia, per no parlar de tots els altres noms que l’envolten, que també diuen el seu nom curt. Aquests, els noms d'altres, obren una bretxa en la identitat d'això. Bari ja és una ciutat descoberta, escindida, florida, una ciutat obscena. Per exemple, aquí, en aquest forat ondulat, has de demanar les coses, qualsevol cosa, almenys dues vegades. I no és només, també ho reconec, un fet de soroll, de brunzit, de la meva llengua perduda, sinó de rumors interns a Bari. Tot està doblat, doblat: els esforços, també.

3. John Keats (Finsbury Londres 1795 Roma 1821), va morir jove. Va aconseguir, però, escriure el pensament de la seva pròpia mort. Al costat de l'altre "pensament dominant", Keats no coneix distincions serenes entre la vida i la feina. Canta l'absent, Allò que és creatiu s'ha de crear. El poeta no ha de ser, sinó saber.

*Escrits de Bari. Estada a la Università degli Studi di Bari. Lettere e Filosofia / Centro Internazionale di Scienze Semiotiche. Univerità degli Studi di Urbino. Gener-Juliol 1993. Dins del programa doctoral “Postestructuralisme i crisi de la Modernitat”. Erasmus naixent.