L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:2.490
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:15.198

dilluns, 30 de gener del 2023

Muntanyers del Centre Excurssionista coronen el Mulhacén en una de les setmanes més gelides dels últims anys


El grup integrat per Vicent Tuso, Lluís Ferrando i Paco Cunyat és desplaçaren el cap de setmana a Sierra Nevada per coronar el pic més alt de la Península (3.478 m) i el segon més alt de l’Estat Espanyol

L’ascens el programaren per a dos dies. El primer dia pujaren des del poble de Capileira al refugi de Poqueira a 2.500 m on passaren la nit. Per arribar-hi al refugi, feren un recorregut d'ascens per el sender PR A-23 que arriba fins el Cortijo de las Tomos. Aquest sender va paral·lel al riu i es recorre un total de 11 km en ascensió, amb una durada de 4 hores.


 

 


 

En un principi el que havia de ser una nit de recuperació es va tornar en una nit de patiment, ja que el refugi tenia estropejada la calefacció i hagueren de suportar temperatures extremes, el termòmetre durant la nit va arribar a marcar per davall dels 12 graus negatius.

L'endemà (segon dia) a les 8 del matí i amb una temperatura a la porta del refugi de menys 9 graus començaren l’ascensió per la senda de “la loma". Un itinerari amb un desnivell d'uns 1000 metres que es complicava per les temperatures tan gèlides per davall de zero. A les 3 hores de marxar i un 2.800 metres d’alçada aparegueren les temudes plaques de gel. En eixe moment descansaren uns moments per calçar-se els grampons i així assegurar el pas, amb l'objectiu de qualsevol caiguda amb conseqüències imprevisibles.

 

 

 

 

 

L’últim tram va ser complicat i passaren primer pel pic anomenat "fals Mulhacén", per a desprès coronar el desitjat Mulhacén de 3.478 m. En total 4 hores d’ascens en moments molts complicats sobretot per culpa de les plaques de gel.

La baixada va ser de unes 3’5 hores amb la complicació de les ja anomenades plaques de gel i l'aparició d'una boira de sobte que impossibilitava vore més enllà de 4 o 5 metres.

L'arribada al refugi va ser un esclat d'alegria pel nou repte aconseguit i deixar ben alt el nom de Tavernes i del Centre Excursionista de Tavernes.

 Remés