ya tocando la boca o ya la frente,
silencio avises o amenaces miedo.
Francisco de Quevedo
la libertad de expresión y el espíritu crítico de sus diversos medios de comunicación.”
Vargas Llosa
Les opinions sobre la gestió política, quan són diferents a la del polític o un partit, s'entenen massa vegades com a negatives, com un atac o deslleialtat. Que una opinió no siga coincident no implica cap deslleialtat. En Política la lleialtat no és dir sí a tot i callar: nosaltres som i serem lleials a les nostres idees. I amb elles de premissa, opinarem.
Els polítics han d'escoltar les lloances però també les que no ho són. Si el nostre entorn es dedica només a dir-nos coses bones, al final es cau en el parany de pensar que tot ho fem bé, i això és un error, tan greu com considerar que, l'opinió expressada sobre una gestió política, és sempre un atac.
Les opinions que s'expressen amb arguments i exemples, si obtenen resposta, cal esperar que siga argumentada, no que use l'amenaça com a argument ni mitja per obligar els demés a l'autocensura, a callar.
Sempre hem donat el nostre punt de vista, hem opinat sobre gestió política. Però no és només cosa nostra: això ho han fet i ho fan els mitjans de tots els colors polítics en les xarxes. Ací sempre hem escrit amb respecte a la persona privada, sense amenaces ni refregant passades històries particulars. I per molt que en podríem dir, així continuarem.
En general, opinem que en tots els partits cal més pensament crític i reflexiu sobre les accions de gestió i deixar de considerar com a enemic tot aquell que faça observacions que no ens agraden, tot i que siguen basades en fets veraços, contrastats i demostrables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada