L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.642
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 8.395

dissabte, 15 de desembre de 2018

Jornada sobre la Memòria Històrica en el saló de plens de l'Ajuntament


El saló de plenaris va acollir la “I Setmana al voltant de la Memòria Històrica”, desenvolupat al voltant d'una anàlisi sobre qüestions que giraren al voltant dels treballs d'exhumació de la Fossa 112, la situació de les dones a la postguerra, la història dels valencianes que van patir l’horror de Mauthausen o la memòria històrica a la Valldigna. 
 

Va ser un acte ben emotiu, dens quan a continguts i temes tractats al llarg de les vore 3 hores i mitja que va durar per la multitud de ponències i que a través de la projecció de diverses imatges es van viure moments de la nostra història recent que cal conéixer amb la voluntat i desig de no tornar-los a repetir.

Al llarg de les intervencions, es va palesar l'agraïment a l'Ajuntament, al seu alcalde Jordi Joan i als regidors Noe Alberola, de Compromís, i Eduardo Bononad, d'EU, pel seu treball i implicació. Assistència de familiars, de Tavernes i de fora, i entre els polítics local només de Compromís i d'EU. No cap presència del PSOE, PP o altres partits amb implantació local.



Va obrir l'acte l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que va fer un repàs del que s'ha fet fins ara en l'Ajuntament al temps que va remarcar la implicació de Tavernes i l'ajuda prestada a l'associació de familiars.




Ferran Puchades, secretari autonòmic de Justícia 

Va ressaltar l'any de vigència de la llei valenciana de Memòria Historica i els molts actes que s'estan fent amb aquesta ocasió. Va explicar tot el treball fet des de les institucions valencianes des del 2015 i agrair el treball fet des de les associacions, sobre tot en fer l'inventari de les fosses comuns existents al País Valencià. Va assenyalar que els reptes institucionals a partir d'ara són preparar les lleis d'ajudes a Ajuntaments i associacions i fer el llistat general de les víctimes, de tot tipus.

Va reivindicar que cal fer política des de les institucions i va indicar que exhumar les fosses valencianes suposarà un treball de 10 anys. Va assenyalar la importància d'obrir arxius i fonts documentals perquè s'ha de saber la veritat en una política de reconciliació i sobre tot fer polítiques a favor dels drets humans.




Antoni Antoni Balanzà, familiar de la fossa 112 
Va explicar cronològicament tot el treball d'exhumació fet a la fossa 112, amb projecció d'imatges totalment colpidores, dures però reals, una realitat molt crua i com la fossa era una història que mai s'havia llegit.


Carmen Antoni Balanzà, familiar de la fossa 112

Va detallar com era la situació de la dona en l'època, partint de les millores aconseguides durant la República, amb la llei de divorci, drets iguals per als fills dins i fora del matrimoni, ser electes i els esforços des de l'escola republicana per dur l'ensenyament al món rural. Va explicar el paper durant la guerra i els treballs duts a cap, des de dur casa i l'economia domèstica, fins ajudar òrfens i en avituallament als fronts.


Després amb el franquisme és recupera la societat patriarcal i el tractament tradicional i masclista de la dona que queda relegada a estar en casa, i tots els drets passen al marit.



Alejandro Calpe Vicente, de l'equip ArqueoAntro 

Va fer una història de la repressió i com en el País Valencià van haver entre depuració, judicis i afusellaments més de 6000 víctimes. La repressió es va centralitzar en les capitals, encara que en València es va dur a Paterna on van haver 2.238 execucions entre el 1936 i 1956, sempre ja amb la guerra acabada, i més durant el 1939 i el 1940, amb vora 800 i 1000 afusellats respectivament.

Tot ho anava explicant mentre es projectaven imatges de les exhumacions de les fosses i la troballa d'objectes personals dels afusellats, que moltes vegades conserven les bales del tir de gràcia dins del crani.



Carmen Gómez, presidenta de familiars de la fossa 112 

Va explicar els inicia de l'associació, l'ajuda de l'Ajuntament sense la qual no hauria estat possible arribar al final de l'exhumació. Va ressaltar que s'havien aconseguit moltes coses en el darrer any, i ara s'esta a l'espera de les proves i resultats de l'ADN, que esperen amb impaciència perquè tenen familiars de més de 90 anys que volen dur les restes a sa casa.

Va assenyalar que es treballa perquè no es tornen a repetir fets i recordava que Espanya és una anomalia democràtica i s'ha d'anar a altres llocs (Europa o Argentina) a reclamar justícia per a unes persones que nomes feren altra cosa que donar la vida per la llibertat i democràcia, sense tindre delictes de sang.
 

Vicent Gavarda, historiador 

Va parlar de la repressió en acabar la "guerra incivil", i com alguns judicis es va traslladar als caps de partits judicials, en el cas de Tavernes a Sueca i fins i tot Gandia. En el cas de Tavernes explicava que 54 persones foren afusellades, 8 a Gandia, 13 a Sueca i la resta a Paterna. Igualment va assenyalar els llocs de presó, Sant Miquel dels Reis, Porta Caeli o el convent de Santa Clara per a les dones, explicant detalls sobre com es vivia.

Com a historiador va indicar els greus problemes que es troben per investigar sobre tot des que "misteriosament" i ja en temps pròxims va desaparéixer el llibre d'enterraments de Paterna, així i tot afirmava que les investigacions permeten saber molts dels noms de les fosses, però no en totes. Va destaca que la majoria dels afusellats després de la guerra no havien intervingut directament en fets, sinó que eren persones que havien tingut un paper social en temps de guerra com alcaldes, regidors so dirigents sindicals a les quals se les considerava com a "irrecuperables per al regim". 




Pep Ciscar, professor, historiador i cronista local 

Va situar el context social dels afusellaments i va dir que s'ha amagat molt la història i que s'ha conservat en la vida privada. Va criticar la distorsió històrica que es veu en llibres de textos actuals com a conseqüència del revisionisme que impulsen alguns partits i que més que ajudar a la memòria històrica, contribueixen més a la desmemoria que a la memòria.
Com a professor va reivindicar l'ensenyament dels fets, i sobre tot dels ensenyaments que se'n deriven als joves. 



Enric Pastor, periodista.

 Va fer un paral·lelisme entre la situació en els camps franquistes de postguerra (fam, malalties...) amb el que hem vist en els camps de refugiats en Gràcia, o Àfrica, amb projecció comparativa de fotografies i on era difícil distingir les fotografies dels anys 40 amb les actuals.

Va explicar quina va ser la situació dels refugiats espanyols a França, molt dura perquè les autoritats franceses no els volien i eren obligats a allistar-se a la legió estrangera o a les companyies de treballs d'estrangers, on vivien com una esclavitud.

Després de la invasió nazi de França, i per les bones relacions dels règims feixistes de Madrid i Berlin, els espanyols foren considerats com apàtrides i duts a camps de concentració alemanys majorment a Mattausen. Van ser uns 10.000 que acabaren majorment exterminats. Va indicar que les recents investigacions han permés a moltes famílies saber quin va ser el final de familiars que fugiren a França i moriren en els camps nazis.