Era també un dimarts, 14 de abril,
però de l’any 1931 quan el rei Alfonso XIII, besavi de Felipe VI, abandonava
Espanya i es proclamava la II República. Sense aldarulls, ni alçaments
militars, sense disparar cap tret, sense vessar cap gota de sang es produïa un
canvi de sistema política i de regne, Espanya es convertia en una república.
Al llarg d’eixa dia s’esdevingueren
fets distints derivats dels resultats electorals de l’anterior diumenge, el dia
12, quan a tota Espanya guanyen les forces d’esquerra, fins i tot a les grans
ciutats. Tot això desencadenaria un darrer fet: Alfonso XIII va comunicar a
primeres hores de la vesprada que abandonava Espanya.
Antonio Machado escriuria que "la
República había venido por sus cabales, de un modo perfecto, como resultado de
unas elecciones. Todo un régimen caía sin sangre, para asombro del mundo”.
Ja més tard, en unes reflexions
escrites en plena guerra civil, escriuria: "Unos cuantos hombres honrados,
que llegaban al poder sin haberlo deseado, acaso sin haberlo esperado siquiera,
pero obedientes a la voluntad progresiva de la nación, tuvieron la insólita y
genial ocurrencia de legislar atenidos a normas estrictamente morales, de
gobernar en el sentido esencial de la historia, que es del porvenir. Para estos
hombres eran sagradas las más justas y legítimas aspiraciones del pueblo;
contra ellas no se podía gobernar, porque el satisfacerlas era precisamente la
más honda razón de ser de todo gobierno".
Tots els anhels, tot l’esforç,
tots els somnis de llibertat d’un poble que volia avançar cap a una societat
millor, cap a una democràcia avançada s’ensorraren a poc a poc a partir del 18
de juliol del 1936, amb un alçament militar que convertiria Franco en “Caudillo
de España por la gracia de Dios”, no pels vots del poble.
Els fets històrics i les paraules de Machado no són cap fake news
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada