L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 904
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 17.115

diumenge, 12 d’agost de 2012

Master class a l'Escola de Música

 

La informació sempre és important. Sabiem que el solista fagot de l’Orquestra Nacional d’Espanya  és de Tavernes? Si havies llegit la Cotorra, sabies que ahir era el tercer concert del “master classes” que havien preparat els alumnes de fagot a l’Escola de Música del Prado Comarcal. El que no sabíem era el virtuosisme de Vicent Palomares Gómez, acompanyat per Sonia Sifres al piano amb un concertino de David. 

Tal vegada no sabiem que en temps de vacances prepararen amb Vicent Castelló, solista d’oboé de l’Orquestra Simfònica del Teatre Real de Madrid , una obra de Poulenc - trio de oboé, fagot i piano - que va deixar els entesos en aquest intrument de doble canya emocionats pel gust de tocar els tres junts.  I el final, la segona part, Berstein, Piazolla, lady Gaga, Las bodas de Luis Alonso, tots junts, mestres i  futurs mestres del fagot, com un divertimento amb honradesa musical.


En fi, si ho haguérem sabut, els locals de Tavernes no hagueren estat suficients. Per la nostra part, agrair-los la invitació, agrair el que hem escoltat, agrair el tindre uns professionals de la talla humana, pel que han fet en temps de vacances, i musicalment pel que ens han donat a conéixer i escoltar. 

No sabem si ho repetiran, però això sí, ha estat tot un èxit des del nostre modest punt de vista. Per cert, després al Mediterrani, a vora mar , tots i totes a sopar, a sentir el soroll de motos, i a no vore les “Llàgrimes de Sant Llorenç”, potser perquè que les havíem deixat anar totes el dia anterior amb Plinka i la genial interpretació de Pallàs. Sempre queda bé una peça romàntica, però la recorrem per temps. Plorava fins l’apuntador, per això no quedaven llàgrimes la matinada de dissabte. Tot un èxit deien els alumnes.  
-
-

Cap comentari: