L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 904
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 21.189

divendres, 31 d’agost de 2012

A la muntanya, no toqueu els conillets




La pràctica del senderisme a la Valldigna ens ha permet de gaudir de paisatges meravellosos i, com no, de conéixer millor la nostra flora i fauna, que podem trobar abundosament en las caminades per les nostres muntanyes.

I per sort per a tots, tenim unes  entitats muntanyenques a  la Valldigna, grans valedores dels nostres tresors paisatgístics, que duen una tasca envejable de divulgació de tot allò relacionat amb la muntanya. I ens ensenyen a estimar-la, cuidar-la i protegir-la. 

Fent-nos ressó d’un article que ha publicat “El País”, cal saber que a la Valldigna podem trobar algunes “rareses”, espècies  vegetals endèmiques que solament hi viuen a la zona i la dels voltants. Seria el cas de l’Antirrhinum valentinum, els conillets blancs,  una espècie protegida que trobem explicada al Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada

Segons aquest catàleg,  és una espècie que viu en les escletxes i replanells de les roques calcàries en zones d’ombria. Aquesta  espècie vegetal rupícola de port arbustiu té entre  els  15 a 30 cms, tiges rastreres que no arrelen i lleugerament llenyoses. Sobre les tiges, s’hi disposen fulles el·líptiques, crasses, verdoses i amb el envers roig en algunes ocasions.

La planta sol florir entre febrer i juny, amb una corol·la entre 12 i 15 mm bilabiada i blanca, mentre al llavi superior es disposen unes venes generalment de color púrpura. El fruit és una càpsula, globós i truncat, que s’obri per mitjà de tres porus, per on escapen les 130 llavors que hi conté., 

És una planta protegida, amenaçada de desaparició per l’explotació del rocam, els incendis forestals, o l’acció antròpica directa sobre les plantes. No cal ni dir que l’hem de preservar el seu estat natural, per tant no l’hem d’arrancar  ni tallar tiges o flors.

Els treballs de recuperació dels nostres senders ens l’han posada més a l’abast i això també li ha suposat una amenaça més. Per tant cura i atenció: gaudim-los, mirem-los però no toquem els conillets!  A Tavernes en tenim catalogades des de l’any 2.000, formant colònies a llocs ben concrets i determinats del nostre terme. També hi ha localitzades a Simat, Barx i Xeresa, doncs és un endemisme propi del Mondúver, així com al Buixcarró i, fins i tot, a zones de la Serra de Corbera.
-

1 comentari:

psales ha dit...

Moltes gràcies per la teua informació i senssibilació del nostre ric patrimoni botànic, que com bé saps hi han moltes mes endèmiques en la nostra comarca de la Valldigna. Com a bon coneixedor que eres del nostre territori segur que t’has adonat que enguany i en comparació d’altres anys s’ha realitzat poc en la recuperació d’estes sendes històriques de la nostra comarca. Molt em tem que si no canvia l’assumpte la recuperació de les sendes es quedarà en res per als pròxims anys .
Haurem de sensibilitzar a les administracions de continuar treballant en el manteniment del nostre patrimoni de les nostres sendes històriques.

I per que no decaigua l’ànim ací tenim un grapat de faena per continuar amb la recuperació dels senders per netejar i recuperar de la Valldigna.

Tavernes de la Valldigna
Senda de la Granata.
Font de la Sangonera Puntal del Massalari
Coll de les Fontetes de Cantus a les Creus.
Fonteta la Mina al camí del Borregos.
Circular de les Foietes a senda de les Voltes d’Albaida (per senyalitzar).

Simat de la Valldigna.
Font del Cirer al Penyalba per la cova de les Mallaetes.
Font de la Murta al Pla de Corrals.

Benifairo de la Valldigna.
Sender de la Fontarda a les Foies (per recuperar).
Puntal del Massalari al Molló dels Quatre Termes.

Barx
Pla de la Nevereta Sima d’Aldaia.
Barx a la Cova de les Mallaetes.
Coll del Penyalba fins al cami del Monduber ( Simat i Barx).

Crec que hi ha tasca per fer encara?
Que no decaiga l’ànim i continuem poc a poc recuperant el nostre patrimoni natural?