Demarcació de Costes té previst usar les platges de Gandia (l’Ahuir i la del Nord) i també la platja sud de Xeraco per a obtenir l'arena que necessita la regeneració de les platges de Tavernes. En total seran uns 40.000 metres cúbics de cada platja per a dipositar a les platges valleres, un total sobre 80.000 metres, que és una quantitat semblant a la que es va reposar després dels efectes del temporal Glòria, quan la platja com ara va desaparéixer del tot.
Cal recordar que eixa quantitat - l'última gran reposició- no va servir per a res i, als primers temporals, va desaparèixer i les platges van tornar a estar sense arena perquè no hi ha cap sistema que retinga l'arena al seu lloc.
 |
| Els plans resulten inservibles perquè després no hi ha cap sistema que retinga l'arena |
El regidor d’Urbanisme, Josep Llàcer de Compromís, ha remarcat que “una vegada més es destinaran centenars de milers d'euros a reparar les platges, una actuació que arriba després d’anys de gestions per banda de l’Ajuntament, i sense que fins ara ni Demarcació de Costes ni el Ministeri de Transició Ecològica hagen actuat. Hem hagut d’esperar a que els últims temporals ens hagen deixat sense platja i que els mitjans de comunicació hagen informat sobre la problemàtica perquè, per fi, s’animen a actuar d’urgència”.
Tavernes i Costes, o el nou treball de Sísif
El cas de les platges de Tavernes, i en especial la platja de la Goleta, és com un modern Sísif, un rei de la mitologia grega que va ser castigats pels Déus a empentar una gran roca dalt d’una muntanya que, en arribar quasi dalt, tornava a caure redolant cap avall i Sísif reprenia el castic, una i altra vegada fins a l’eternitat. Fer el treball de Sísif ha quedat en l’actualitat com a una expressió que descriu un treball que es fa i es desfà, però es torna a fer, i així successivament com el castic de Sísif.
És el cas de la platja de la Goleta fins ara: dipòsit d’arena, temporal que se l’enduu, una nova reposició, de nou un temporal que deixa la platja sense arena i així fins avui.
 |
| Abocament, desaparició, abocament, desaparició... Sísif en versió actual a la Goleta |
Josep Llàcer, sobre aquesta problemàtica remarca que “portem també molts anys reclamant que Costes implante algun sistema per retindre l'arena que de tant en tant aboquen perquè està més que comprovat que al primer temporal, tota eixa arena i els diners que costa portar-la a Tavernes se'n van al fons del mar”.
El regidor de Compromís recorda que s’han fet preguntes parlamentaries, se li ha preguntat al govern de P. Sánchez (PSOE) perquè Costes no implanta un sistema com el de malla geotèxtil que ha resultat positiu en altres llocs per retindre arena de la platja.
“Lamentablement ni a Costes ni al Ministeri, no hi ha ningú que vulga aplicar cap mètode de retenció i d'ací uns mesos, quan acabe aquesta nova reposició, tornarem a tindre els mateixos problemes que ara i haurem d'iniciar per enèsima vegada les reunions, sol·licituds informes i gestions reclamant actuacions per part de Costes”.
 |
| Una de les peticions per instal·lar malla geotextil |
El problema dels permisos....
I que podem dir de l’extracció i del punt on s’han d’obtindre els milers de metres cúbics? Cal pensar que calen els permisos de la Conselleria de Medi Ambient , perquè la platja de l’Ahuir i part de la de Xeraco és zona protegida perquè hi nia el corriol, un au protegida en perill d’extinció. Recordem que, com ja hem publicat, fins el 30 de juny no es poden dur operacions amb maquinària en la zona per estar en plena nidificació de l’au.
Queda clar que Costes podrà dirà que les platges queden sota la seua competència i sempre podrà justificar que són actuacions d’emergència.
 |
| Una altra imatge de reposició d'arena inservible |
I de tema col·lateral: com afecta a la celebració de festivals...
El regidor Llàcer ens ha recordat que pot ser motiu de polèmica autoritzar l’extracció d’arena i fer treballs en platges protegides en plena temporada de cria del corriol (repetim que extremadament protegit fins el 30 de juny), i després denegar la celebració de festivals programats a juliol i agost, ja fora d’eixe temps de cria, en els camps de conreu abandonats amb l’argument que limita amb una zona costera vallera on també es reprodueix l'au o es pot afectar a les dunes.
Possibles problemes mentre no arriba la solució definitiva ni Costes executa un pla alternatiu (espigons, esculls enterrats, malla geotèxtil...) que retinga els milers i milers de metres cúbics d’arena que s’han usat i encara van a usar-se per construir una platja d’uns quants metres.... fins al pròxim temporal!!!!
Elaboració pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada