Batalla d'Almansa |
Avui,
25 d’abril, fa 315 anys de la batalla d’Almansa. El 25 d’abril del
1707 a la planícia d’Almansa va tindre lloc la batalla definitiva on
els valencians perdérem la nostra identitat i les nostres llibertats: la
derrota comportarà la pèrdua de totes les institucions, constitucions i
costums propis, que foren arrasats i eliminats per a quedar subjectes a
les lleis i al domini castellà. Això ens durà al poder absolut dels
Borbons i a la suplantació de la nostra llengua pel castellà.
La batalla d’Almansa s’inscriu en la denominada Guerra de Successió, conflicte europeu després la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Àustria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…) s’aliaren i sostingueren com a candidat l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, per por a l’engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. La corona castellana va recolzar el candidat francès.
El suport de la corona d’Aragó a Carles d’Àustria s’explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d’aquesta dinastia, que manava a França d’una manera absolutista, no acabés fent desaparèixer les institucions pròpies. Al País Valencià els seguidors de Carles d’Àustria es diran maulets mentre els partidaris de Felip d’Anjou, molt minoritaris, eren dits, botiflers.
La batalla d’Almansa s’inscriu en la denominada Guerra de Successió, conflicte europeu després la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Àustria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…) s’aliaren i sostingueren com a candidat l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, per por a l’engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. La corona castellana va recolzar el candidat francès.
El suport de la corona d’Aragó a Carles d’Àustria s’explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d’aquesta dinastia, que manava a França d’una manera absolutista, no acabés fent desaparèixer les institucions pròpies. Al País Valencià els seguidors de Carles d’Àustria es diran maulets mentre els partidaris de Felip d’Anjou, molt minoritaris, eren dits, botiflers.
Retrat de Felipe V. El museu de Xàtiva té el quadre penjat al revés per haver cremat la ciutat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" |
El
25 d’abril del 1707, la derrota d’Almansa va dur la fi del govern dels
Austries i la pèrdua dels Furs Valencians. Les primeres disposicions
del rei Felipe V de Borbón van ser que el Regne de València es regiria
per les lleis de Castella, mentre es substituïa la llengua vernacla pel
castellà a tot tipus d’administracions, fins i tot les religioses.
Tots coneixem la història i les seues conseqüències, i ara, salvant el
temps, el govern de Madrid (Castella) continua de fa anys negant-nos la
pa i la sal d’un finançament just, amb la qual cosa ens falten recursos
per a educació, sanitat, dependència...
Les polítiques
econòmiques que ens vénen de Madrid, i cal ser clars i dir les coses com
són, després d'anys de malbarataments del PP i també del PSOE, no han canviat: el nostre
País Valencià continua essent l'autonomia que rep menys ingressos i
menys fons per inversions. I això ens du a pitjor situació en sanitat,
educació, dependència i serveis públics que altres economies.
Pel que fa a la llengua, com tots sabeu, a partir de 1707, els
valencians després del Decret de Nova Planta vam tindre prohibit usar-la
en tots els afers oficials, i això va implicar un abandó del valencià i
la castellanització d'un ample sector social. Ara no ens ho
prohibeixen així de clar, però el PP i Ciudadanos usen tots els
recursos per judicialitzar tot allò que supose un avanç en la
recuperació de la llengua pròpia. No el volen, el valencià, ni cap modalitat autonòmica de la nostra llengua.
Tenim moltes batalles "d'Almansa" ara mateix, i la principal és lluitar per un finançament just de la Generalitat per part del govern de Madrid, per aconseguir un corredor mediterrani que ens duga a Europa, per aconseguir un sistema de transport de tren com cal, per una sanitat i una educació com cal. I això no es pot aconseguir sense el finançament i que Madrid ens torne el que ens correspon per població i per tot el que ens ha llevat els 20 anys enrere.
I a Tavernes, cal que Madrid done una solució definitiva a la Goleta, a la regressió general de les nostres platges, a una unió directa amb l'A7, a les ajudes a l'agricultura i les taronges, als problemes del Vaca i, el que cal és treballar per la nostra terra, perquè com diu el nostre himne, de Tavernes: "Defensem la nostra terra, i serem grans"!!!
Elaboració pròpia i no cal ni dir que les dades són històriques i reals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada