L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.210
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 24.674

dimecres, 5 de juny de 2019

La Font dels Gitanos: reparar la font, recuperar una part de la nostra història




L’accident del passat diumenge, quan un vehicle se’n va eixir de la carretera, ha fet malbé un dels llocs entranyables i tradicionals de Tavernes, la Font dels Gitanos, als 70 anys de la seua construcció.

La font no és que siga un monument històric de fa segles passats, ni tampoc és bella per tindre un estil concret, però té la bellesa i el valor d’allò que és entranyable, de parlar-nos d’un temps molt pròxim històricament però que és un desconegut per complet per a les noves generacions de vallers i vallers.


La font ens conta encara d’aquells temps en que Tavernes disposava de centenars i centenars de carros,  cavalls i haques per anar a conrear els camps, quan el monocultiu de la taronja no s’havia imposat, i eres les hortalisses i l’arròs en la Partida es conreus tradicionals. D’això el desaparegut Prado de les Tomaques ens podria parlar i molt si hi fos encara en peu.

D’un temps on les fileres de carros, en gegantina processó, omplien la carretera a Borderia, la Calçada i el camí de la Séquia la Bova fins a la Marina o els Marenys. I calia donar un punt per abeurar els animals abans la caminada, i fins i tot, com no, perquè els nostres llauradors feren proveïment d’un aigua que no disposaven en les cases: no hi havia encara majorment aigua potable als habitatges.


L’Ajuntament de l’any 1949, presidit per l’alcalde Vicente Oltra Giner, tal com recullen els llibres “Historia de Tabernes de la Valldigna” de Vicente Gascón Pelegri (foto superior) i  “El tren Carcaixent-Dénia al seu pas per la Valldigna, 1864-1969”, de la cronista oficial Encarna Sansaloni, va decidir fer la conducció, portar l’aigua potable i construir la font a l’eixida del poble, un emplaçament que fou millorat amb una farola, l’arbre i altres millores de paviment en el que era una zona d’eixample de Tavernes.

La font es destinava era inicialment abeurador per als cavalls i haques, i perquè els homes ompliren les botiges.  Un poc mes de 90.000 pessetes de l’època ( uns 550 euros actuals) va ser la inversió. El Tavernes d’aleshores, any 1949, acabava pràcticament allí.  Era , l’ultima parada urbana. Després ja venien els garroferars, els Sequers, la terra campa a la dreta de la carretera...  


No era l’única font pública. Recordem també dins del poble la Font de la Bola, al carrer Gabriel Hernández; una altra al principi del Carrer La Barca, on s’accedia per unes graons en estar mes baixa que el nivell del carrer;  l’existent a l’entrada de la Plaça Major i sense oblidar-nos de la Font del Canut, en un dels llocs més tradicionals de la ciutat, i la de la placeta del Tio Julio, que era de disseny semblant però adossada al mur que tanca la placeta pel nord.   

La font va prendre el nom de Font dels Gitanos perquè, segons conta la nostra cronista oficial, en els garroferars pròxims, allò que ara seria la zona del CEIP Magraner, solien acampar els gitanos transhumants i es proveïen d’aigua també en la font. Temps era temps!!!



Recuperar la Font dels Gitanos

L’assegurança del vehicle implicat en l’accident haurà de fer front al mal causat: trencament d’una cabina telefònica, una paperera i mitja font enderrocada, com es pot apreciar en les fotografies.

L’Ajuntament reclamarà els danys després que els serveis tècnics municipals emeten el corresponent informe i plantegen les possibles solucions per a recuperar aquesta element patrimonial de Tavernes. Amb una dificultat afegida: trobar els taulells ceràmics igual, cosa que sembla ara mateix impossible o amb les tècniques modernes, crear-ne un idèntic.

Cap comentari: